Nascut en Beasain en una família d'obrers, d'ofici va començar a treballar com a mecànic i al mateix temps va partir de la música des de molt jove. Apareix en el grup Bostak del Goierri en 1965 i a l'any següent va guanyar el Gran Festival d'artistes novells de Sant Sebastià. En solitari, en 1973 va obtenir el Premi Internacional en Ostende (Flandes), amb un repertori en basc.

Ja a principis de la dècada de 1970 era coneguda la veu entre cantants i cantautors de la protesta de Madrid i Espanya i es posava en escena en aquests “festivals” de llavors. Per citar un exemple, en 1976, cinc mesos després de la mort de Franco, el nom de Fernando Unsain apareix al costat de Pi de la Serra , La Bullonera, Luis Pastor, La Faneca, Julia León, Elisa Serna, Mikel Labon-Manuel, Mikel Labo-Celoa, Mikel Labo-Celdo, en la Geroa, Geroa, Raimero, Raimero i Granota, en la Granota, en la Granota, en la Granota i en la Granota. Cantava llavors principalment en castellà.

Aviat tornaria a Euskal Herria per sempre, a publicar en el seu nom el primer gran disc en basc, que defensa la casa del meu pare, i a fundar la discogràfica IZ. El catàleg de la discogràfica IZ, tancada per la retrospectiva del creador, reflecteix l'extensa labor de Fernando Unsain en la producció de discos, en enregistraments de diferents àmbits de la música: tritikitxa, cors, cantautors, grups, bertsolaris… Abans de la seva producció va ser cantautor i músic –sempre ha tocat la guitarra en els escenaris–, músic i arranjador per a altres cantants i bertsolaris.

Després de la creació d'Euskal Telebista, també es va involucrar en la producció de continguts audiovisuals. En previsió que les pel·lícules haguessin de ser traduïdes al basc –i segurament EITB les traduiria molt més del que després ha vingut a oferir, molt més que el que ha fet–, va fundar l'empresa de doblatge IZ-Bi amb altres socis, també l'escola de dobladors. Més tard descobrirem el nom de Fernando Unsain en la producció Ikuskin, amb produccions com els programes de televisió de Txirri, Mirri eta Txiribiton, Funció i Chiskola.

Un tenor de gran qualitat i lluentor, la veu i el cant de la qual ha estat reconeguda en l'Orfeó Donostiarra en els seus concerts per última vegada fa pocs mesos. No obstant això, en la memòria de molts bascos, especialment dels d'Iparralde, la veu de Fernando Unsain quedarà vinculada a les actuacions del grup Eltzegor. Són seves moltes de les cançons dels tres discos editats per aquest grup des de la dècada de 1980, entre les quals la cantata Sasitik Sasira pot ser la seva principal obra, que recentment ha estat interpretada per l'orquestra Et Incarnatus dins de l'Ur Muga en Baigorri.

Els qui han conegut al grup Eltzegor en l'escenari recorden per sempre la veu de bronze de Fernando i la calor que transmetia en l'escenari. Per part seva, molts membres d'associacions culturals i moviments populars recordaran la valentia que va tenir per a aparèixer al costat del grup a cantar en els recitals i homenatges cantats que organitzaven en les situacions més difícils, així com la generositat mostrada sempre per Fernando Unsain per a posar a la disposició dels organitzadors els mitjans tècnics.