A més de la sessió de participació en l'assemblea, el grup antimilitarista KEM-MOC va dur a terme una altra acció el dissabte amb l'objectiu de simbolitzar que els beneficis del banc estan “tacats de sang”. Així, dos integrants del grup de vestits van llançar pintura vermella pel cap a la porta de la seu de l'entitat financera al carrer Major. Els emprenedors denuncien que el BBVA ha destinat “almenys” 5.421 milions d'euros en els últims anys per a finançar la indústria armamentística.

Va participar en la Junta d'Accionistes. Com va ser?

Vaig entrar com a company de campanya del Banc Armat amb un altre company, Koldobi Velasco. Tots els anys entrem de la campanya a l'assemblea per a denunciar els vincles del BBVA amb la indústria armera davant ells i per a exigir que es modifiqui o, més ben dit, s'elimini la política que tenen amb la indústria armera.

L'activitat de la Banca Armada va tenir lloc divendres passat en l'Euskalduna de Bilbao. KEM-MOC també forma part de la campanya i sempre col·laboren. Habitualment realitzen l'acció el mateix dia enfront del palau, però enguany l'han fet l'endemà, el dissabte, en la seu del BBVA.

En el nostre cas, com sempre, entrem en l'assemblea. A l'interior, representem les delegacions de vot dels accionistes crítics i en el seu nom llegim dues declaracions en el torn d'intervencions. En primer lloc, el president del BBVA explica els beneficis econòmics obtinguts, etc. Els d'enguany han estat molt bons per a ells, i cal esmentar que fan un gran blanqueig, ja que emeten molts vídeos explicant el treball que fan amb els beneficis. En el que va d'any, han subratllat que han enviat a Ucraïna una donació d'un milió d'euros. Nosaltres, en la nostra participació, hem denunciat que això és pur cinisme, ja que en dos anys, entre 2019 i 2021, s'han destinat 5.421 milions d'euros a empreses dedicades a la indústria armera o armera. Doncs bé, a Ucraïna se l'ha destinat un milió de res més, i, tanmateix, això va tenir un llarg espai en l'assemblea. Tanmateix, la seva implicació en el sector armero no va tenir marge fins que va arribar el torn de les intervencions.

En el cas d'Ucraïna, una vegada que la guerra arriba a Europa, poden tenir més visibilitat les conseqüències del vincle dels bancs amb la indústria armamentística?

El cas d'Ucraïna pot ser una oportunitat per a posar en evidència les conseqüències de la guerra, però hi ha molts conflictes en el món. Per exemple, com esmentàvem nosaltres, en el conflicte de Iemen, Espanya ven armes, comprades amb el finançament del BBVA. Enguany, sobretot, hem denunciat els vincles que tenen amb la militarització de les fronteres del sud. Empreses com a Grup Eulen, ATOS i Accentoure són contractades per a instal·lar càmeres de vídeo i implantar sistemes de dissuasió per a migrants i refugiats.

D'altra banda, tenen una estreta relació amb la indústria armera nuclear. Es tracta de set empreses que estan finançant aquest negoci i això és molt denunciable, però més encara des de l'any passat. L'any passat es va posar en marxa el Pacte per a la Prohibició de les Armes Nuclears. Per tant, ja no és legal alimentar la qüestió de les armes nuclears; diu així: “Està prohibit col·laborar amb qualsevol tipus d'acte prohibit amb armes nuclears”.

Per descomptat, la seva resposta va ser que tenen les línies vermelles molt marcades i que no les travessen mai. Diuen que no fan inversions en països en conflicte. Això no és mentida, però, com denunciem nosaltres, la guerra comença aquí. Aquí es produeixen aquestes armes.

Les empreses implicades en aquest camp són molt conegudes: Airbus, Boeing, General Dynamics, Honeywell International, Jacobs Engineering, Leonardo i Thales.

De totes maneres, la qüestió més greu relacionada amb l'arma nuclear és que la inversió ha estat enorme des de 2019 fins a 2021. Les arques públiques han aconseguit els 5300 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 66% respecte al període anterior.

