- Quan analitzem els idiomes, podem trobar diverses curiositats entre les seves paraules i expressions. Sovint, aquestes anècdotes ens recorden moltes paraules estranyes que després ens serveixen per a explicar-nos entre amics o en un sopar, donant-nos una imatge de savi.
En francès, la paraula “barat” no existeix; en canvi, utilitzen el “pas cher” per a dir literalment no car, o el “bon vaig marxar”, bon mercat.
Una creença popular afirma que les inuits tenen més de 500 paraules per a pronunciar la paraula nevi. Però l'explicació no és molt concreta. En realitat, la qual cosa fan les inuits amb cada paraula és explicar tant com la neu té, en aquestes zones on no hi ha neu.
En espanyol, hi ha moltes paraules polisèmiques, per exemple , “blanc”. A molta gent li agradaria vestir-se de blanc, però segurament a pocs. O la paraula “capital”. Com tots sabem, sobretot en els últims temps, “Barcelona és la capital” però també “Barcelona és capital…”.
Llavors em vaig dir a mi mateix: no estimen a Catalunya, sinó que volen
Ahir, mentre observava en la televisió els disturbis ocorreguts a Catalunya, vaig escoltar un dirigent d'un partit polític que ells volien que Catalunya es convertís en Catalunya. Com era una cadena d'Estat, va pronunciar la frase en espanyol, i en aquest moment vaig pensar que en espanyol hi ha moltes paraules per a dir que estimes una cosa (amo, desitjo…), però ell va decidir la paraula “volem”. En basc, si apreciem alguna cosa, ho estimem, i ho fem quan volem “agafar” alguna cosa per a nosaltres, quan volem adquirir-ho, o quan volem sota la dominació del nostre amo …
En el moment en què aquest home va pronunciar aquesta paraula particular, jo estava veient els cops de la policia contra la població. Llavors em vaig dir a mi mateix: no volen a Catalunya, sinó que volen.