En els últims mesos el basc ha rebut diverses batalles a través de les sentències judicials. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha dictat recentment sentències en les quals s'assenyala que les administracions municipals no han de prioritzar necessàriament el basc en la seva actuació o que els perfils lingüístics en els processos d'oposició del personal no són obligatoris. En les sentències se subratlla que en Araba, Bizkaia i Guipúscoa hi ha dues llengües oficials, i que ambdues han de ser iguals: “No pot haver-hi un per sobre de l'altre. Les dues llengües són oficialment iguals i no es pot prioritzar una d'elles”.

Els arguments dels jutges aixequen pólvores. Encara que, en primer lloc, es reconeix que l'Administració Pública actua correctament perquè els ciutadans puguin reconèixer el seu dret a comunicar-se amb els treballadors que presten serveis públics en la llengua que prefereixen, posa en qüestió el seu argument. Així, les actuacions afirmen que aquesta pretensió no pot basar-se en la contractació de persones que dominen les dues llengües cooficials, cosa que significa que es limita el dret de les persones que només coneixen una d'elles, el castellà.

Han passat més de 40 anys des que va aparèixer la intenció de normalitzar l'ús del basc. Es podia fer sense compactació, per imposició. No obstant això, es va optar per la flexibilitat, que a llarg termini no ha tornat entre els castellanoparlants beneficiaris. I no dic que no fos correcte, però quatre dècades després encara es nega el dret dels bascos a comunicar-se amb els empleats públics en la seva llengua.

Cal desenvolupar més debats entorn del basc, no és moment de silenciar. Els parlants bascos es rebutgen en tota Euskal Herria; no podem viure amb normalitat en la nostra llengua. Per exemple, el lehendakari Urkullu en la seva intervenció en el Congrés d'Empreses Familiars el passat 24 d'octubre va realitzar soplos i tos en els quals es queixava en basca. Per tant, si són menyspreables i capaços d'atacar a la màxima autoritat de la Comunitat Autònoma del País Basc, què no faran als ciutadans humils? No podem acceptar aquest tipus d'atacs i deixar-los com si res passés. Els qui defensen la superioritat de l'espanyol volen condicionar el debat públic per a portar a la societat a posicions temperades, perquè només s'acceptin canvis mínims i cosmètics, imposant així un concepte monolític de l'Estat, juntament amb l'hegemonia del castellà.

Per això, cal subratllar la importància de participar en la manifestació que se celebrarà a Bilbao el pròxim 4 de novembre per a denunciar l'agressió contra la normalització del basc i fomentar l'activitat cultural basca. Els bascos no ens silenciarem mentre ens ataquin, no ens pararem, quedant-nos a casa, amb por de parlar en basca.

Aritza Urrengoetxea Cordovilla, professora