És evident que estem sofrint una profunda crisi ecosocial. Sembla clar que la transició energètica és inevitable. No obstant això, no sembla tan clar que l'eix de la transició energètica ha de ser la regeneració ecològica i adaptar la nostra economia a la biosfera. Tampoc és clar que la transició verda que s'està imposant serveixi per a qüestionar el poder de les grans corporacions energètiques. No hi ha més que mirar com els Estats, el Pacte Verd Europeu i els fons Next Generation estan atraient tot tipus d'empreses, multinacionals, fons d'inversió... que només veuen una oportunitat de negoci en l'electrificació.

La forestalia és una de les mans que balancegen el bressol del negoci de les renovables, amb greus implicacions socials i mediambientals, i ara també a Navarra pretén fer macrolines d'alta tensió. Empresa que representa el caràcter oportunista i especulatiu de l'explotació energètica.

Al forestalista no li falta res. Entre els valors de l'empresa es troben la responsabilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament del món rural i la descarbonització. Però la realitat és molt diferent. És una empresa d'origen del Grup Jorge, una de les majors exportadores de carn i porc de l'Estat. És una empresa que ha fitxat persones de diferents partits en la Diputació General d'Aragó, en la Generalitat o en el Govern d'Espanya. José Manuel Soria, ex ministre del PP i Julio Tejedo, ex secretari de la Presidència del PSOE d'Aragó, són els seus últims grans fitxatges. Es tracta d'una empresa que absorbeix milers de MW en subhastes ministerials qualificades per la premsa com pelotazos; que ha estat condemnada per desenes de projectes en pobles i regions d'Aragó; i que ha participat en operacions especulatives de compravenda de projectes.

Ara Forestalita vol projectar a Navarra dues macrolines d'alta tensió. De moment, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITERD) ha rebut una declaració positiva d'impacte ambiental. El primer, de 270 quilòmetres de longitud, conduiria electricitat des del Cinc Viles de Saragossa, passant per Carcastillo, Centre, Cuenca de Pamplona i Sakana, fins a Gatika (Bizkaia) i Vitòria (Àlaba). Aquesta línia compta a més amb un tercer ramal des d'Olite fins a la subestació de Castejón. La segona macrolina projectada, de més de 200 quilòmetres, sorgeix a la regió de Tauste a Saragossa i afectaria la Ribera de Navarra, La Rioja, Àlaba i Burgos. Al mateix temps, Forestalia té previst traslladar els seus excedents d'Aragó a Catalunya i València a través de més línies d'alta tensió.

Estem davant una iniciativa que no té cap lògica energètica. Amb aquests projectes, Forestalia s'està presentant com a línies d'evacuació elèctrica que són autèntiques línies de transport, contravenint la Llei 24/2013, del Sector Elèctric. En aquesta Llei s'assigna a Xarxa Elèctrica d'Espanya, S. a. com a transportista únic d'aquesta activitat. Un altre obstacle per a la necessària socialització i planificació democràtica del sector energètic. Impedeix avançar cap a un model diversificat i descentralitzat, al mateix temps que contravé el principi de sostenibilitat de l'aproximació dels punts de producció i consum. És absolutament irracional que les infraestructures existents a Saragossa aconsegueixin el seu punt de connexió d'evacuació en llocs tan allunyats com Burgos, Bizkaia, Àlaba, La Rioja o Navarra.

Aquest projecte tampoc té lògica ambiental. Una de les dues línies projectades per Forestalia coincideix en gran part del seu traçat amb una altra línia de REE que discorre entre Muruarte i Mar (Guipúscoa). Totes dues línies discorrerien en paral·lel en 92 quilòmetres a una distància aproximada de 200 metres. D'aquesta manera, els efectes ambientals i territorials d'aquesta mena d'infraestructures (eliminació d'arbratge, efecte barrera, camps electromagnètics, avifauna) es duplicarien a causa de la coexistència de totes dues línies. Entenem que el Ministeri no ha tingut en compte els impactes acumulatius de tots dos projectes.

Finalment, podem veure un nou capítol sobre l'ús de l'energia per a omplir les butxaques privades. Com s'espera que es generin excedents d'electricitat estratosfèrics, amb dificultats per a sortir de la xarxa actual, Forestalia pretén transportar i vendre als grans centres industrials (Bilbao, Vitòria, Barcelona, Tarragona, València) l'electricitat generada amb línies desproporcionades, en els seus projectes o en projectes d'altres empreses. En aquest cas no estaríem parlant de la resposta a la crisi ecològica o de la sensibilitat mediambiental. No seria més que una resposta per a garantir la viabilitat econòmica d'un projecte empresarial que genera molts dubtes i deutes.

La forestalia renovable és una altra mà que balanceja el bressol. Però no és l'única, perquè hi ha bastantes més. I tots ells sobren. En nom d'una suposada "transició energètica", s'està permetent que les empreses privades funcionin al seu gust i generin una nova bombolla econòmica. Aquesta catàstrofe no pot ser acceptada ni exigint majors beneficis, com la suposada lluita contra el Canvi Climàtic. Només pretenen satisfer la set de negoci eliminant la sobirania, la biodiversitat, el territori i els recursos naturals del planeta. Una vegada més, és imprescindible reiterar i reivindicar. Per a tots aquests projectes és necessària una moratòria que permeti racionalitzar, ordenar i planificar democràticament en condicions adequades.

Mikel Saralegi Otsakar i Jule Goñi Montero, membres de la Fundació Sustrai Erakuntza.