argia.eus
INPRIMATU
Línies estratègiques del Govern Basc
  • Si la lectura del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS EBB) per als agricultors i ramaders va ser decebedor –i va ser–, no és que hagi estat molt més alegre llegir l'informe de respostes a 4.217 al·legants referent a això al juliol de 2023. Es va publicar el 31 d'octubre i la nit va ser més fosca de l'habitual en moltes cases rurals i de zones de muntanya.
Egurra Ta Kandela 2024ko azaroaren 08a

En les primeres 34 pàgines, les frases que es repetiran en l'informe de 453 pàgines següents, literalment, la successió d'arguments que et conduiran al deliri, a penes l'interromp. A mesura que s'avança en la lectura, s'observa amb claredat que les respostes a la ciutadania, associacions i ajuntaments se centren en els objectius que es recollien a l'inici del document d'EBB PTS publicat el 10 de maig de 2023: “L'objectiu és reduir les incerteses actuals dels promotors i incrementar la seguretat jurídica per a despertar l'interès de la iniciativa privada”. “Els emplaçaments especificats estan destinats a la instal·lació de generació d'energia elèctrica, amb l'objectiu d'abocar l'energia generada en la xarxa elèctrica de transport o distribució, i no en relació amb l'autoconsum”.

No hem trobat paragráforas en les quals es reconegui el benestar de les persones o es manifesti la intenció de protegir-les, tot està dirigit a les empreses promotores

La majoria de les frases que apareixen en l'informe són absolutament coherents amb aquests objectius; no hem trobat cap paragráfora en el qual es reconegui el benestar de les persones o es manifesti la intenció de protegir-les, tot està dirigit a les empreses promotores; no apareixen els drets dels ciutadans i ciutadanes del carrer, així com l'energia necessària per a sostenir les nostres vides. Les poques mesures que protegeixen la ciutadania, si és necessari, s'eliminen. Un exemple d'això és la distància de 500 metres d'aquestes instal·lacions als llocs de residència de les persones. En la contestació a l'Ajuntament de Beizama –280. - l'informe diu: "El PTS estableix una zona d'exclusió pública, és a dir, un radi de 500 metres sobre el nucli de població, la qual cosa no és aplicable als habitatges aïllats, la qual cosa faria pràcticament impossible delimitar les zones d'aprofitament renovable".

No obstant això, no hi havia sorpreses, ja que al començament de l'informe de respostes a les al·legacions –8. - En la pàgina 174, l'Administració marca el camí referent al model territorial: "Per a desenvolupar un model únic que combini grans i més petites instal·lacions. En primer lloc, perquè la realitat demostra que les grans instal·lacions són necessàries per a donar garanties al sistema; (...)".

Per a donar garanties al sistema, els ciutadans i ciutadanes ens quedem sense garanties

“En un model amb instal·lacions elèctriques de totes les grandàries, són necessàries grans instal·lacions per a donar garanties al sistema”. A quin sistema? Si ens referim al sistema elèctric, estem parlant dels beneficis de les empreses privades, dels dividends dels inversors que especulen amb drets bàsics en IBEX35 i altres bosses –podem aplicar la polisèmia del terme sistema i el sistema capitalista també pot ser el destinatari d'aquestes garanties–. El que passa és que per a donar garanties al sistema, els ciutadans i ciutadanes ens quedem sense garanties i s'han perdut les oportunitats que ens donaria la planificació d'instal·lacions d'energies renovables descentralitzades i pròximes.

Si en aquestes frases del document incloguéssim el model d'alimentació o de caseriu, aquí també ens trobaríem amb la vanitat, però no amb les polítiques públiques que haurien de garantir una alimentació sana i saludable pròxima per a totes les persones. No hi ha més que veure quines són les línies estratègiques de treball establertes pel Govern Basc per al sistema alimentari.

