argia.eus
INPRIMATU
Espais per a parlar en basc tranquil
  • Les Comissions de Basca dels alumnes es van crear per a fomentar l'ús del basc en els centres educatius de Deusto de Bilbao. En la Ikastola de Deusto i en l'Institut de Sant Ignasi participen alumnes de 3r i 4t de l'ESO, i en Ibarrekolanda i Batxillerat de Botica. Ens hem referit al treball que realitzen en les comissions, a l'experiència de la participació i a les dificultats que suposa canviar els hàbits lingüístics dels i les joves.
Uriola.eus @uriolaeus Prest! aldizkaria @PrestAldizkaria 2021eko ekainaren 11
Argazki guztiak: Euskara Batzordeak

Reportatge per a conversar amb Ainara Uriarte i Ander Molpeces de 3r d'IES Sant Ignasi, Nahikari Iglesias de 4t de la Ikastola de Deusto, Garazi Irizar de 1r de Batxillerat de l'IES Botikazar i Libe Díaz d'Argandoña de 1r de Batxillerat de l'IES Ibarrekolanda.

Els cinc són membres de les Comissions de Basca. Aquestes comissions formen part del projecte ‘En el camí de fer dels centres de Deusto un espai de respiració’, dinamitzat per l'Associació de Basca Berbaizu. L'objectiu del projecte és impulsar el basc entre els joves en els centres educatius de Deusto, creant recursos i estructures per a això. Secundat pel finançament de l'Ajuntament de Bilbao, un coordinador s'encarrega de dinamitzar els grups en aquests centres.

En totes les escoles públiques de secundària de Deusto existeix una Comissió de Basca. Malgrat la seva curta trajectòria de quatre anys, no és poc el que tenen en aquest tram. En cada centre hi ha un grup d'alumnes que es reuneix amb l'objectiu de promocionar el basc en la zona i que porta el basc al lloc on va.

El canvi d'hàbits lingüístics suposa un gran repte per a l'alumnat de l'ESO. En la classe es reuneixen amb els amics de sempre, i en molts casos tenen el costum de parlar en castellà. Donar-li la volta a això no és tasca fàcil. En les Comissions de Basca de Sant Ignasi i de Deusto es realitzen sobretot jocs, i els participants volen ser un exemple per a acostar al basc al seu entorn. Ainara Uriarte i Ander Molpeceres estan en el tercer curs de l'Institut Sant Ignasi i tenen com a objectiu “fomentar el basc entre amics”, més enllà de l'àmbit formal.

“No busquem que tothom parli en basc, -ens diu Ainara Uriart- però, almenys, volem que es pugui parlar en basc amb tranquil·litat i que no sigui discriminat per parlar en basca”. “A vegades ens miren estranyament per parlar en basc anés de classe”, ha afegit Molpeceres. En aquest sentit, Uriarte ha aclarit que “la Comissió de Basca és un lloc per a parlar en basc amb tranquil·litat”.

Nahikari Iglesias, de 4t de la Ikastola de Deusto, té un desig similar: “M'agradaria que la gent parlés basca amb gust, no perquè ho obliguin a fer-ho a l'escola. Crec que la gent ha de valorar més el basc, perquè és la nostra llengua i no volem perdre”.

En el cas dels alumnes de Batxillerat sol ser més fàcil canviar els hàbits lingüístics, ja que s'estableixen els primers contactes amb els companys de classe, per la qual cosa resulta més senzill parlar en basca. Així ens ho explica Garazi Irizar, de l'Institut Botikazar: “En l'ESO érem amics de tota la vida i estàvem acostumats a anar al castellà, però com en Batxillerat no ens coneixíem, des del principi la relació ha estat més fàcil de crear en basca”. A més, enguany l'Euskaraldia s'ha produït a principis de curs, i els Instituts de Botikazar i Ibarrekolanda estan molt influenciats. “Jo en Euskaraldia vaig notar un canvi tremend, sobretot en la meva quadrilla. Després l'impacte s'ha anat afeblint”, detalla Libe Díaz d'Argandoña.

No obstant això, en Botica Vella i Ibarrekolanda també tenen dificultats per a activar als vascoparlantes. Segons Libe, “és molt difícil, però si es construeix la relació entre dues persones en basca, és més fàcil que la gent que ens envolta segueixi”. Garazi Irizar està d'acord amb les seves declaracions, però creu que “l'actitud positiva dels altres és molt important, perquè si no és així és molt difícil mantenir l'opció”.