A més, subratllem que sense finançament no hi ha armes. Hi ha estudis que diuen que tres de cada quatre armes no existirien sense finançament. Llavors, els bancs són els responsables d'aquest compte.

Sent BBVA un dels bancs més importants del món, és difícil treure a la llum aquest tipus de pràctiques?

Sí, és molt difícil. Nosaltres representem a 24 accionistes crítics, però pensem que són molt més, encara que potser no saben de l'acció. I, d'altra banda, quan publiquem la informació, molts mitjans de comunicació tenen les mans lligades i no poden donar a conèixer la informació. Aquí hi ha molts interessos en joc. BBVA ocupa el segon lloc en la banca armada a nivell estatal. En la primera es troba el Santander. Doncs bé, també acudirem a les juntes generals de Banc Santander, CaixaBank i Sabadell, que se celebraran en breu. I continuarem denunciant els seus vincles amb la indústria armera.

Cada any, abans de març, llancem una convocatòria per a demanar als accionistes crítics que vagin a les assemblees en el seu nom per a denunciar les inversions. Aquests grans bancs no solen tenir una actitud oberta i no tenen canvis. Està coordinat principalment pel Centri Delàs d’Estudis per La Pau, des de Barcelona. El coordinador és Jordi Calvo, que diu que, després de reunir-se amb els petits bancs, aquests tenen un altre tipus d'actitud, i que amb alguns s'han pogut fer avanços. Depenent de la grandària del banc, l'actitud varia.

Precisament, la setmana que ve tindrem dues activitats a Vitòria-Gasteiz per a parlar amb Jordi Calvo sobre la banca armada, una xerrada i un taller.

Teniu intenció de continuar denunciant aquesta situació?

Sí, sempre que la posició dels bancs no canviï, haurem de fer-ho. Des de la pacificació hem de fer arribar propostes. Som conscients que la postura no canviarà fàcilment, però almenys hauran d'escoltar el missatge. No està d'acord amb el que embenin en la seva festa, perquè estaven celebrant els beneficis que havien obtingut, i en aquest moment tal vegada no els va resultar molt agradable escoltar la realitat, és a dir, com els seus guanys estan tacats de sang.

S'ha referit a la tendència a justificar les implicacions amb la indústria armera. Hi ha una estratègia comunicativa per a ocultar-ho i continuar obtenint beneficis amb la guerra?

Sí. Vam dir en l'assemblea que es tracta d'un cinisme, davant d'ells. I una doble moral. Ens sembla inacceptable, un gran blanqueig. La solidaritat no és la realitat del banc. La seva realitat és alimentar el negoci de la guerra i aconseguir beneficis gràcies a això.

Com a activista, denunciar el cas de la indústria armera pot suposar un risc de penalització. Per exemple, en 2019 es va iniciar un judici contra dos activistes de KEM-MOC per l'acció de tirar la pintura vermella del cap a la porta de la Junta d'Accionistes del BBVA. Recentment han recaigut sentència favorable, que diu que l'acció s'emmarca en l'àmbit de la llibertat d'expressió.

Es pot dir que aquest projecte de denúncia té dues parts. D'una banda, el que fem dins de la Junta, que no es pot considerar il·legal en absolut perquè actuem com a representants d'uns accionistes. I d'altra banda, hi ha una denúncia que es fa fora. En aquest sentit, sabem quines conseqüències sol tenir aquesta llei mordassa. Koldobi Velasco va interposar una denúncia interna sobre el negoci de la guerra del BBVA divendres passat, però quan en 2019 va realitzar una acció simbòlica exterior, sense fer gens il·legal a ningú, va tenir conseqüències fins fa poc. Així s'està implantant un sistema de dissuasió.

Podria afegir alguna cosa?

En portar els estalvis a aquesta mena de bancs, potser hem de preguntar-nos si som o no coherents. I si no ens sentim coherents, tenim alternatives. Nosaltres sempre fomentem la banca ètica. Si introduïm els nostres estalvis en la banca ètica, podem estar segurs que no es destinaran a la indústria armera. En canvi, si tenim en el BBVA, sabem que s'usaran en la guerra, almenys en part.