La bandera “Benvingut a la república del basc” havia de passar per alt l'III. Accés a la Fira del Llibre i Disc Bascos. Perquè en els objectius de l'associació Baltsan i d'ARGIA, organitzadors d'aquesta, això també existeix: que, encara que sigui per un dia a l'any, tinguin l'oportunitat de viure només en basca. El País Basc Nord sap perfectament quin és el lloc de la nostra llengua sense oficialitat en la plaça i quina diglòssia és violenta ha de patir qui vulgui viure en basca en el seu dia a dia, especialment en aquesta costa de Lapurdi. Per això, gairebé tots els assistents agraeixen, en parlar de la fira, la qual cosa hauria de ser natural i no destacat al poble del basc: que ric i bell és la plaça de Ziburu només en basca.

Eines per a fer més fàcils un dia en basc... i els següents: llibres i discos en basc. El nombre d'editorials i discogràfiques que assisteixen va creixent any rere any: En 2020 van començar amb 16 editorials i enguany van ser 33. La música també ha estat molt representada en aquesta tercera edició –Saroia Rècords, Alkimia, Bagabiga, Bidehuts, Kalapita,…– i ha estat acompanyada de nombrosos artistes. "L'ambient que s'ha creat aquí està molt d'acord amb la nostra manera d'entendre la música i la cultura", assenyalava Eli Beraza, del músic col·lectiu Balioak.

La fira ha comptat amb un miler de visitants i l'organització ha mostrat la seva satisfacció: “La gent s'ha acostat, fins i tot des de pobles pròxims i més llunyans. Un somriure molt gran ha aparegut en les cares de la gent”, va concloure el dia amb Maddi Zubeldia, membre de Baltsan. També Bego Zuza d'ARGIA va valorar “molt bé” la fira: “És una zona respiratòria, ens estem convertint any rere any en un punt de trobada de referència al País Basc Nord”.

La “diversitat” és evident

La cita de Ziburu és l'aparador de la “diversitat” de la creació basca, segons Lucien Etxezaharreta, escriptor de l'editorial Maig: “Prioritzant el basc, fem que la nostra feblesa es converteixi en una fortalesa. Tenim una biblioteca àmplia, i això no ho llevessin”. És l'editorial del País Basc Nord, fundada en la dècada de 1980. Maig i sense treballadors, ha estat fruit de la implicació dels seus membres: “Venem el do de pagar els deutes, no tenim treballadors, això ens salva. Els autors són la nostra força, l'entusiasme dels autors fa la difusió i l'interès del llibre. L'autor és el nostre únic arma”. En aquest sentit, la Fira de Ziburu compta amb nombrosos escriptors que recomanen, presenten i venen llibres en la part posterior de la taula de Maig. També ha estat a gust Edurne Durandegi, de l'editorial Erein, que destacava la importància i necessitat d'estar en Iparralde. Diu que és “un bon punt de trobada”, que els ofereix la possibilitat de conversar amb altres editorials. Al llarg del dia han estat molts els nens que s'han acostat i practicat directament la lectura i la lectura de llibres, amb la imprudència encara desconeguda pels adults: “És molt bonic veure com s'envolten, s'acosten per colors o dibuixos i obren llibres”.

Maddi Zubeldia i Bernadette Lur van oferir aquest matí una Amalurra que necessita una pausa en la creació de cançons, marionetes i contes. Com tots els anys, tenien una cita en la vella font situada a uns metres de la plaça (si un nen llegeix el reportatge, que sàpiga que l'any que ve tindrà una vella font per a fer amics de la seva edat). No es pot dir què i com, però sí, aquí tindran un punt de trobada: Perquè el públic infantil és el que li agrada a Zubeldia, i perquè considera imprescindible oferir als menors un moment en el qual el basc, el plaer i la imaginació s'ajuntin.

Espai de trobada estimada

Si destinem l'espai a la producció basca íntegrament, ens queda a la vista la collita i la riquesa que tenim. “Donar visibilitat al nostre mundulo”, ha agraït l'escriptora de l'editorial Hartu Lopez Arana Gatuzain. En el fons, per això Maryse s'acostava des d'Urruña. És el responsable de la mediateca de Ziburu i va realitzar la volta amb temps, descobrint més de prop les últimes novetats i prenent apunts, amb la intenció d'enriquir les prestatgeries a la mediateca l'endemà. Igual que Nora, treballadora de la mediateca de Biarritz.

