argia.eus
INPRIMATU
Investigadors històrics i descolonització de l'origen del basc
  • En l'última dècada creiem que s'estan donant més resultats que mai en la recerca sobre l'origen del basc: articles, llibres, debats… Per exemple, una universitat de París ha publicat un llibre sobre Iruña-Veleia d'Héctor Iglesias. La prestigiosa editorial L’Harmattan ha publicat el llibre L´Origini de la llengua basque d'Eñaut Etxamendi, Dominique eta Fina Davant i Roger Courtois. La publicació d'un llibre és tan important com la realització d'una tesi en l'estat francès.
Koldo Urrutia 2019ko maiatzaren 21

En Hegoalde també s'han publicat llibres de molts autors sobre aquest tema: Josu Naberan, 20 llibres de Javier Goitia (ADN i diccionaris etimològics sectorials), altres 20 llibres de Felix Zubiaga, la resurrecció de Kapanaga, Antonio Mendizabal, Jose Mari Ugalde, Jesus Zugatzaga, Jon Goitia en internet, Miguel Garai, Jon Nikolas, Mikel Urkola en les editorials… Tots ells ens han demostrat que tenim més oportunitats que mai per a aprofundir en aquest tema.

A poc a poc arriben nous aires a la labor de l'origen del basc. Hi ha molts factors que ho han impulsat, com la facilitat de comunicació a través d'Internet, l'existència de noves eines molt bones per a investigar la toponímia, l'augment d'investigadors en aquest tema i Iruña-Veleia.

Aquest últim tema, per exemple, ha suposat una fita en l'estudi de l'origen del basc, ja que no s'ha volgut donar opció a l'arqueometría de datació de grafits. Per què? Doncs perquè en la filologia basca que s'ha ensenyat fins ara, es diu que hi ha moltes llacunes. Si hi havia algun dubte sobre si els grafits eren veritables o no, bastaria datar-los. No obstant això, per a evitar que es produís res semblant, l'excavadora ha estat excavada en tres ocasions i ara, Eliseo Gil i Oskar Escribano estan disposats a entrar a la presó. La filologia, la història i l'arqueologia oficials basques, sense datació ni prova científica, empresonarà a dues persones innocents? Fins a on hem arribat?

Iruña-Veleia ens ha ensenyat que la recerca sobre l'origen del basc s'ha d'emportar per altres vies. Així, una vegada més, hem tornat a mirar cap enrere i veiem que cal conèixer els treballs que fins ara han treballat en la recerca del basc.

Per error, és hora de conèixer els treballs de Larramendi, Hervas, Humboldt i un total de 21 investigadors. De fet, tenint en compte els recursos i l'època de cadascun, i després de llevar els que s'han de descartar, ens hem adonat que van fer interessants aportacions a la nostra llengua.

A poc a poc arriben nous aires a la labor de l'origen del basc. Hi ha molts factors que ho han impulsat, com la facilitat de comunicació a través d'Internet, l'existència de noves eines molt bones per a investigar la toponímia, l'augment d'investigadors
en aquest tema
i Iruña-Veleia

Gràcies a Etxabe i Gorg, descobrim que en la península ibèrica hi ha molts topònims bascos: Uria, Iria, Urbi, Aduna… i alguns eren molt coneguts: Granada=Iliberri, Guadalajara=Arriaka… Larramendi va fer la primera reivindicació d'Euskal Herria com a subjecte polític; va analitzar la història, els furs, la cultura…; els va treure de la destrucció de les ferrerías o fogons d'ancora d'Hernani i va fundar la primera cooperativa, fent responsable a la seva neboda. I, per descomptat, el treball més important de la seva vida va ser el basc, que va actualitzar al seu temps amb la gramàtica i el triple vocabulari, la qual cosa va suposar una gran inflexió en la pèrdua del basc. Desgraciadament, com a apologista, purista i neologista, molts rebutgen les seves aportacions, però Xabier Kintana, en proporció, va introduir més neologismes en el “Diccionari Modern”, així com Euskalterm en l'adaptació dels diccionaris a la terminologia actual.

D'altra banda, Lorenzo Hervas va crear una lingüística comparada en la qual es va adonar de la importància del basc, encara que no era d'aquí. Mogel va destacar la importància del coneixement popular, convocant a la Universitat Basar-te, i a més ens va explicar diversos topònims de l'idioma (Calp…). Astarloa, en canvi, després d'analitzar en profunditat les principals llengües (llatí, grec, romànic, hebreu, àrab…), va explicar millor que ningú les meravelles del basc. I es va adonar que el significat de les paraules en basca no és arbitrari, sinó suggerit per la naturalesa, com veiem en la toponímia.

Wilheim von Humbolt, per exemple, va obrir l'euskaliberismo, després de demostrar que la toponímia més antiga de la península ibèrica es pot explicar en basca. Pedro Novia Salcedo va elaborar el primer diccionari etimològic. Agosti Xaho va escriure un llibre èpic sobre la gènesi de les paraules basques. Sabí Arana, a més de reviure el nacionalisme basc, va conrear moltes etimologies davant la importància del seu origen. José Ramón Rementeria va reivindicar que el basc és una eina imprescindible per a entendre la toponímia d'Europa i tal vegada d'altres llocs. Imanol Mujika va proposar que diverses paraules es van formar tenint en compte la vibració de la naturalesa.

D'altra banda, Juan Miguel Sansinenea va necessitar 3 llibres per a recollir els hidrónimos d'aigua arrel que tenim en el món. Imanol Agirre, igual que Astarloa, després d'analitzar les principals llengües del món i de rebre les 500 inscripcions que s'usen en el món, va desaparèixer a Sibèria i, veient que el basc i el llenguatge no tenen res a veure amb les llengües del seu entorn eren semblants, va posar de manifest els vincles que té la nostra llengua amb altres llengües del món. Juan Goitia va proposar que moltes paraules en castellà provenen del basc. Va posar de manifest la visió de Jorge Oteiza com a preindoeuropeu que ha conservat la nostra llengua. Patxi Aginagalde, Jesus Segurola, Bittor Kapanaga, Antonio Mendizabal també ens van donar altres peces interessants per a completar el gran puzle de l'origen de la nostra llengua.

Però, per què en lloc d'estudiar amb atenció als lingüistes que hem tingut al llarg dels anys, la majoria estan enterrats? Per què no es vol entendre que el país en el qual més lingüistes som en proporció en el món ha de ser per alguna cosa? Per què no es vol veure que en la toponímia milers de semblances no poden ser casualitats?

L'1 de juny se celebrarà la 13a edició de la Festa de l'Origen Basc. En el marc del congrés, a Bermeo, homenatjarem els investigadors històrics de l'origen de la nostra llengua i a les dones que han portat el basc de generació en generació, perquè necessitem una lingüística lliure. Sí, algun dia situarem l'euskeralaritza entre les 1. filologies a nivell mundial, quan ens descolonizemos.

Associació Origen del Basc