Quan i com heu creat la plataforma?

J. Lazkano: Als pobles pròxims a l'abocador, poc després del sinistre, els primers pots van ser independents. Es van convocar reunions obertes als pobles i el 10 de febrer es van organitzar manifestacions a Eibar, Ermua i Zaldibar. Aquí ens vam adonar que era important començar a coordinar els pobles. Més tard, organitzem conjuntament la manifestació del dia 15 i, a partir d'aquí, creem la coordinació de totes les plataformes dels pobles.

D'on heu anat?

J. Bergara: Gent de Zaldibar, Elgeta, Mallabia, Markina-Xemein, Ermua i Eibar. A més, també hi ha moviment en Zalla, ja que la família de Joaquín és d'allí.

Hem tingut l'oportunitat de veure la llista de reivindicacions d'onze punts que esteu treballant poble a poble –i per tant, no està tancada–. Per a començar, demanen que es trobin com més aviat millor Alberto Sololuze i Joaquín Beltrán, expressant el seu suport als familiars i interpel·lant a les institucions públiques. Teniu algun tipus de relació amb els vostres familiars?

J. Bergara: Un familiar forma part de la plataforma i és ell qui realitza el contacte amb les famílies. Per part nostra, estem pressionant a les institucions perquè segueixin amb rigor les cerques, perquè no sabem el que estan fent. Demanem que es destini a això el major nombre de recursos possibles.

Aquests familiars, sobretot els de Beltrán, s'han mostrat molt enfadats amb el Govern Basc. Com veuen vostès als dirigents polítics?

J. Bergara: Veiem que, per higiene democràtica, aquí es necessiten dimissions, responsabilitats, i, en lloc d'això, el Govern ha adoptat una actitud representativa de la normalitat. Han estat improvisant de forma equivocada, des del principi han volgut ocultar el tema i avui dia les explicacions són molt justes.

Estem davant una crisi 2.0. La batalla comunicativa està sent forta.

J. Lazkano: Els veiem obsessionats amb les xarxes socials, que critiquen molt Twitter, però després ells estan donant respostes des d'aquí. És una vergonya.

J. Bergara: El relat que ha creat el Govern Basc és que per a no ser alarmistes, solucionaran el problema. El que voldria creure-ho, trobaria en aquestes paraules una ansa. No obstant això, als nostres pobles, al marge dels mitjans de comunicació, no es veu aquesta batalla dialèctica, ja que la gent ha sentit la contaminació en el seu propi cos. Els pares han estat preocupats per si els nens poden jugar tranquil·lament al parc, si les dones embarassades han d'anar de la ciutat, si es pot fer esport amb tranquil·litat... Com a exemple, en el camí de 5 quilòmetres al pantà hi havia molta gent que abans caminava, ara no va ningú.

J. Lazkano: Els temes han estat tocats per la ciutadania, ha estat molt evident. Enalteixen la seva gestió, però tots hem sentit el que ha passat. I no és gens normal. Diuen que no siguin alarmistes, però si aquesta alarma és al carrer. I ha sorgit de les seves pròpies mentides. Les dades demostren que tot està bé i que a la setmana tot ha anat en contra. Hi ha molta desconfiança cap a aquests polítics.

Teniu peticions concretes relacionades amb l'abocador: pregunteu què ha succeït durant aquests anys, per què no han sancionat les irregularitats; voleu saber amb precisió el que hi ha avui dia i demaneu que es garanteixi la participació ciutadana en el procés de decidir què fer amb les escombraries que ha caigut.

J. Lazkano: La falta de confiança és tan gran que diuen que no creem en ella. Diuen que l'únic residu tòxic que hi ha en l'abocador és l'amiant, però els testimoniatges dels transportistes el posen en dubte. Demanem que es realitzi una caracterització dels residus per a veure què hi ha aquí i com s'ha de gestionar. Volem que aquesta anàlisi no sigui realitzat només per les institucions, sinó que sigui compartit amb els agents socials i sindicals, i volem la participació de la ciutadania en la solució. No obstant això, hem vist que ja han començat a expropiar els terrenys. No necessiten plans ambientals, i per aquesta emergència no compleixen els protocols. Es comporten com si haguessin declarat l'estat d'excepció, superant totes les lleis i per "interès col·lectiu", segons les seves pròpies paraules. Però ha passat un mes.

