El Dia Internacional del Basc (ENA) va ser creat per Eusko Ikaskuntza en 1949 per a “reivindicar el valor universal del basc” i en el segle XXI, adaptant-se als nous canvis i reptes socials, Eusko Ikaskuntza ha mantingut la llengua basca amb moltes ganes en totes les seves àrees de treball. Sol celebrar-se el 3 de Desembre, el dia de la mort de Francisco Javier en la memòria, perquè com diu la llegenda, la seva última paraula va murmurar en la seva llengua materna.

Encara que és un dia per a celebrar, reivindicar i expressar el seu compromís amb el basc, encara està lluny de la normalització de l'ús del basc. Així, encara que hi ha 300.000 bilingües més que fa 30 anys en la CAB, el 20% de la població euskaldun dona prioritat a l'ús del basc i el 8,9% intercala dues llengües, quedant així l'objectiu d'incrementar l'ús del basc.

Desgraciadament, en el bressol del “Lingua Vasconum Primittiae”, en l'Antic Regne de Navarra, el futur del basc està en perill, perquè a més de la ressonància mediàtica de Nafarroa Oinez, la crua realitat demostra que a Navarra l'expansió del basc va cap a l'estancament, a pesar que en els últims 15 anys s'ha produït un increment. Davant la situació incerta del basc a Navarra, es conclou que necessitem una reflexió profunda i una crítica constructiva, ja que la feblesa del basc ens exigeix el compromís de viure en basc, és a dir, els euskaldunes, actualitzant, perfeccionant i ampliant el seu ús i els castellanoparlants, amb entusiasme per aprendre basc, perquè la clau del futur està en l'ús del basc.

Per tant, evitar l'aturada del basc a Navarra suposa un esforç enorme per als euskaldunes i per a evitar aquesta “fossilització” és necessari incrementar els pressupostos en favor del basc i visibilitzar el basc en tots els àmbits de la vida quotidiana, perquè el basc es converteixi en un bé cultural i una eina d'unió per als quals vivim a Navarra.