És la primera vegada que EHE organitza la Setmana de l'Arrelament. Per què l'heu organitzat? Quins són els objectius?
Antigament, l'EHE organitzava setmanes i dies de Supressió, amb els quals es pretenia incidir en favor del País Basc, sobretot des del paisatge lingüístic del carrer. Davant la relativa desaparició de la lluita de carrer pel basc, volíem recuperar una cosa semblant, fer un exercici col·lectiu de conscienciació. No obstant això, volíem anar més enllà, no sols en el paisatge lingüístic, sinó també en altres àmbits.
I de quines necessitats? Veient que l'activitat cultural basca, el moviment a favor del basc, està bastant estancada en la correcció, vèiem la necessitat de recuperar els carrers, d'actuar d'una altra manera, no precisament amb paraules menys mesurades, més disruptives, una mica més entremaliades.
Vull afegir una altra cosa. Està bé estendre la comunitat del basc, però també és important consolidar-la, i presumir del que som els membres. Hem de dir sense vergonya que al nostre poble tenim dret a viure en la nostra llengua. En Harrotze Astea tenim una bona oportunitat per a fer un pas en aquest camí.
A qui heu convidat?
Qualsevol grup o individu euskaltzale. Especialment, als qui creuen que els plantejaments actuals en favor del basc no són suficients, als qui veuen la necessitat de reactivar la consciència.
Com es durà a terme la Setmana d'Arrelament?
Des d'EHE garantirem cinc iniciatives nacionals, cinc accions directes, d'estils i formats molt diferents. A més, per municipis, barris i comarques es realitzaran altres activitats, impulsades per euskaltzales o altres agents locals. Hem creat una guia per a tenir criteris o idees en l'organització de les accions. Qui desitgi participar haurà de sol·licitar la guia komunitatea@ehe.eus. Hem demanat als agents locals que difonguin les accions a través de l'etiqueta #euskaraztaharro.
"Veient que l'activitat cultural basca, el moviment a favor del basc, està bastant estancada en la correcció, vèiem la necessitat de recuperar els carrers, d'actuar d'una altra manera, no precisament amb paraules menys mesurades, més disruptives, una mica més entremaliades".
Recuperen el carrer, diuen. Com està el carrer?
L'ampli moviment a favor del basc, l'activitat cultural basca, en els últims anys, en general, ha estat bastant baix d'intensitat, i s'ha dirigit a sol·licitar canvis que haurien de realitzar-se institucionalment, o a treballar consensos socials. Aquest treball és necessari, però a més hem oblidat l'activitat cultural basca al carrer. Amb això vull dir que en lloc de dir les coses exactament o amb paraules tan mesurades, hem de dir-les com les sentim i les vivim, sense ser políticament tan correctes, sense tenir por d'ofendre a ningú, més crues. El que els bascos necessitem per a viure en basc com euskaldunes ho hem de dir de manera clara i directa. És a dir, si necessitem oficialitat, doncs, necessitem oficialitat, si necessitem metge basc necessitem metge vascohablante.
Hem d'assenyalar als responsables de les nostres vulneracions de drets, marcar el que ens impedeix viure en basc, despullar els basquewashings. És necessari perquè, si no, la nostra opressió entre paraules boniques es camufla.
I els bascos tenim risc de perdre pressió, tensió?
Això és l'altre. Els bascos, en els últims anys, creiem que la nostra llengua està en vies de salvar, s'ha perdut tensió en l'ambient, i suposa un estancament en l'evolució sociolingüística del basc, entre altres coses.
Hem de recuperar la tensió, augmentar la confrontació amb els qui ens neguen viure en basca. Hem de posar els nostres drets damunt de la taula perquè els bascos també vegin que la llengua no està salvada.
Ha despertat la consciència. Veieu, per tant, un perill per a oblidar que hi ha opressió?
