VII. S'han publicat els resultats de l'Enquesta Sociolingüística. Primer es van publicar els navarresos i fa dues setmanes els bascos. També han arribat els d'Iparralde. Avui porto les conclusions de les dades més significatives de la CAPV. He classificat en cinc grups: coneixement, dispersió de parlants, facilitat dels bascos, transmissió dels pares i actituds lingüístiques.

Quant a la competència lingüística, el 36,2% de la CAPV major de 16 anys és euskaldun. En cinc anys el percentatge d'euskaldunes ha crescut 2,3 punts, gairebé 50.000 parlants més. Per territoris, els bascos representen el 22,4% a Àlaba, el 30,6% en Bizkaia i el 51,8% a Guipúscoa. El basc receptor és un de cada cinc habitants.

En comparació amb les dades de fa cinc anys, els bascos han crescut 3,2 punts a Àlaba, 3 punts en Bizkaia i 1,2 punts a Guipúscoa.

Quant a les zones sociolingüístiques, la distribució dels euskaldunes ha variat molt en els últims 30 anys. En la zona sociolingüística 1 (menys del 25% d'euskaldunes) viu una tercera part dels bascos, 13 punts més que fa 30 anys. En la zona sociolingüística 3 s'ha baixat 6 punts i 4.ean gairebé 10 punts. És a dir, en les zones respiratòries viu menys vascohablantes i en les zones erdaldunes cada vegada més. Som cada vegada més bascos, però estem més dispersos. I això afecta a l'ús, per descomptat. Per això és tan important que els euskaldunes de les zones erdaldunes no es fiquin i no es dispersin. En el cas dels nens i nenes euskaldunes la situació juga un paper fonamental.

Quant a la facilitat, els euskaldunes que es desemboliquen més fàcilment en basc han descendit 7 punts en 30 anys. Els bilingües castellanoparlants han pujat 6 punts.

Per territoris, a Àlaba només el 8,5% dels euskaldunes es desembolica millor en basc que en castellà, en Bizkaia gairebé el 20% i a Guipúscoa el 38,7%. El predomini de les llengües bilingües facilita la comprensió de la bretxa entre ús i coneixement. Hi ha més joves vascohablantes, però aquests parlants es desemboliquen millor en castellà.

Quant a la transmissió dels pares, quan tots dos són euskaldunes, la transmissió està pràcticament garantida.

Per contra, quan només un dels progenitors és euskaldun, la transmissió descendeix considerablement: el 57,4% dels joves d'entre 16 i 34 anys ha rebut el basc, mentre que entre els d'entre 35 i 64 anys el 50,8% i entre els majors de 65 anys la quarta part.

Quan els dos pares són euskaldunberris, el 29% ho fa només en castellà, encara que sap basc.

Finalment, vull esmentar l'actitud i l'adhesió a la llengua, ja que l'enquesta ha revelat dades preocupants: el 22,7% de la població basca considera que aprendre anglès és més important que aprendre basc, mentre que el 24,8% és igual. Els partidaris que el basc sigui major també en ràdio i televisió són només la meitat, i el 22,7% no vol més basc.

En definitiva, el coneixement avança, cada vegada més parlants vivim dispersos en espais castellanoparlants i, encara que cada vegada som més bascos, aquests euskaldunes es desemboliquen millor en castellà. L'adhesió al basc s'ha reduït i cada vegada són més els que prioritzen les llengües com l'anglès enfront del basc.

Mitxel Elortza