La fira de Ziburu s'està convertint per a alguns en una cita anual. Eren múltiples, ben passades les edicions anteriors, de nou aproximades. Bertsos, teatre, concerts, espectacles infantils i presentacions de llibres, perquè hi ha una gran oferta cultural entorn de la fira, que és l'essència del dia.

Uns altres tenien la seva primera vegada. Entre ells es troba Amaia de Baigorri: “S'agraeix perquè al País Basc Nord no tenim molts llocs d'aquest tipus. Tota cita en favor de la cultura basca és benvinguda”. Apreciat la grandària: Diu que “Durango és un mini-mini”, que li ofereix la possibilitat de fer dos idiomes amb la gent. Això és així, i els actuals o els de fa molt temps, la fira és un lloc per a motivar als amics. Per part seva, l'escriptor Jokin Urain ha trobat “vells coneixements” i ha tingut un dia “per a conèixer als amics d'aquest món del basc”. Txomin, avanci volie! ha estat presentant el llibre i ha agraït l'acostament del públic a la presentació: “Ha estat un bon acolliment, la la nostra era l'última presentació i encara així hi havia un grup de gent. És un gran mèrit per a la gent, no per a l'autor”. Coneix la plaça de Ziburu fa temps, precisament perquè va estar refugiada en Sant Joan de Llum de 1983 a 1986: “La plaça de Ziburu era un punt de reunió, però en l'època no es podia imaginar l'actual”. Torna a casa amb una impressió “molt bona”.

A mode d'Uraine, Asel Luzarraga, Lizar Begoña, Idoia Santamaria, Koldo Izagirre, Garluk i el trio Dani Fano, així com Garbiñe Larrea van estar presentant les seves últimes obres.

Els homenatjats Dirassar recorden a “l´anti-basque

Per al treball periodístic en basc i per als quatre llibres en la literatura (Hegiko Borda (1995), Bihotzeko mina (1997), Bele xuriak (2013), Herria irakurtuz, 100 testimoniatges (2018) van ser homenatjats pels organitzadors, Jamattitt Dirassar, un hazpandés establert en Ziburu. A l'hora de rebre el premi no va voler ocupar la paraula, al·legant la intenció de deixar lloc a la jove generació, el jove escriptor Amaiur Epher, que li acompanyava. Però, no obstant això, no va poder romandre callada, no va poder preservar el dolor del passat: “Tinc dues paraules granotes, i les posaré en francès, perquè no sabia com traduir... i no vull tornar, perquè és una paraula lletja! Aquesta paraula és Anti: Anti-Basque. Anti-basque és el que hem sofert a l'escola quan érem nens. Ens prohibien posar damunt de la taula una paraula en basca. Cal recordar per on caminem, per on ens han caminat. Perquè el basc era vulgarment prohibit a l'escola; si parlàvem d'una sola paraula en basca, érem castigats. Perdoni que hagi parlat dues paraules en francès, però no volia traduir-les al basc”.

Els records d'aquesta crueltat soferta pels bascos es van unir a la intriga, a l'orgull i a la força que s'imposava en el moment i es van agrair amb aplaudiments els amics, familiars, amants de la cultura i els cilancos presents en el públic. Els bertsolaris Igor Elortza i Mirin Artetxe, així com els dibuixants Axpi i Unai Gaztelumendi, van lloar molt bé a l'hazpandarra de Ziburu en la mescla de versos i dibuixos que hi havia a continuació.

Deseo d'estar en la plaça

La plaça de Ziburu té ànima i no hi ha dubte que dona un plus a la fira. Els organitzadors volen ser presents, encara que les edificacions que envolten la plaça limiten la seva expansió. Per tant , la de Ziburu continuarà sent “Durango mini-mini”. Per sobre de tot, perquè el basc ha d'estar en la plaça, en el cor del poble. “Gràcies a tots vosaltres, la nostra fira s'està arrelant any rere any en Ziburu com un arbre. El seu tronc s'està convertint en una sòlida base. Les branques es van multiplicant i ampliant oferint una programació més rica i sucosa”, assenyalava Maialen Tàpia en l'acte d'obertura. Que continuï creixent l'arbre, de ser un arbre que guarda la selva a convertir-se en una selva.

Una vegada acabada la fira, va prendre la plaça la calamarsa, dirigint als presents als bars de la zona, i prenent l'últim glop desnominado, oferint un estacat perfecte per a prolongar el dia. El grup de folk Ni Banna es va instal·lar en l'encantador bar Bittor, a la cantonada d'allotjament, i diversos escriptors, lectors, organitzadors i membres d'editorials que no tenien ganes de casar-se es van quedar entre les melodies de la música irlandesa. A gust, celebrant la república del basc.