El 18 de novembre va començar el “Euskaraldia”, una iniciativa que té com a objectiu fomentar l'ús del basc entre els vascoparlantes i els que no parlen basc durant dues setmanes. Encara que crec que aquesta iniciativa té mancances en alguns contextos i no hi ha millor xapa que “Bon dia!”, diria que l'Euskaldia és útil i que sovint l'objectiu està mal entès.

En primer lloc, voldria respondre a aquells que en els últims dies “Eukaraldia és una qüestió provisional” o amb afirmacions similars qüestionen l'eficàcia d'Euskaraldia.

Encara que tinguin raó, crec que han entès malament l'objectiu de la iniciativa, perquè la clau és aquí: tenir una qüestió puntual fa que sigui més fàcil que “euskaldunizar habitualment”. És a dir, excusa als qui volen euskaldunizarse per a parlar en basca o per a demanar-los que parlin en basca.

I no, encara que l'euskaldunización no es dugui a terme en dues setmanes, és un impuls per a iniciar aquest procés, que després cal seguir.

Per això, qüestiono la utilitat que té per als “euskaldunzaharras” i “parlants tradicionals”. I no, no em refereixo als que parlen “basc i castellà 50/50”, ni als quals “parlen basc*”, ni em refereixo als que acaben d'estudiar basc o estan aprenent basc. Em refereixo als bascos que parlem el basc en el dia a dia i amb naturalitat, i qüestiono la seva influència en aquests contextos. I és que, per als quals habitualment parlem en basc sense posar una xapa, no veig la utilitat d'Euskaraldia. Per contra, els vascoparlantes habituals som útils per a Euskaraldia, perquè som per al basc, és a dir, perquè ajudem als nous vascoparlantes i oïdors a introduir el basc en el dia a dia, si parlem basc, clar.

Però aquesta funció la realitzarem el 18 de Novembre o el 18 d'Abril. Dit això, em situo en aquest últim grup. Encara que prefereixo parlar en basc en l'opció i parlo en basca amb tota normalitat, moltes vegades parlo en castellà amb amics que ho entenen. Encara que quan m'adono de la situació començo a parlar en basca, per a aquestes situacions Euskaraldia no val. Hi ha molts bascos en aquesta situació, i posar una xapa no ens protegeix d'aquestes situacions, perquè sabem que l'altre ens entén o sap parlar en basca i, no obstant això, s'imposa al castellà.

I quan em deixo anar en basc, la gramàtica en castellà i la influència del diccionari és gran. Els calcs de la gramàtica erdal o els calcs erronis del diccionari són presents en el meu basc, i per a millorar-los Euskaraldia em val poc, perquè serveix per a fomentar l'ús del basc, i encara que fins a un cert punt serveix per a millorar la qualitat del basc, en superar aquesta barrera no serveix.

En definitiva, encara que Euskaraldia és una iniciativa eficaç, moltes vegades és mal entesa i criticada. L'objectiu és un altre, segons els organitzadors d'Euskaraldia: “és un exercici social massiu per a canviar els hàbits lingüístics orals entre parlants que entenen el basc”. És a dir, difondre el basc, no aprofundir.