Com es veu, les línies estratègiques del Govern Basc per a l'alimentació ciutadana vindran de la mà de les empreses tecnològiques

La primera, el rescat dels grans cellers de La Rioja, que es troben en una situació crítica, ja que no poden donar solució a la sobreproducció que tant havien somiat. A continuació, la fàbrica de carn de laboratori de BioTech Foods en Donostia-Sant Sebastià, projecte cofinançat per la UE i el Govern Basc. La tercera, l'extensió d'hivernacles d'alt valor tecnològic i dempeus –indoor vertical farming– a tot el País Basc , en col·laboració també ara amb multinacionals. En l'últim lloc es troba l'expansió de l'agricultura ecològica, que s'explica en el suggeriment de Brussel·les que es continuï recollint diners d'Europa, per a 2030, el 25% de les terres agrícoles i ramaderes se certifiquen en ecològic. En aquest objectiu no són importants les formes de treball o les adhesions al territori i a la comunitat, sinó la consecució d'un nombre d'hectàrees. I el cinquè, la planta de cria de tonyina vermella en gàbies denominada Itsas Balfegó, creada conjuntament per Balfegó SL i AZTI, en Getaria. Com es veu, les línies estratègiques del Govern Basc per a l'alimentació de la ciutadania vindran de la mà de les empreses tecnològiques que són exemple.

És curiós que el futur dels caserius no estigui en els primers llocs de la llista de línies estratègiques; més encara tenint en compte que les persones del futur també hauran de menjar i que la majoria dels baserritarras que actualment estem treballant tenen l'edat de jubilació a prop. Per això, si els joves no prenen el relleu dels caserius, què menjarem? Pel que sembla, el Govern ja ha pensat en quin serà l'alimentació del futur, i les empreses tecnològiques, que són exemple, completaran el relleu dels baserritarras, que els seduirà fàcilment amb els diners dels ciutadans. Els baserritarras tindrem lloc en les Festes Basques i el dia de l'Olentzero. Basque Culinary Centrer també es dedica a la provisió de productes gurmet amb label. I per a fotos o museus etnogràfics.

Segons l'informe de respostes de les al·legacions al PTS que estem analitzant, l'ampliació massiva d'energies renovables no qüestiona la sobirania alimentària, sinó que "les característiques i la grandària del territori de la CAPV limiten, la qual cosa impedeix el desenvolupament massiu dels cultius, com en altres regions amb diferent orografia i condicions".

Característiques i dimensions del territori. No, no obstant això, els últims cops que els voltors energètics que ara ens arriben als pagesos i a la població rural, amb l'ajuda del poder polític, ens volen donar amb el procés de colonització; ni l'artificialización i ocupació de les terres fèrtils que ja hem patit; ni les polítiques públiques de subvencions i la seva distribució injusta; i molt menys les imposicions dels grans distribuïdors, els lobbies de l'agronegocio i els acords comercials internacionals als agricultors i ramaders. Tampoc els relleus que no existeixen. No, és només un assumpte orogràfic. Gràcies a les empreses tecnològiques que ens atreuen per a omplir els budells dels basc-autonomos, si no, es va acabar l'essència d'aquest “país industrial”.

Per a què reservar terres més difícils per a projectes energètics, més difícils per a l'agricultura, si el "menjar exemplar en indoor" està en camí?

En aquest sentit, s'entén molt bé, a més, el que s'assenyala en l'informe d'al·legacions: "En el cas d'Àlaba Central, a diferència d'altres Àrees Funcionals, es tracta d'una zona plana amb major capacitat per a albergar instal·lacions fotovoltaiques de major grandària (...)". Per tant, per a què reservar per a projectes energètics sòls que per la seva inclinació són més difícils de conrear, si el "menjar exemplar indoor" està en camí?

Segons l'informe que s'ha convertit en Bíblia, en aquestes terres on els agricultors i els ramaders produïm el menjar "s'instal·laran instal·lacions elèctriques en funció de: 1. Interès del promotor i 2. Que el projecte presentat obtingui les autoritzacions sectorials i ambientals adequades".

I és que el món està fet per a ells, per als promotors i a la mesura de la seva fam. És indiferent l'ús d'aquesta energia: per a la mort o per a la vida. Després vindran els permisos adequats perquè tot sigui tan comestible com sostenible.

A dreta i esquerra, ja sabeu com desfer el desastre que tenim damunt: aquesta societat ha de venir als límits del planeta

Encara que les lleis siguin lleis, no sempre són legítimes quan posen en perill les vides de tots; i menys just quan neguen el futur als quals venen. I vosaltres també sabeu, esquerra i dreta, sabeu com desfer el desastre que tenim damunt, està comprovat: aquesta societat ha de venir als límits del planeta. Però preferiu viure com a escumes, allà a dalt, sobre l'ego.

Sembla que ha arribat el moment d'aixecar la terra, junts, pel carrer i pel camp. No podem deixar saquejar la terra i l'aigua que ens mantenen vius, perquè en aquesta vida ens va –literal, com diuen ara–.