- Segons s'ha llegit en els mitjans, una representació del Fòrum Social i dos interlocutors de l'EPPK han estat entrevistats en el marc del Fòrum Social. Segons assenyalen, els membres del col·lectiu, a més de mostrar la seva disposició a recórrer els llits legals dels estats espanyol i francès, es mostren esperançats i estan disposats a demanar perdó per la seva activitat política.
Primera pregunta: Qui són els membres del Fòrum Social de Pau? No és cert que el concepte que proclamen (pura pau) només beneficia als estats capitalistes que ocupen EH i als seus aliats reformistes i petits burgesos?
No és veritat que Sortu i EH Bildu reclamen una solució a les conseqüències del conflicte que de fet està més viu que mai? D'altra banda, volen demostrar que l'ús de la violència en les dinàmiques és un monopoli dels estats ocupants, per la qual cosa arriben a Colòmbia i també a Colòmbia per a la resolució de la pau.
L'Esquerra Abertzale Oficial i el reformista no han donat cap informació sobre el pres més antic de l'EPPK, de 75 anys, Naiz-Gara, ja que , seguint la Ruta sortu, han rebutjat donar la llibertat condicional a la sol·licitud de passar al tercer grau que permet el permís penitenciari.
ens volen fer veure que hi ha un procés, encara que no sigui cert?
Dos-cents exguerrilleros i agricultors militants, treballadors... han estat netejats en els sis primers mesos de 2018. No obstant això, Paul Ríos i altres parlen de processos de pau. A Colòmbia maten als que demanen el pa de base, a Euskal Herria, situats en una zona capitalista del planeta, se'ls demana que es penedeixin per a poder sortir de la presó, és a dir, que no va ser bo lluitar per la barbàrie dels estats que ocupen Euskal Herria. Per tant, el monopoli de la violència per al capital i les conseqüències del desastre de la bandera groga amb diners de tots a Orient Mitjà, Àfrica o Àsia.
Per què la representació de l'EPPK està disposada a iniciar el camí penitenciari dels seus enemics, veient que se'ls exigeix el penediment i la denúncia necessaris per a sortir al carrer, entre altres peatges polítics?
Tenim un gran respecte a tots els lluitadors que han lluitat contra l'ocupant i el capital. La veritat és que l'EPPK no ha resolt de moment la contradicció entre les línies vermelles del penediment i la denúncia, que és la condició sine qua non imposada pels enemics per a aconseguir la llibertat. Hem de tornar a posar l'objectiu de l'amnistia com a única i possible solució política.
Mentrestant, els portaveus del Fòrum Social afirmen que els presos polítics bascos estan esperançats davant la situació que s'està vivint en aquest moment. Però arribats a aquest punt, hem de dir que esmentin, de la mateixa manera que insulten el bon sentit dels transeünts que han d'escoltar i escoltar una vegada i una altra tals estupideses.
Fins a la data, l'Esquerra Abertzale Oficial i el reformista no han donat cap informació sobre el pres més antic de l'EPPK, de 75 anys (Naiz-Gara), ja que seguint la Ruta sortu han renunciat a la petició de pas al tercer grau que possibilita els permisos penitenciaris i a la llibertat condicional, malgrat haver complert la major part de la seva condemna, així com el reconeixement de la junta de tractament penitenciari i el permís penitenciari.
Així mateix, a pesar que han anunciat l'arribada de nombrosos exiliats polítics bascos a Euskal Herria, han guardat en secret la pena de 46 anys imposada a un d'ells pels fets ocorreguts fa gairebé 40 anys. Així mateix, mentre es confirma la posada a la disposició del sistema espanyol i francès, s'elogia un trasllat normal a Mont-de-Marsan i els dos últims presos polítics traslladats a Espanya per França han estat empresonats a Múrcia i Algesires.
Encara que sembli mentida, per a fer front a la repressió, els portaveus de sortu i EH Bildu argumenten que vivim en un altre cicle polític i que Espanya no s'ha adonat d'això. De què se serveix aquesta gent per a tractar amb tanta complaença davant semblant repressió i menyspreu? A més de reconèixer la fragmentació d'Euskal Herria en la renovació de l'Estatut de la Moncloa de 1978, quina serà la següent sorpresa?