Alguns alumnes de l'institut en el qual treball em deien que és normal que quan hi ha deu euskaldunes i un castellanoparlant tot estigui en castellà. Aquí es veu com s'ha imposat una lògica general, totalment contrària al basc. La despolitización, la cerca de la mera practicitat, produeix una pèrdua de consciència. Els conflictes s'invisibilitzen. Hem de tornar a posar de manifest les opressió que vivim. El feminisme ha aconseguit visibilitzar, bastant bé, l'opressió de gènere i mirar a totes les persones amb aquestes ulleres. A nosaltres ens correspon oferir i socialitzar les ulleres de llenguatge.
"La despolitización, la cerca de la mera practicitat, provoca una pèrdua de consciència. Els conflictes s'invisibilitzen. Hem de tornar a posar de manifest les opressió que vivim".
Utilitza els termes ‘harrotu’, ‘harrotze’... Estem amargats els bascos?
No és casualitat que el lema de la Korrika sigui Harro, i que la Xarxa de Joves Euskaltzales hagi utilitzat un lema similar. A conseqüència d'una agressió judicial, mediàtica, etc., comença a produir-se un ressorgiment de la consciència de la nostra situació d'inferioritat. Ens hem adonat dels nostres complexos, de la nostra situació de vulnerabilitat, i, per tant, necessitem un apoderament col·lectiu, un orgull col·lectiu. Ens hem fixat en diferents significats de la paraula i amb ells es representa el que volem aconseguir amb la Setmana d'Arrelament: aixecar les pólvores, aixecar el que queda ocult (deixar al descobert); fins i tot de l'entremaliadura, estem sorpresos. No volem des de la supèrbia, però sí des de l'orgull.
Com està l'EHE?
Des del procés d'agitació ["La sensació és que algunes institucions volen comprar el silenci de la cultura basca", ARGIA, 18-04-2021], el grup motor s'ha renovat completament. Hem entrat gent nova i jove. Estem reforçant i ampliant la xarxa. EHE ha duplicat en l'últim any el nombre de membres actius. Estem amb una nova il·lusió i ganes. Cada vegada són més les persones que ens tenen en compte, ens dirigeixen a nosaltres per a impulsar el basc. La tendència és ascendent. Creiem que les necessitats que hem comentat les veu molta gent.
Estan formant comunitat. Van dir que impulsaríeu aliances.
La comunitat que estem desenvolupant en aquest moment està lluny del model clàssic de militància, en el qual hi havia grups locals, regionals i nacionals. Pensem que necessitàvem flexibilitat per a rebre militàncies de diferents tipus i ara tenim xarxes, xarxes diferents, i cadascú decideix què, on i com vol aportar. Hem prioritzat la creació de grups en les capitals, perquè hi ha molta gent que s'acumula i crèiem que calia impulsar. En general, més que crear grups, treballem les aportacions dels membres, estem centrats en la integració dels euskaltzales.
Quant a les aliances, per descomptat, estem col·laborant majoritàriament amb els agents culturals del basc, posant l'accent principalment a incidir des de dins del Consell d'Euskalgintza. D'altra banda, estem creant aliances amb els moviments juvenils, també amb altres agents del moviment sindical, popular, feminista i antiracista, per exemple.
"Moltes vegades es diu que els joves estem adormits, que no estem lluitant. No estic d'acord.
Quant a la lluita pel basc, hi ha una resurrecció bastant clara, i la lluita pel basc s'està rejovenint, molt ràpidament, s'ha donat un gran canvi en els últims cinc anys".
Alguns diuen que els joves estan en el gimnàs. Com perceben vostès als joves?
No estic d'acord. Moltes vegades es diu que els joves estem adormits, que no estem lluitant. En primer lloc, cal tenir en compte que estem molt menys joves que fa deu, vint i, per descomptat, 30 anys. Dit això, veig que centenars i milers de joves estan implicats en lluites, i crec que en els últims anys hi ha hagut un augment.
Quant a la lluita pel basc, és bastant clar que hi ha una reactivació, i la lluita pel basc s'està rejovenint, molt ràpid, s'ha donat un gran canvi en els últims cinc anys.
No és casualitat, fa dos anys que es va crear la Xarxa de Joves Euskaltzales, en EHE hem incorporat una nova generació, i no som un jove tractor, però la presència dels joves és evident i creixent. Està donant relleu en molts altres agents de la indústria basca.