Sens dubte, per molts factors, podem dir que la lingüística es troba davant una nova situació: en les últimes dècades els viatges ens permeten conèixer millor els països de fora, accedir fàcilment a la informació a través d'Internet, accedir a portals i cercadors de toponímia com Google maps.

És més, existeixen molt bons sistemes d'informació geogràfica per a conèixer les característiques dels entorns (GIS-Geographic Information System) i, per si no fos prou, han començat a ajudar a les ciències concretes. Per exemple, la genètica ens ha demostrat que des d'aquí es va poblar Europa Occidental (el que ajuda a entendre les petjades de la toponímia); l'arqueometría, a través de datacions, ens mostra el tresor de 80 paraules basques d'Iruña-Veleia (si es vol fer, per descomptat); i l'estadística mostra que la casualitat de dir “pic” a un de les valls més fredes d'Àustria és insignificant (0,00… 1).

A curt termini, el més important és realitzar estudis de toponímia en grans grups, és a dir, investigar si les similituds toponímiques es corresponen amb les similituds geogràfiques. Per a això es prendrà un conjunt d'arrels que representen el “moment àlgid” (“go”, “ga”, “gan”, “gora”, “gore”…) i s'observarà la seva presència a Europa. Posteriorment, es podran incloure les coordenades d'aquests topònims en les aplicacions GIS i analitzar de manera massiva si es tracta de vòmits, com fa l'investigador Jabier Goitia des de fa temps o com ho fa ara Jose Mari Ugaldea. Així, a curt termini, coneixerem millor que mai les arrels de la llengua materna europea.

Gràcies a tot això, el que estem veient és que el basc és cada vegada més important per a entendre la toponímia i interpretar les arrels antigues. A més, s'està observant la necessitat d'estudiar altres llengües de menor importància en la història de la lingüística, com el castellà: La “destral” (atxa) podria ser el precursor de la “destral”, és a dir, un “atx” sense lligar. O el català, per exemple, perquè significa “de” “font” i ens dona la clau de “font De” i “Degui”; o “socarrado”, la qual cosa “el foc” deixa “cremat” en l'olla. O estudiant a fons el gallec, i per descomptat el llatí, el grec…

Sembla que totes les llengües han guardat algun tresor de la mare. A més veiem que el basc no és una llengua aïllada, perquè les seves arrels estan a tot arreu. Per això, com deia José Ramón Rementeria, la filologia basca podria haver estat una de les primeres del món, no de 3r, tal com està ara, si els treballs d'Hervás i Humboldt no haguessin estat enterrats injustament i sobre això no s'hagués estès la teoria de l'aïllament del basc.

És hora d'actualitzar a Mitxelena. És el moment de buidar Iruña-Veleia. És l'hora de tirar de la pantalla el procés d'euskaldunización tardana d'ETB. I és el moment d'obrir els ulls als estudiants de filologia basca i de no dir mentides. Per exemple, que l'article es va introduir en l'època medieval per la influència dels romanços. De fet, en una pedra que va aparèixer fa uns 100 anys en Iruña-Veleia hi havia dues paraules amb el següent article: “fosc” i “ttipia” (i en moltes de les paraules que Eliseo Gil va trobar en 2005-2006)… I, sobretot, és hora de lluitar, que el Govern de Madrid que vol fer desaparèixer el basc no escrigui la “nova” història del basc, perquè en aquests moments paga per a això a 25 professors i becaris de Filologia Basca de Vitòria-Gasteiz.

Moltes preguntes i propostes sobre el que és el basc a Europa s'escoltaran el pròxim 5 de maig en l'Aubixa d'Elgoibar. Congrés. Com a complement, la vespra tindrà lloc una xerrada oberta a la Casa de Cultura d'Elgoibar a càrrec del britànic Angus Hunck i el valencià Bernat Mira, que acudiran a aquest congrés.

El congrés comptarà amb quatre investigadors externs: Angus Hunk (The Pa-European Vasconic Footprint), Antonio Arnaiz Villena (Les llengües uskomediterráneas), Jaime Martin Martin (El consonantisme del protoeuskera) i Bernat Mira Tormo (El basc en la toponímia valenciana, ibèrica i europea).

Tres d'aquí ens donaran propostes de toponímia europea: Jabier Goitia Blanco (Eurasiatik bidaia), Jon Goitia Blanco (Basc és el lema de la toponímia europea) i Jose Mari Ugaldea (Euskal toponímia munduan).

També hi haurà tres autors que han publicat nous llibres: Juan Martin Elexpuru Arregi (Euskararen arrastak Sardinian? ), Jon Nikolas Lopez d'Ituiño (Orígens del llenguatge oral i de l'euskara-eskuara) i Eñaut Etxamendi Gezainburu (Orígens del basc).

I finalment, el grup d'aquest congrés estarà format per altres quatre ponents: Felix Zubiaga Legarreta (Escola de mares en la creació d'Europa), Agurtza i Aintzane Lazkano Lizundia (Bor erroa en les llengües del món) i Joseba Mintegi Eskisabel (Zientzia dogmaren gatibu).

Havent dinat, també es treballaran les propostes etimològiques dels animals, plantes i diversos utensilis del caseriu.

Gràcies al congrés, anirem definint quin lloc ha d'ocupar el basc en la llengua materna europea i serà una oportunitat immillorable per a compartir alguns dels elements de la lingüística lliure que necessitem per a la sobirania de la nostra nació.

Koldo Urrutia

Asociación Origen del Basc