J. Bergara: Donem importància a l'abocador perquè molt poca gent sabia que existia, encara que el camió continués pujant i baixant. Aquest abocador es va obrir sense cap mena d'interrogatori i informació. Tiraven un munt de substàncies que podrien perjudicar la salut de la població que habitem en la zona, i no sabíem res. Demanem un procés ciutadà per a reivindicar que la decisió en matèria de salut pública ha de ser democràtica. En el joc estan en joc les vides de 50.000 persones. A més, al silenci del Govern s'ha sumat el dels Ajuntaments d'Eibar, Ermua i Zaldibar. Totes elles són gestionades per dues parts iguals. Es personaran com a acusació particular, però ells també tenen la responsabilitat directa en la forma en què es va gestionar i en la falta de control d'aquesta.

Demanen que es realitzin mesuraments de manera sistemàtica i que la informació sigui transparent. El Govern Basc, en canvi, diu que les dades són transparents.

J. Lazkano: Si no sabem el que hi ha en l'abocador, ens preocupa la salut. No sabem què sortirà d'allí, per exemple, qualsevol gas. Ells també reconeixen que es poden repetir incendis, perquè aquí hi ha metà i pot inflamar-se. No transmeten certitud perquè parlen d'hipòtesi. El tanc de recollida de lixiviats que hi ha en la part baixa de l'abocador se suposa que no està trencat, però no ho diuen amb seguretat. Si vols tranquil·litzar a la gent, has de demostrar-ho. No pots parlar d'hipòtesi i dir a la gent que es tranquil·litzi.

J. Bergara: Demanem que es faci per una agència de recerca independent perquè l'agencia CSIC que ha analitzat les dioxines no té l'homologació europea per a fer-ho. A través de les emoticones ens informen de la qualitat de l'aire, sense donar totes les dades precises. Diuen que actualment no hi ha dioxines ni furans i que la qualitat de l'aire és bona, però no diuen exactament quins són els resultats de les analítiques. Això provoca por, perquè la gent no és ximple. Si volen guanyar credibilitat, haurien de finançar la recerca d'una agència independent, ser una agència acordada per agents socials, sindicals i institucionals i des d'aquí realitzar tots els mesuraments.

Quan diem una agència independent, sembla difícil que les institucions públiques financin estudis que posin en qüestió les seves pròpies recerques. El Moviment Contra la Incineradora, per exemple, ha finançat el mesurament independent de contaminació de la zona de Zubieta.

J. Lazkano: Aquí està la qüestió, si hi ha una recerca que vagi en contra de les seves dades o si els resultats són els mateixos. En Elgeta es va informar que s'havien realitzat revisions d'aire, però ningú sap quan, ni on, ni qui va prendre les mostres.

J. Bergara: És curiós, utilitzen l'argument de la ciència per a tranquil·litzar als ciutadans, i quan els demana ciència, tenen por de mostrar totes les dades o demanar a una altra agència que els investigui. Aquí sorgeix la pregunta principal. A més, quan han acudit tècnics del Govern Basc als pobles, han donat explicacions molt tecnicistas, en lloc de centrar el missatge en la vida quotidiana del públic en general, basant-se en les dades i el marc dels seus informes. Per exemple, quan van venir a Eibar i a Ermua, la gent preguntava si estem respirant fibres d'amiant o com afectarà això a la salut. Els tècnics s'escapaven contínuament a les preguntes i no responien a aquestes, utilitzant tecnicismes foscos i barrocs.

Han plantejat vostès finançar la recerca independent?

J. Lazkano: Caldrà pensar-ho, però estem començant. Els recursos econòmics estan limitats.

En la fase de responsabilitats, demanen la dimissió del conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola. Per què?

