argia.eus
INPRIMATU
Cinc imatges per al conflicte del basc
  • Qui impulsaran el nou ordre basc des de la mirada de la transformació social? Qui són avui dia els més trepitjats a Euskal Herria?
Nerea Fillat El Salto-Hordago @HORDAGO_ElSalto 2024ko abuztuaren 28a
Argazkia: Ione Arzoz / Hordago - El Salto.

U: La campanya de matriculació per al curs 24-25 ha començat a Navarra. NIZE (Xarxa de centres públics del model D) ha utilitzat la imatge d'un nen racialitzat per a fomentar la matriculació. En aquests centres de model D el percentatge de nens immigrants és molt petit: sincerament, la fotografia no reflecteix la realitat. A través de la campanya es pretén donar a conèixer que el basc també és la persona més racialitzada, però no ens agradaria comunicar alguna cosa que no caiem en el blackwashing? Es pot canviar la tendència de matriculació dels centres educatius navarresos del model D sense canvis en la comunitat? Més que amb la fotografia, hauríem de mantenir el que la fotografia reflexa.

Dos: Tinc la sensació que estem en un moment similar als anys 60-70, reflexionant sobre la situació a Navarra i sobre el que està succeint en el món euskaldun en general. No, per descomptat, pel que fa a l'ordre polític o econòmic, però sí als canvis en l'ordre social, en els quals es va crear una organització social que s'ha mantingut fins als nostres dies després de la lluita per l'emancipació general. Va ser llavors quan van començar les grans vagues, els primers passos del moviment feminista, la lluita pel basc i l'organització de les ikastoles, la creació de la sanitat pública, la de les associacions de veïns i un llarg etcètera.

Però cinquanta anys després, l'Europa de les fronteres blindades, el desenvolupament del neoliberalisme, el finançament i molts altres processos socioeconòmics han transformat radicalment les nostres ciutats i pobles. Respondre a les dues preguntes en el camí de la comprensió del nou mapa ens donaria grans pistes: Qui impulsaran el nou ordre social basc des de baix i des de la mirada de la transformació social? I el que li va de bracet: qui són els més trepitjats avui dia a Euskal Herria?

Els qui no treballen en la funció pública i la ciutadania racialitzada són els subjectes de la transformació del basc

Tres: En la nostra història el basc ha avançat quan ha estat la llengua dels qui no tenen privilegis. Si avui féssim la translació, serien subjectes de transformació els que lloguen habitatges en barris més pobres, els empleats de casa, els que treballen en serveis que no requereixen qualificació, els cuidadors, els treballadors d'obres, els de supermercats... molt més. Tenen diversos comptes en comú: no treballen en la funció pública i la majoria d'elles són racialitzades.

Però és que aquesta classe, que és el motor de la història, no ha viscut la segregació del basc; no l'afecta; està fora del seu dia a dia. És més, les persones adultes que cuida són basques, i els propietaris del pis llogat o de les cases que netegen són bascos. Cinc són els debats entusiastes i crus que tenim els bascos en la nostra societat per a aquest 25%. I viceversa: els conflictes d'aquestes cinc persones als bascos.

Quatre: Fa cinc dècades, la comunitat de parlants i parlants dels bascos hem denunciat els drets de la vulneració per a denunciar la nostra situació. S'ha dit que la normalització del basc és una qüestió de democràcia, justícia i drets humans. Però tal com va ocórrer amb el feminisme, és possible que en aquest primer quart del segle XXI es faci una sociolingüística sense mirades de classe? És possible sense la mirada de l'Estat? Només podem endevinar el camí perquè en les pròximes dècades la bretxa lingüística de les classes mitjanes i altes no vagi en contra del basc.

Cinc: Necessitem un debat sincer sobre el tema del basc des d'un punt de vista interseccional; que no deixi de costat la classe, la raça, el gènere i també la política. Que parteixi de la nova materialitat de la nostra societat, no de la ideologia. Qualsevol altra sendera, a saber on dins de cinquanta anys situarà als bascos en la piràmide de la societat.