El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi haurà un gran mar. No obstant això, encara que és com una mar oberta, en l'Estat no és més que un petit oasi, però cal assecar-lo.
És sabut que en els últims temps, en alguns dels àmbits que abasta el dret, vostè ha adoptat en els tribunals camins poc directes per al basc. Sembla que no els importa molt la veu d'aquest poble. Quantes quedes? Tres? Quatre? Sis? Set? Sí, som set i set som molts. No podeu silenciar el nostre crit. Nosaltres tenim una llengua d'aquest país, la veritable i l'eterna. I aquí hi ha un poble que vol viure en basc i que, per sobre de tots els obstacles, està disposat a lluitar per la seva llengua. Entre vostès hi haurà algú que necessiti un traductor per a entendre aquest manifest, i això és inacceptable. Entre els ertzaines també hi ha molts que no entenen el basc. Recordo el cas de l'home que va demanar que la multa es posés en basca, pel simple fet de demanar-la en basc, va haver de pagar una doble multa. I en Osakidetza també les possibilitats de rebre atenció en basca són molt reduïdes.
La nostra llengua ha hagut de sofrir diverses opressions al llarg de la història. En l'actualitat existeixen nombrosos indicis de la seva falta d'oficialitat a Navarra i Iparralde, i no passa desapercebuda la presència d'amenaces de llengües estrangeres al País Basc. I en els últims anys l'ofensiva contra el basc és cada vegada més dura i no cessa: com és possible que en un poble on el basc és oficial i més utilitzat no es precisi el basc per a un lloc públic?
En els últims anys han estat moltes les sentències que s'estan pronunciant contra la revitalització del basc a través dels jutjats i tribunals. Diuen que apliquen la llei però en realitat són decisions contra els euskaldunes, són decisions contra els qui volem viure en basca, són decisions contra la normalització del basc. A través d'aquestes sentències, els bascos som tractats com a ciutadans de segona, menyspreant, trepitjant, retallant drets. I tot això no passa tant a Madrid com a París, no, sinó a Euskal Herria, al poble del basc. Ens volen llevar el nostre idioma, però no l'aconseguiran. El que hauria de ser èticament i moralment perfecte, és a dir, la justícia ens ha faltat el respecte infinites vegades. És evident que les lleis són fetes al poble de Castella i que salvaguarda els privilegis de la llengua castellana encara que no sigui just.
Vivim en una sokatira centenària, contra el basc o a favor, tirant a favor del castellà els estats espanyol i francès, així com les forces polítiques, mediàtiques i judicials de l'Estat. No hi ha més que veure la realitat sociolingüística de l'Ertzaintza, Osakidetza, l'àrea de vigilància i molts altres recursos públics. Però a favor del basc està en marxa un poble.
Voleu arrabassar-nos les espines i tallar-nos les ales, però no heu aconseguit agafar el txantxangorri, i encara vola a través dels set vents estenent el basc. Així que volem que quedi clar que això no és País Basc! ! This is not Basque Country! ! C’est ne pais Pays Basquè! ! Aquest és Euskal Herria, el poble del basc, i continuarem reivindicant la llengua del nostre poble i els seus drets des del basc i en basc. Som joves i tenim el futur a la mà, i Euskal Herria no morirà mentre nosaltres visquem.
Continuem bevent aigua nova de la vella font.
Visca Euskal Herria euskaldun!
A.I.T. - Alumnat Euskaltzaleak de Laskorain