argia.eus
INPRIMATU
No han passat i no passaran
  • Dissabte tarda en la plaça Easo de Sant Sebastià. Centenars de persones s'han reunit per a fer front a la “processó” contra l'avortament anunciat, conscients dels quals s'amaguen darrere de la convocatòria i del que es conserva. Entre els assistents s'observa una diversitat que no s'ha vist des de fa temps: adolescents, joves, adults i majors, donostiarres i de pobles pròxims. Mancant una hora ja han començat els treballs de decoració i la plaça i els seus voltants s'han omplert de pancarta, globus i cartolines habitades.
Itziar Otaegi Tena 2022ko maiatzaren 13a

Ha arribat l'hora: La “processó” està a punt de començar i els reunits en la plaça Easo comencen a reunir-se als voltants de la clínica Askabide. La imatge recorda que fa 86 anys, en 1936, la barricada aixecada pels ciutadans en el mateix lloc. En aquesta ocasió, no obstant això, la muralla està feta de ciutadans i parla en veu alta: “No passaran”. I no han passat, ni s'han arrencat.

Són nous temps, però velles lluites. En aquesta ocasió la victòria ha estat dels ciutadans, dels donostiarres, dels guipuscoans, i especialment del moviment feminista. Celebrem, per tant, la victòria i ens sentim orgullosos, però no caiguem en la calma: la guerra és llarga la que tenim davant, i dissabte passat, només una batalla.

De fet, l'associació Arrelats va anunciar fa temps la seva intenció de sortir a manifestar-se tots els primers dissabtes de cada mes, “fins a la caiguda de la norma que prohibeix reclutar davant les clíniques que practiquen avortaments”, és a dir, fins a la “caiguda” de la llei del 12 d'abril del 4/2022. El seu objectiu últim, per tant, és derogar la llei que empara els drets fonamentals de les dones i que permet el lliure exercici dels nostres drets. I, almenys a Madrid, ho fan amb calma, sense cap mena d'impediment; és més, les forces policials que dissabte passat van estar identificant als activistes feministes presents en la reivindicació dels seus drets en els voltants de la clínica Dator, que van actuar com a guardaespatlles dels protestants, fent costat als manifestants contra l'avortament. Una imatge tan lamentable com la de Sant Sebastià, el 2 d'abril, i si dissabte passat no va succeir el mateix, va anar clarament per la contundent resposta de la ciutadania.

Davant aquesta situació, la preocupació és evident: fins quan les institucions continuaran acceptant aquest tipus d'iniciatives? Fins quan s'autoritzen projectes que vulneren els drets fonamentals de les dones? Fins quan protegeixen les protestes que vulneren els drets sexuals i reproductius de les dones? I amb nosaltres, a l'Ajuntament de Sant Sebastià i al Govern Basc, quin serà la vostra posició a partir d'ara davant aquesta mena de convocatòries? Continuareu donant permisos per a aquest tipus, perquè després s'anul·li a última hora? Per què no, llavors, prohibir-ho des del principi? Continuareu posant a la disposició dels ciutadans la defensa dels nostres drets fonamentals, com fins ara? Quan començaran a prendre mesures eficaces perquè això no ocorri?

És suficient. La ciutadania no hauríem de sortir tots els dies al carrer a lluitar pels nostres drets fonamentals, aquesta és la seva labor. Recordem una vegada més el que estableix la Llei 4/2022, de 12 d'abril: “El que persegueixi una dona per actes molestos, vexatoris, intimidatoris o coercitius, amb la finalitat d'impedir el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, amb perjudici de la seva llibertat, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies”.

La legislació vigent hauria de comptar amb suficients garanties perquè aquests espectacles poguessin sortir definitivament dels nostres carrers. Però avui dia no és així, i els ciutadans no estem tranquils –això es va posar de manifest el dissabte en Donostia–. Per tant, al Departament de Seguretat del Govern Basc, facin complir la llei, tal com ho han fet en altres ocasions d'una manera tan eficaç, i prenguin mesures reals perquè aquestes iniciatives il·legals surtin definitivament dels nostres carrers: deixin d'autoritzar aquest tipus de projectes i deveu-los absolutament.

I a la ciutadania: continuem atents, disposats a lluitar perquè no tornin als nostres carrers. No s'han passat ni es passaran, ni ara ni després.