Segons els portaveus del Fòrum Social, els presos polítics bascos estan esperançats davant la situació que s'està vivint en aquest moment. Però arribats a aquests moments, hem de dir que esmentin, de la mateixa manera que insulten al bon sentit dels transeünts, que han d'escoltar i escoltar aquest tipus de ximpleries una vegada i una altra.
En qualsevol cas, o el Fòrum Social esmenti, o és la representació de l'EPPK la que esmenti quan expressa l'opinió del col·lectiu. A curt o mitjà termini no s'aprecia cap horitzó positiu quant als presos polítics bascos, més negatiu en el cas dels presos que han de sofrir llargues penes. L'últim detingut per l'acusació de pertinença a ETA sortirà al carrer, amb gran sort, l'any 2058. També és important saber el que està passant en les presons, perquè, encara que no vagi molt lluny, ni sigui un número molt significatiu, cada vegada són més els presos polítics bascos que deixen de pertànyer a l'EPPK i són sistemàticament exclosos de les llistes de presos polítics que utilitza la complexa sortu. Així estan les coses.
Parlen de pau i de resolució del conflicte. Què és la pau per al poble treballador basc? Quina és la pau de la burgesia basc-espanyola, la pau de les forces vives del PNB? Perquè la seva pau, la del PNB, la del PP, la del PSOE, la de Podem… la pau de la unió sacre-santa espanyola o francesa, i cap d'ells pretén canviar l'evolució de l'explotació i l'ocupació del País Basc. De la mateixa manera, sobre la solució i les conseqüències d'un conflicte, insistim que es pot veure més clar que mai.
Què és arribar a un marc democràtic que perpetuï l'ocupació i explotació del nostre poble? Què és això dels vencedors i vençuts? Què és això de buscar un mitjà perquè ningú caigui en la perdició? No es poden buscar mitjans davant una classe que ocupa i explota el Poble Treballador Basc.
El partit de la lluita de classes no pot acabar en empat, i menteixen els qui així ho venen i volen un futur lliure, col·lectiu i solidari per als bascos, però que no es mullen fins a la medul·la. No hi ha solució parcial o conjuntural perquè el sistema la destruirà, condemnarà o oblidarà.
Així ho veiem clarament en alguns exemples del sistema capitalista i imperialista: els tàmils no es van rendir i van sofrir els més greus genocidis dels temps moderns. Els palestins que van aprovar els acords d'Oslo han mostrat la seva dependència del sionisme, però el feixisme genocida dels sionistes, a més de créixer, no cessa. Que ens expliquin com El Salvador i Guatemala van quedar després dels seus processos de pau. Que ens expliquin el dic inventat per a sostenir la revolució social que estava a punt d'esclatar a Sud-àfrica, salvant l'explotació dels blancs i el capital estranger, “amb l'objectiu” de crear la segregació racial i la fracció de classe petita burgesa composta per ciutadans negres. Que ens expliquin com està Irlanda del Nord i quants presos polítics irlandesos hi ha.
Malgrat saber el que no volem, és cert, sí, que encara ens costa crear les estructures i dinàmiques necessàries per a mantenir la lluita per la revolució socialista basca.
És evident que no demanarem cap permís, com a col·lectivitat nacional, per a decidir sobre els nostres assumptes i sobre el que ens toca a nosaltres, com volem i quan vulguem, ni per al dret a rebel·lar-nos davant l'ocupació d'Euskal Herria i l'explotació que sofrim.
Com ja vam dir fa temps, els treballadors bascos, els treballadors d'altres nacions de la península i els treballadors del continent som de la mateixa classe però de diferents països.
A Euskal Herria no hi ha futur per als qui embenin força de treball sota la submissió. Mentre estiguem pegats a les soles de les botes espanyoles i franceses, mai serem totalment sobirans a nivell nacional i social. Per tant, mantindrem la lluita per una Euskal Herria lliure i socialista.