La queixa se centra en l'alegria difosa en el si del Nou Front Popular de l'esquerra. El president francès, Emmanuel Macron, no vol donar a aquesta victòria el reconeixement que se li deu. Cada dia que passa, cada vegada és més evident l'actitud de rebutjar a l'esquerra que hauria d'estar en el govern. Finalment, ha sortit del silenci i ha obert la seva postura en una "carta enviada als francesos" el 10 de juliol: "Ningú ha guanyat" en les eleccions al Parlament Basc, i "només entre les forces republicanes es pot constituir la majoria absoluta", ha dit. És evident: No coneix la victòria del Nou Front Popular de l'esquerra, el FHB, i Macron, d'esquena a la majoria de l'esquerra, té una majoria alternativa. "Els francesos han votat a favor del front republicà, i això és el que han de fer els partits polítics", ha dit el president.
Malgrat les declaracions dels últims dies, és bastant clar que s'inclou dins de les "forces republicanes" a l'extrema esquerra, LFI França Insubmisa, i a la ultradreta RN Unió Nacional, tots els altres. Però el partit LFI va dins del Nou Front Popular, que a més té més diputats en el front, i l'esquerra no hauria d'acceptar aquesta divisió.
L'altra opció de Macron és que la dreta republicana complementi la majoria amb els del partit, aconseguint un grup de 213 diputats i, per tant, més de 182 amb els quals compta la FHB. Gérard Larcher, president del Senat del Grup Republicà, també ha deixat clar que no acceptarà un govern amb el FHB. Macron ha deixat clar que, fins que s'aconsegueixi aquesta majoria, l'actual govern "farà un pas endavant".
El Front Popular Nou (FHB) ha guanyat les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge i es converteix en la primera força amb 182 diputats. L'estratègia del Govern cap al tercer partit d'extrema dreta, el RN, no és clara. Oficialment, l'entorn de Macron està difonent un missatge per a tallar el camí a l'extrema dreta, però, en realitat, estan mantenint reunions secretes entre ells i això almenys des de desembre. El diari Libération, per part seva, ha informat d'aquesta notícia el 10 de juliol.
Encara que la Constitució francesa no diu formalment que això sigui així, el càrrec de primer ministre sol ser assignat a qui ostenta la majoria parlamentària. En la carta, no obstant això, s'adverteix que Macron té intenció de distingir-se d'aquesta tradició i de nomenar un primer ministre d'acord amb la majoria que vagi a crear.
Els partits d'esquerra reafirmen el seu compromís de portar endavant la unitat de l'esquerra. Entre ells, el Partit Socialista, també dels socialdemòcrates: "Des que soc secretari del Partit Socialista he optat per la unitat de l'esquerra, i no canviaré de postura. Els que busquen la divisió de l'esquerra busquen no governar a l'esquerra", ha explicat Olivier Fauré. El Sr. Sr. Jean-Luc Mélenchon de LFI realitza la següent lectura: "Passant per sobre del sufragi universal, tenim el retorn del dret de veto del rei".
En cas que Macron segueixi en aquesta posició, la ciutadania li respondrà a través de les protestes. El sindicat CGT ha cridat a concentrar-se el pròxim 18 de juliol per a exigir "el respecte als resultats de les votacions" i el govern del FHB. Ha fet una crida a concentrar-se davant la Prefectura i en la rodalia del Parlament Basc. Els Jocs Olímpics de París estan prevists per al 26 de juliol i l'amenaça de les protestes en aquest context pot influir.
La FHB comunicarà en els pròxims dies quin és el seu representant per al Primer Ministre. Per part de la FHB no ha sortit cap nom oficial, però en els últims dies s'han donat diversos noms –el socialista Olivier Faure, l'ecologista de LFI Clemence Guetté, l'ecologista Marini Tondelier, l'acabada de separar de la LFI Clementine Autain o François Ruffin.