En Booktegi hi ha una joia que van penjar en 2018, els poemes de Thoreau (reals i apòcrifs), d'Antonio Casado dona Rocha. En el seu pròleg, Casado dona Rocha afirma que Henry David Thoreau (Concord, Massachusetts, 1817-1862, filòsof, escriptor i naturalista estatunidenc) no era un bon poeta. En realitat, l'antólogo no ha fet més que recollir l'opinió del propi Thoreau: “He estat mestre de l'escola, tutor, agrimensor, jardiner, granger, pintor de parets, fuster, paleta, jornaler, llapis, escriptor i poeta”.

No estic d'acord, no obstant això.

Què significa ser un bon poeta?

Quan va començar a Harvard als setze anys, no entrava mosca en la boca de Thoreau. Quan va sortir d'allí, llegia en cinc idiomes els principals escriptors. I quan va tornar al Concorde, Ralph es va dirigir al transcendentalismo de la mà del poeta Waldo Emerson. Emerson va dir que portava amb si un llamp de cel i que havia d'ocupar-se de la vida d'un mode elevat i laboriós. Es va retirar. Va estrenar un dels seus diaris: “1 d'abril. Amb el sol,/ ha reiniciat tota la naturalesa,(…) amb el sol i l'abril”.

I com va caminar així, consagrat a la contemplació, va conèixer la naturalesa humana. L'home és també llop, ho va comprendre perfectament: va apostar per l'abolició, va practicar l'objecció fiscal. Va combinar les teories de la desobediència civil, el plaer de deixar-lo tot i pescar en el llac. Thoreau es va convertir així en la font clàssica de molts escriptors posteriors, exponents d'un corrent de pensament que busca la pau en la pau de la naturalesa. He resat per Rexroth. Crec que Snyder ho és més que cap altre. Se'm somia Artze.

Thoreau va ser, doncs, un bon poeta. Però, per descomptat, la poesia ha de buscar-se al llarg de tota la seva obra, o més aviat en el seu exemple: “Sentir ampli, entendre àmpliament, expressar àmpliament la bellesa de la naturalesa,/ és l'única tasca de la poesia”. Antonio Casado dona Rocha ens ha regalat un preciós llibre, així que el que teniu a la vostra disposició en Booktegi amb comentaris.