argia.eus
INPRIMATU
Troben les restes d'un pres que va ser assassinat en la fugida del fort d'Ezkaba
  • Es tracta de la primera identificació mitjançant ADN i s'ha obtingut sense hipòtesis prèvies sobre la identitat de la persona morta.
Mikel Eizagirre 2020ko uztailaren 02a
Leoncio de la Fuente Ramosen gorpuzkiak. Argazkia: Nafarroako Gobernua Argazkia: Nafarroako Gobernua

L'Institut Navarrès de la Memòria ha pogut identificar a Leoncio de la Font Ramos, presoner i fugitiu del fort de Sant Cristòfor del mont Ezkaba, que va ser assassinat en Larrasoaña el 22 de maig de 1938. L'ADN, promogut pel Govern de Navarra en 2016, ha estat obtingut a través de mostres obtingudes pel banc públic. Es tracta de la primera identificació per ADN obtinguda sense hipòtesis prèvies sobre la identitat de les restes exhumades.

Al juliol de 2018, el Govern de Navarra va trobar quatre cadàvers de presos escapolits del fort de Sant Cristòfor i va aconseguir exhumar-los. Aquesta intervenció va ser possible gràcies al testimoniatge de Paulina Lizoain. Paulina, veïna de Lizoain, va ser testimoni dels fets i va comprovar que es tractava d'una nena de poca edat. La dona, de 89 anys, va voler donar el seu testimoniatge quan els cadàvers van ser exhumats a la vall d'Esteribar pel Govern de Navarra.

Leoncio de la Font Ramos, de Freixe el Vell (Valladolid), casat i pare de sis fills, ha pogut ser identificat gràcies a una mostra d'ADN que li ha llegat la seva filla. Es tracta d'un sastre d'ofici, de 36 anys, que va arribar a la fortalesa de Sant Cristòfor el 22 d'agost de 1937. El fill de Valladolid va ser un dels protagonistes de la multitudinària fugida del 22 de maig de 1938, ja que es trobava entre els 796 presos. No obstant això, 206 d'aquests presoners van ser capturats i morts immediatament, com en el cas de Leoncio de la Font i els seus companys desconeguts. Van ser detinguts en la zona de Larrasoaña, van morir i enterrats en la rodalia del cementiri, on van ser enterrats.

A través d'una nota, el Govern de Navarra ha donat les gràcies a familiars, investigadors i associacions que treballen a Navarra. En concret, s'ha mostrat especialment agraïda a l'associació Txinparta-Forta de Sant Cristòfor, que des de finals de la dècada de 1980 treballa per a recuperar la memòria d'aquesta condemna i s'ha posat en contacte amb els familiars dels presos que van passar per allí. "Gràcies al treball d'aquesta associació, hem tingut l'oportunitat de contactar amb la família de Leoncio de la Font, i així hem obtingut una mostra genètica que ha estat decisiva per a la identificació", ha subratllat.

El Govern de Navarra ha reconegut que aquests treballs realitzats pel laboratori genètic de l'empresa pública Nasertic s'han "dificultat" a causa del baix " nivell de conservació" de bona part dels ossos. Però les identificacions serien impossibles si les mostres genètiques dels familiars de les persones assassinades no estiguessin repartides per tot el territori peninsular", ha subratllat. De fet, el Banc d'ADN de Navarra ha rebut més de 230 familiars de càncer des de la seva creació en 2016. L'Institut Navarrès de la Memòria ha fet una crida a la col·laboració per a localitzar possibles fosses i familiars dels refugiats, amb la finalitat que es puguin realitzar noves identificacions amb mostres genètiques.

Fugida massiva

La fugida del fort d'Ezkaba va ser una de les més grans d'Europa. 796 presoners van retirar les armes als guàrdies, es van fer amb el control de la presó i van aconseguir escapar. Tenien empresonades a unes 2500 persones, que se sabien en condicions precàries. Allí es trobaven presoners de guerra, presos polítics i socials. Entre 1937 i 1945 més de 300 presos van morir per les condicions de vida de la població. En la tarda del 22 de maig de 1938, diversos presos es van revoltar i, en mitja hora, es van fer amb el control de la presó. Quan les autoritats franquistes es van adonar, els fugitius van començar a caçar. Només 3 dels 796 escapolits van aconseguir travessar la frontera. En total, 585 persones van ser detingudes i 187 van ser assassinades. A més, hi ha altres 24 morts sense identificar. Entre ells, es troben els que es van amagar a la muntanya fugint de la repressió franquista, entre ells Leoncio de la Font Ramos.