Sense fronteres per al basc

En general, tots els alumnes i alumnes entrevistats estan “molt contents” amb el treball realitzat i l'experiència viscuda en la Comissió. Tots ells han realitzat una valoració molt positiva del curs. “Ho he passat molt bé en la Comissió de Basca –ens diu Nahikari Iglesias–, és una cosa diferent”. Cal destacar que la Ikastola de Deusto ha sofert enguany alguns problemes per a organitzar les activitats, ja que les mesures contra COVID-19 han limitat als seus alumnes més que en altres centres educatius. L'organització de la Korrika a l'interior de l'escola, no obstant això, a causa de les mesures sanitàries, no es va poder dur a terme, la qual cosa va afeblir al grup fins que tots els dilluns van deixar de reunir-se.

En l'Institut Sant Ignasi, no obstant això, han pogut fer més coses. Al llarg del curs s'han realitzat jocs entre els membres de la comissió tots els dimarts. A l'ésser l'aula més gran del col·legi, s'han reunit a la biblioteca i han hagut de treballar amb les finestres obertes i de quatre en quatre. A més, en el marc de la Setmana de la Cultura que se celebra cada any en l'institut, s'ha organitzat una Kultur Festibala. A proposta d'ells, van organitzar una desfilada de personatges relacionats amb la cultura basca.

“No hem pogut fer moltes coses per Covida, però hem fet el que podíem fer”, ens aclareix els saninacionistas. Ja s'han posat mirant cap a l'any que ve, i no els falta cap idea per al futur. La idea és realitzar un programa de ràdio per a treballar l'oralitat. Els agradaria entrevistar els professors i professores per a conèixer-los més a fons en un espai amè i amigable.

D'altra banda, en els instituts Ibarrekolanda i Botikazar s'han organitzat activitats de manera ininterrompuda i en horari escolar. A principis de curs, els d'Ibarrekolanda van realitzar una excursió a Gasteiz per a conèixer el Barri Lliure Errekaleor i el Centre del Basc Ohianeder. No obstant això, els alumnes de Botica Vella no van poder anar a Vitòria-Gasteiz perquè es van tancar les fronteres quan anaven a anar, i Garazi creu que això els ha afectat en el grup: “Jo crec que això és el que ens ha afectat, perquè no hem estat un grup molt unit. Al principi érem molts companys i ara som només 5-6 persones. Hem fet algunes coses, però crec que podríem fer més”.

Entre les activitats programades estan la informació sobre Euskaraldia, el repartiment de xapes i l'organització de l'acte del Dia del Basc. Durant els dies en què s'hauria de córrer van recórrer en grup uns 60 quilòmetres per aula, tal com van fer en Ibarrekolanda. Entre els dos col·legis van recórrer 130 quilòmetres al pati de les seves respectives escoles. En Ibarrekolanda, a més, la Korrika es va organitzar en dues aules: mentre una corria, l'altra estava en el mintzodromo. “Ho passem molt bé”, resumeix Libe Díaz d'Argandoña. Els alumnes d'Ibarrekolanda, a més, van passar pels grups d'ESO en Euskaraldia fent concursos de Mihiluze.

El curs ha finalitzat amb sengles campionats de futbol sala i voleibol en les localitats d'Ibarrekolanda i Botica. L'única condició per a participar en el concurs ha estat parlar en basc. De cara al curs que ve, volen realitzar més activitats relacionades amb l'esport, amb l'objectiu de difondre el basc.

En general, no es coneixen entre les Comissions de Basca dels centres. El pròxim curs intentaran completar i consolidar aquesta relació, almenys entre Ibarrekolanda i Botica. Ja han fet un primer esforç: es van prendre un dia per a estar junts i compartir opinions. Al matí van realitzar uns jocs per a debatre sobre el basc, i després tots van menjar junts en l'Herriko Taverna de Deusto.

Aquest objectiu es pretén complir el pròxim curs amb la dinàmica d'Oz. L'objectiu d'Ozene és denunciar les vulneracions dels drets del basc i crear eines per a traduir bé el paisatge lingüístic. D'aquesta manera, volen estendre als carrers de Deusto el treball que realitzen a les escoles, “no sols amb la intenció d'euskaldunizar al poble, sinó també per a denunciar les vulneracions de drets que ens trobem en la societat, perquè el comerç sigui euskaldun o perquè tingui un bilingüisme satisfactori”, es pot llegir en la web de les Comissions de Basca.