Llegida la Sra. Cap de Línia, qualsevol podria considerar que l'objecte d'aquest escrit és el de donar suport al possible dret de les famílies a triar el centre. No és aquesta la intenció, ni des de lluny.

Per a alguns això és un dret fonamental, però per als qui reivindiquem l'educació pública per a tots i totes aquest discurs només serveix per a mantenir uns privilegis.

Què és el que hem de reivindicar en una societat? Sistema sanitari, vigilància, educació… pública, universal, de qualitat… Amb l'excusa de l'índex de vulnerabilitat dels últims mesos, s'ha denegat l'accés a l'educació pública a alguns alumnes. L'argument no ha estat que el col·legi públic corresponent estava ple, sinó que el motiu ha estat que aquest centre ja tenia el nombre de ferits que l'administració ha imposat.

La nostra Administració està començant a preocupar-se per la segregació, en aquests anys de falta d'alumnat, en els quals no hi ha “clients” per a tots. Per tant, potser la font de preocupació no és el grau de segregació que viu el nostre sistema educatiu, sinó el resultat d'una baixa taxa de natalitat.

Tant els parlamentaris del Parlament Basc com altres responsables van acudir a Catalunya a la recerca de claredat per a fer front a la segregació, on pel que sembla van trobar respostes. La conseqüència d'això ha estat l'exclusió d'alguns alumnes del sistema educatiu públic.

L'administració obté l'índex de vulnerabilitat a través d'una enquesta, per la qual cosa una enquesta pot fer vulnerable a una família i negar el dret fonamental a l'educació pública. Fórmula antiga: apartheid, exclusió, l'administració en el lloc del vulnerable, en el del que té menys recursos decidir què li convé. El grup Hertzainak, en la seva versió de la cançó No estafi for love de Christian Moore, explicava perfectament les seves lleis per a nosaltres l'apartheid… algunes famílies de la nostra comarca han viscut així, volent o no estudiar en l'educació pública.

Des de l'any 2021 hem pogut veure la trajectòria de la nova Llei d'Educació, els principals grups parlamentaris que des del principi van arribar a un acord. Aquesta llei no s'ha elaborat de baix a dalt, al contrari, han volgut donar les bases i el vernís de la participació per a una nova llei que es va cuinar entre diversos aspectes.

En aquest procés de participació Sasi va comptar també amb el suport d'Eusko Ikaskuntza per a reflectir la diversitat i el procés participatiu, però sense sortir del guió inicial. Des del principi la comunitat de l'educació pública ha mostrat el seu total desacord, les seves manifestacions multitudinàries, el seu desacord en alguns fòrums i les seves aportacions han estat realitzades per EHIGE (Associació de Pares i Mares d'Alumnes d'Euskal Herria), HEIZE (federació d'associacions de la direcció de l'Escola Pública Basca), plataformes a favor de l'Escola Pública...

El 18 d'octubre, el president d'EHIGE ha donat l'opinió de la comunitat educativa pública en el periòdic Berria: “Per l'Escola Pública Basca i contra la Llei d'Educació, al carrer”.

En resum, tot el que es va cuinar en una sala tancada avançarà, encara que en aquest romiatge el PNB està canviant de parella.

Tornant al capdavant de fila, en la pel·lícula argentina Dret de família (2006), una parella afirma: “Què fem per a portar al nostre fill a un col·legi suís? Els meus avantpassats són polonesos i els teus espanyols”. La realitat sol superar la ficció i això és el que passarà entre nosaltres, perquè una família vol educar als seus fills a l'escola pública i en un col·legi suís o en una escola cristiana… El Servei Públic d'Educació Basca iguala a tots.

Com ha cantat el bertsolari, a vegades la vida costa a poc a poc, per això no pararem en aquest camí abrupte i reverente, i la pròxima cita serà el 29 d'octubre en Donostia, a les 12.30 en la manifestació que partirà del Boulevard a favor de l'Escola Pública Basca, no a aquesta Llei d'Educació! sota el lema.

Koldo Zabala Atxa, professor i pare de l'Escola Pública