Diego Yatacue és un dels membres del poble de la nasa, a Turquia. Actualment resideix en el departament de Cauca, en la localitat de Toribio (França). Durant dotze anys, CECIDIC ha estat director del centre educatiu més important del país i ha impulsat el procés de recuperació de la llengua i cultura nasa yuwe en col·laboració amb Garabide, la institució basca. Deixar l'ensenyament i representar al moviment indígena en les últimes eleccions Yatacue. A la comarca, el clima de violència està desenfrenat; 68 defensors dels drets humans, la majoria indígenes, han estat assassinats en 2019.

Han aparegut al poble fulles de mà signades pel Cartell de Sinaloa. Yatacue és amenaçat pel seu nom i cognom: "… que no se'ls faci rar veure-ho a ell o algun familiar esquarterats per ai [sic]" (no se sorprengui si ell o algun dels seus familiars apareix trossejat). El document ha aparegut en els últims dies de les eleccions municipals i forals de maig. Els signants donen la benvinguda al nou alcalde i li prometen que si no entra amb ells deixaran en pau la seva absència. Yatacue ha estat proclamat com a objectiu militar, però el zemai és també el contrari de tot aquell que pugui obstaculitzar la seva activitat: "Ho portem 2 metres sota terra" (ho enfonsarem dos metres).

Les eleccions municipals acaben de passar i l'ambient de Colòmbia es torna més dolent cada vegada que s'acosten les eleccions…

En Cauca ja han estat assassinades 68 persones en el que va d'any, més d'una vintena d'elles en Toribio. És una venjança per l'esforç que estem fent per a controlar el nostre territori. Som líders en el punt de mira, des de l'inici de la campanya ens han fet amenaces directes.

Com fan les amenaces?

Els hi reparteixen per whatsapp. I tirant fullets pel carrer. Però sense ells també tenen l'angoixa imposada en el terreny. El que viu aquí coneix els grups, els percep, i aquesta presència és asfixiant.

Com has rebut les amenaces?

Tant als meus adversaris… però també han amenaçat als meus fills, i això és molt més dur.

Quines mesures de protecció tens?

Em protegeix la comunitat. He denunciat la meva situació en la Fiscalia, però m'han respost que les amenaces no són “prou contundents”.

Per què has fet el pas de ser candidat?

La comunitat és la que decideix. Cadascun no es presenta candidat, els ciutadans trien al seu representant.

Heu perdut l'alcaldia per una mica més de cent vots…

Durant vint anys hem tingut l'alcaldia i durant aquest temps ha estat l'enfortiment de la consciència indígena. Però ens ha afectat un nou cicle de violència. Han comprat molts vots pels fons que han posat els narcotraficants. El poble ha estat dividit… En la campanya no s'han trobat grups d'idees i propostes, sinó que s'ha diferenciat entre els que defensen la plantació de coca i marihuana i els que no la secundem. Jo crec que els camps de marihuana i coca són el càncer de la societat indígena. El narcotràfic ha mobilitzat una economia de ficció i ha estès la cultura mafiosa a través d'un profund canvi de pensament. Molts de nosaltres i nosaltres defensen aquest model perquè no hi ha res més. A més, els grups armats s'han vist embolicats en el pànic per les detencions. Ens han matat a molts companys. Els últims a principis de mes: Quatre membres de Kiwe thegna (guàrdia indígena) i Cristina Bautista neehwesx (governadora). Altres mitja dotzena de persones van resultar ferides. Va ser una matança.

Qui són els assassins?

En el nostre territori van quedar els membres de les FARC que no van voler arribar a un acord de pau. No eren molts, però tenien armes i una gran experiència militar… Miri, al nostre país mana l'economia del coca i de la marihuana, i això ho controlen les forces ocultes fosques. L'únic objectiu és els diners, i tot el territori està en una situació compromesa. Molts d'ells, lamentablement, són membres de les nostres comunitats, que han crescut i educat en la guerra. És la guerra el que saben fer. Per això no van ser capaços d'aprovar un acord de pau. El narcotràfic les ha reforçat ara perquè s'han rearmat amb els diners.

No sols són antics membres de les FARC…

Volen que els diguem FARC, o ELN (Exèrcit d'Alliberament Nacional) o EPL (Exèrcit Popular d'Alliberament)… Volen donar forma ideològica, però per a mi només són grups de delinqüents.

També funciona el cartell de Sinaloa, no?

Pel que sembla, el cartell té el monopoli de la producció de marihuana. Ells mateixos financen la sembra, empenyent als pagesos al fet que la sembren. I això divideix a la comunitat i empobreix el conflicte social. Cal tenir en compte que en el departament del Cauca la desigualtat és enorme, l'estat no garanteix unes condicions mínimes de vida. El nostre és un laboratori de guerra. El narcotràfic sempre és aquí i es reforça cíclicament, perquè molta gent no veu més que per a millorar una mica la seva vida.

Durant anys heu sofert el més cru de la guerra. Després es calmava, quan se sentia a prop l'acord de pau. Una espècie de punt mort va començar a perdre després de la signatura de l'acord. Com està avui la vostra comarca?

Gràcies a l'acord de pau, ja no tenim grans grups armats de les FARC, ni molt menys. Tampoc hi havia molta contesa entre guerrilles i exèrcits. És cert que la negociació i la signatura han portat tranquil·litat, però això s'ha anat. Ha passat un any des que l'uribismo prengués el poder. En la campanya es va dir que l'acord de pau amb les FARC anava a ser destruït i s'està treballant en això. En les zones on les FARC tenien força s'han creat grups de delinqüents, s'han creat grups paramilitars… i en definitiva, el narcotràfic ha crescut. Determina l'economia dels nostres territoris i la vida dels quals vivim en ells. En l'acord de l'Havana es va acordar un punt per a la substitució dels cultius il·legals, però no es va arribar a un acord i això ha espatllat tot. No tenim les antigues FARC, però la situació és més crítica que abans. Més perillós. Abans sabíem qui era el nostre enemic, sabíem a qui dirigir-se si necessitàvem una entrevista. Els enemics d'avui dia no tenen estructura ni base politicoideològica i el diàleg és impossible. El que tenim ara és una guerra per a controlar el narcotràfic.

El procés de recuperació de la llengua ha començat i s'ha materialitzat en la negociació de pau…

Estem molt complicats en la resistència. Han estat molts anys fent front a la violència, la por i la mort provocades pel conflicte. I no obstant això, el poble nasa ha estat capaç de començar a treballar cap a l'autonomia a partir de la cultura. El que està en la base és el nostre ésser, la lluita per continuar sent indígena. Per això l'estratègia del narcotràfic en Toribio és la de destruir aquest teixit social que nosaltres alimentem, aquest pensament polític i cultural.

Com endinses el futur?

Nosaltres tenim dues tasques: Hem de continuar treballant la consciència en la nostra comunitat. D'altra banda, hem de continuar lluitant al carrer contra el govern. Era a les seves mans impulsar el procés de pau i no han fet res… No ens resignarem, encara tenim una oportunitat. Cristina Bautista, que acaba de ser assassinada, va dir: -Ens maten si callem. I si parlem ens maten. Parlem, doncs! ".

*Entrevista realitzada pel periodista Jon Artano a iniciativa de Garabide. Aquest dissabte a les 11.00 hores s'ha organitzat una acció solidària en l'horta Egiar d'Oiartzun per a denunciar la situació en el Cauca colombià.