argia.eus
INPRIMATU
No deixis les aigües d'Urdaibai en mans de multinacionals
Iratxe Arriola El Salto-Hordago @HORDAGO_ElSalto 2021eko irailaren 29a

L'aigua és un dret humà que l'ONU va reconèixer en 2010. És un recurs essencial per a la vida i la dignitat de les persones. Moltes multinacionals han intentat controlar aquest recurs perquè els garanteix grans beneficis i ningú pot viure sense aigua. En el subministrament d'aigua no hi ha competència – el servei el presta una única empresa en cada municipi–, hi ha un client captiu – perquè ningú pot donar-se de baixa del servei d'aigua– i la gestió privada s'allibera del control de la ciutadania. Per això no es pot acceptar en matèria de drets humans, a pesar que l'aigua ha començat a cotitzar en borsa. Però l'aigua i els seus ecosistemes, com tots els béns i recursos de la naturalesa, formen part del patrimoni natural de la col·lectivitat i els governs han de garantir que no es facin negocis privats amb els béns comuns.

Aigües subcontractades Bilbao-Bizkaia

En la concentració del PNB entorn del Consorci d'Aigües Bilbao Bizkaia (BBUP), a més del control polític pel monopoli de l'aigua, hi ha una altra perversió: veure el servei d'aigua com a negoci. Si bé Bilbao-Bizkaia és públic en paper, la veritat és que en el seu model de gestió es regeix pels mateixos criteris que les empreses privades. De fet, si bé la titularitat quant a la forma és pública, en la pràctica s'ha reforçat un model que ha passat de la gestió directa dels diners públics a les mans privades amb el pas dels anys, no sols per a la construcció de noves infraestructures, sinó també per a la gestió del servei a través de subcontractacions, el conveni entre la Diputació i el BBUP per als anys 2008-2016, que ascendia a 316 milions. El nivell de subcontractació i externalització dels serveis és molt alt. D'aquesta manera, les empreses privades, fins i tot en la subcontractació, es queden amb les butxaques amb contractes milionaris concedits pel Consorci Bilbao-Bizkaia. Multinacionals i grans empreses són subcontractades com Iberdrola, Acciona o Aqualia, Suez… Són els que porten més del 60% dels diners públics que es paga en les factures de l'aigua. En la perversió d'aquesta privatització encoberta són els treballadors de les subcontractes els que paguen en la precarització de les seves condicions laborals.

“A pesar que la titularitat del Consorci d'Aigües Bilbao-Bizkaia és pública, en la pràctica s'ha reforçat un model que ha passat a mans privades, no sols construint noves infraestructures, sinó gestionant el servei a través de subcontractacions”

El Consorci d'Aigües Bilbao-Bizkaia està cada vegada més allunyat del local i la seva estructura s'allunya molt de l'escala municipal i comarcal. Allí, les decisions i la gestió diària es prenen en òrgans de baixa representació i sense participació mínima, i quant a la transparència, cada vegada és més opaca. També s'han pres aquí i fos decisions que han provocat un perjudici econòmic, com les inversions a l'Argentina i l'Uruguai, que estan totalment fora dels objectius del Consorci i que són operacions mercantilistes no lògiques i injustificables, i molt menys amb l'aigua que és un bé bàsic. El monopoli del BBUP també suposa una cosa impensable a Europa, ja que la Directiva Marc de l'Aigua indica que les competències de gestió de l'aigua han de ser transferides a les confederacions hidrogràfiques. És a dir, que les conques són unitats de gestió. Però el model del Gran Bilbao no va més enllà de la Directiva Europea i prefereix controlar-lo tot en un monopoli a nivell de Bizkaia. El canvi que ha dut a terme el PNB en els estatuts del Consorci d'Aigües en l'última comarca, en Busturialdea, ha estat un cop d'estat, tallant el camí a la decisió democràtica de la ciutadania i considerant que la integració de tots els municipis alhora era suficient amb una majoria simple en comptes d'una majoria qualificada.

És necessari promoure noves formes de control social i democràcia participativa per a garantir la transparència i la participació efectiva i proactiva de la ciutadania, tal com va establir la Convenció d'Aarhus. Així, la Directiva 2003/35/CE, de 26 de maig de 2003, va transposar a la normativa europea la Convenció Europea i la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els “Drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia” a la normativa espanyola. En aquest sentit, en els últims cinc anys el concepte de democràcia hídrica ha estat assumit per moltes organitzacions socials, sobretot a Europa, preocupades pel creixent protagonisme de les grans corporacions en la gestió dels serveis d'aigua.

Serveis públics municipals d'aigua

I si el servei d'aigua fos realment públic i municipal, on cada Ajuntament decidiria com beneficiar a la ciutadania i no a les grans multinacionals? Servei amb recursos propis no subcontractats a empreses privades, sent els seus treballadors de l'Entitat Pública i amb ocupacions dignes i de qualitat. Un servei respectuós amb el medi ambient, optimitzant els recursos naturals i sense buscar rendibilitat econòmica. Un model que garanteixi la participació ciutadana i la transparència en la gestió. Un model democràtic a escala ciutadana. En aquest model, l'aigua no seria un joc de poder i diners, sinó un servei públic que blindi el dret humà. Llavors, per què no apostar tots pel Consorci d'Aigües de Busturialdea?

“Per què no s'ha celebrat un referèndum comarcal sobre la integració del Consorci d'Aigües de Busturialdea a Bilbao-Bizkaia? Posant sobre la taula tots els beneficis i perjudicis. Explicant-ho tot. Sincerament”

La Reserva de la Biosfera d'Urdaibai neix amb l'objectiu de convertir-se en un laboratori d'experiències de desenvolupament sostenible per a exportar aquestes experiències a altres àmbits. De moment no s'ha exportat ni creat res. En la cimera de Johannesburg es van acordar cinc elements per a mesurar la sostenibilitat a garantir: l'aigua, l'alimentació, l'energia, la salut i la biodiversitat. Una nova organització de la política de l'aigua que prengui la conca hidrogràfica com a unitat bàsica per a afrontar els reptes del futur des d'una perspectiva holística. Entre aquests reptes destaquen el compromís amb el canvi climàtic, la millora de la qualitat i el sanejament de l'aigua, la minimització de les pèrdues d'aigua o la reducció dels riscos d'inundació, la relació entre l'aigua i l'energia, el disseny i model d'infraestructures, la participació social, etc.

El Consorci d'Aigües de Busturialdea té aspectes que resoldre, però no són irreversibles. Entre altres coses, la falta d'aigua en la temporada estival obliga a renovar el conducte d'Oiz, per a això la Diputació de Bizkaia ja tenia un projecte per valor de 8 milions d'euros, quan Iosu Madariaga era diputat. No hi ha excusa perquè la Diputació Foral no realitzi aquesta inversió. Apostem per un model de gestió en el qual l'entitat pública gestora doni a conèixer les seves actuacions i decisions, tant als poders públics dependents com a la ciutadania. A més, és fonamental facilitar la implicació de tots els usuaris i agents socials vinculats al cicle urbà de l'aigua en els processos de planificació, promovent els consensos necessaris per a avançar sobre principis comuns. Exigim un model de gestió pública de l'aigua, sense ànim de lucre, que des del punt de vista socioecològic respecti els drets de la ciutadania com a servei d'interès general i que conjugui amb la generació sobirana energètica local.

 

*Iratxe Arriola és Alcaldessa d'Ea i membre de la Junta de Bizkaia en representació d'EH Bildu