J. Bergara: La figura d'Arriola té una càrrega simbòlica en aquest compte. Va ser alcalde d'Eibar durant 15-16 anys. El seu Conseller de Medi Ambient és el període en el qual més diners ha facturat l'abocador. És el cap polític de la xarxa clientelista que ha possibilitat tot això. El Govern Basc també ha d'assumir responsabilitats, i creiem que Arriola no pot seguir en el càrrec públic. Si demanem més dimissions, la petició perdria força i per això l'enfocarem sobre ella.

“Demanden una gestió correcta, pública i racional dels residus, un replantejament profund i ampli del model actual”. Sereu conscients que en el seu moment es van posar en marxa propostes per a reciclar més i que el boicot que van sofrir va ser molt gran. Estan, doncs, disposats a entrar en aquest tema?

J. Lazkano: Nosaltres com a plataforma no entrarem en un debat sobre un model concret, sinó que posarem damunt de la taula que cal augmentar les taxes de separació. Molt senzill a més. Els sistemes de gestió de residus han de replantejar-se, han de ser consensuats, reduir els residus generats, treballar en la reutilització i prendre decisions per a reciclar els residus que es generen, tant per part dels ajuntaments com de la ciutadania. En moltes localitats de Guipúscoa s'ha demostrat que és possible, no hem mort, seguim amb unes taxes de separació del 70%, i altres pobles també han d'anar a això. Més que parlar de sistemes concrets, volem parlar dels resultats de les recollides. A més, se'ns demana a la ciutadania que actuï amb responsabilitat, i nosaltres responem que les institucions també han d'actuar amb responsabilitat en els controls.

J. Bergara: Com som una plataforma plural, el nostre objectiu és arribar a un consens el més ampli possible i fer un replantejament profund del model actual. Nosaltres volem obrir el debat. Les escombraries ens ha caigut damunt per aquest model capitalista. En aquest sentit, no podem deixar les escombraries en mans privades, no pot ser un espai per a fer negoci. Record com en el seu moment el PNB va omplir les finestres de Bergara amb bosses d'escombraries, i ara se'ls ha posat la naturalesa en contra. Per a ells és un tema molt incòmode i els fa molt mal.

El 12 de març s'ha convocat un atur a Eibar, Ermua, Zaldibar, Elgeta i Mallabia de 12.00 a 15.00 hores. Per què?

J. Lazkano: Perquè és una altra manera de lluitar i mostrar empipament. Hem dut a terme diferents activitats i creiem que és el moment de dir “ja està”. Portem un mes així i no s'ha avançat molt. Volem contrastar les nostres reivindicacions amb la ciutadania i dur-les a terme.

J. Bergara: Hem vist que aquest succés va a poc a poc al minut 40 dels informatius i hem fet una crida perquè s'interrompi aquesta normalitat, perquè diguin que encara no s'ha aclarit res i perquè es tibi la situació. Volem fer un salt més en les mobilitzacions. Al matí farem mobilitzacions i a la tarda farem una manifestació per la rotonda que uneix Eibar-Ermua. Cridem a totes les persones que estan replantejant la gestió dels residus en altres pobles i ciutats d'Euskal Herria al fet que organitzin concentracions. Comptem a més amb el suport dels sindicats ELA, LAB, CCOO, Steilas i ESK.

Mirant cap endavant, esteu forts per a una llarga batalla?

J. Lazkano: Ens agradaria que tot es resolgués immediatament, però això significa que s'ha resolt, que han trobat treballadors, que han assumit responsabilitats, que s'han obert processos de participació amb la ciutadania... No creiem que es vagin a produir a curt termini. Una vegada establerts els objectius, treballarem fins al final per a aconseguir-los.

J. Bergara: Sembla que voldran allargar el compte per la via judicial durant cinc o sis anys, per la qual cosa volem ser presents en ella. Conjuminar el major nombre possible d'agents i participar tots en aquest procés amb una estratègia comuna. A més, hem de pensar en com mantenir viu el tema perquè no sigui una qüestió d'empipament. Després ve la campanya electoral, després el nou govern... és prioritari expressar la gravetat, i de cara al futur estarem d'acord amb les forces de les plataformes locals. Ara, per exemple, hem tret banderoles als pobles col·locant-les en les finestres per a veure que aquí no hi ha normalitat.