argia.eus
INPRIMATU
Crònica
Les quotes culturals dels mitjans de comunicació estan en dubte: falten polítiques valentes
  • Es dibuixa com a tema tabú a Euskal Herria, però no és així en el món. Les polítiques lingüístiques no es poden posar en la lògica del mercat lliure, sinó que cal establir quotes o contingents. Són necessàries. I és necessari que es compleixin les que existeixen, perquè ningú les executa. El català Pol Cruz-Corominas ha estat el passat cap de setmana en Azpeitia en unes jornades sobre educació creativa, cultura i esport que s'han desenvolupat a Euskadi. Ha exercit d'assessor per a una associació de suport al català quan el Govern espanyol va aprovar fa dos anys la Llei de l'Audiovisual i de Drets Humans. Defensa amb entusiasme les quotes a aplicar en els mitjans de comunicació per a protegir les llengües minoritàries.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2024ko urriaren 29a
Pol Cruz-Corominas, hitzaldia ematen Azpeitian, 'Sormenean hezi. Kulturan bizi' jardunaldietan.

Amagoia Gurrutxaga, portaveu de l'Associació de Professionals del Basc Lanartea, ha posat en marxa la conferència “Les quotes culturals no són tabús en tots els llocs”. Ha trigat vint minuts a desgranar exemples d'Estats internacionals i de la Unió Europea en particular –alguns exemples al final de l'article–, i el fonament és que si en altres desenes de països hi ha quotes de cultura per a protegir la llengua local i la cultura local, en el cas de l'anglès al Regne Unit o en el francès en l'Estat francès, per què no fer-ho amb el basc?

Aquí està el debat. La veritat és que no hi ha veus en contra, però tenen una eina molt més important que la veu: la impunitat de no complir la llei. La Llei de l'Audiovisual espanyola estableix, per exemple, que, a més del castellà, la Televisió Pública Espanyola (RTVE) ha d'oferir programació infantil en llengües minoritàries, amb un servei de doblatge simultani, però no està complint la llei. A més, les plataformes de streaming tenien un termini de sis mesos per a pensar i donar a conèixer què anaven a fer quant a les llengües minoritzades, com augmentar la seva presència en el seu catàleg. Ha passat un any i mig i no s'ha dit res; no s'està complint la llei. RTVE no ha ofert ni una hora en basca en l'última dècada.

La Televisió Pública Espanyola també ha d'oferir programació infantil en basca, però no ho fa

Aquests dos punts eren dues disposicions addicionals exigides pel PNB al PSOE, que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei per la seva incorporació en la llei, que no comptava amb majoria en cas contrari.

Què estan fent a Catalunya?

A Catalunya han estat més hàbils i més ràpids en alguns àmbits de les polítiques lingüístiques que al País Basc . Així ho reconeix humilment Pol Cruz-Corominas, assessor de la Comissió de Cultura Plataforma per la Llengua. Però és crític amb la situació política que ha viscut Catalunya en l'última dècada: “En 2012, amb l'inici del procès, les polítiques a favor del català van quedar oblidades i excloses. Al principi volíem un estat independent, i després ens ocuparíem de la llengua i la cultura. Ara ens estem despertant d'aquest somni, descobrint on estem i tornant a posar-nos en el camí”.

El català Pol Cruz-Corominas ha estat el passat cap de setmana en Azpeitia en unes jornades sobre educació creativa, cultura i vida. Ha exercit d'assessor per a una associació de suport al català quan el Govern espanyol va aprovar fa dos anys la Llei de l'Audiovisual i de Drets Humans. Defensa amb entusiasme les quotes a aplicar en els mitjans de comunicació per a protegir les llengües minoritàries.

Québec ha estat la referència més llunyana de la història dels catalans en aquesta edició. Malgrat estar sota l'administració canadenca, es parla principalment francès i compta amb “polítiques audaces” quant a quotes lingüístiques, tant en l'àmbit cultural com en el cinematogràfic, segons Cruz-Corominas. En 1983 va entrar en vigor una llei que continua vigent, que obliga al fet que totes les pel·lícules que arribin a Quebec tinguin còpia en francès. L'Estat francès exigeix el mateix; és més, tota còpia de pel·lícula ha d'estar en el francès.

Plataforma per la Llengua ha treballat en la Llei General Audiovisual d'Espanya, fent pressió. Cruz-Corominas, per part seva, creu que les coses van dins de casa, a Catalunya, en la direcció correcta. Per a començar, perquè la Televisió Pública Catalana (TV3) compta amb cinc cadenes i cinc amb el 100% en català –o gairebé íntegrament, perquè el castellà apareix en el programa d'humor Polònia quan representen a polítics espanyols–.

Cinc cadenes de televisió públiques tenen a Catalunya i cinc en català el 100%

Ara, la corporació del mitjà públic català ha obert un canal digital, més enllà de la televisió i la ràdio tradicionals, perquè té clar que també cal treballar el català amb els creadors de xarxes socials. “Cal fer força contra els continguts en castellà, a favor del nostre”, ha assenyalat Cruz-Corominas: “Hem de ser conscients que tenim un estatut d'autonomia i hem de ser pesats per a defensar les polítiques lingüístiques; hem de fer força en tots els espais de poder per a visibilitzar la cultura i enfortir la llengua”.

A Catalunya existeix una quota lligada a les emissores de ràdio: el 25% de la música que s'emet ha de ser en català. Es va posar en marxa fa 28 anys, però Cruz-Corominas diu que no es compleix perquè la disposició de la llei preveu excepcions, i les ràdios poden justificar que no poden complir la legislació per la seva actuació, per exemple, perquè està especialitzat en flamenc... i les excepcions han passat a ser excessives, segons el ponent: “Tot això l'havia d'analitzar i controlar la institució catalana, i ha passat que ha acceptat l'excepció a tots; no s'ha castigat cap emissora que no compleixi la quota”.

Fa falta polítiques valentes

Cruz-Corominas, entre altres coses, ha vist necessari aplicar una directiva europea de 2018, que actualment fa França, dirigida a plataformes de streaming que han de destinar un de cada quatre euros que paga cada individu a produccions franceses i que han de ser en francès. “Això, al final, és un tipus de quota i milions d'euros es destinen a fer continguts en francès”, ha dit Cruz-Corominas.

Per contra, és lamentable el que exigeix la Llei Espanyola de l'Audiovisual, que no es compleix: 2%, 2% i 2% per al basc, el català i el gallec.

Espais de lluita

Cruz-Corominas creu que si hi ha un debat sobre l'aplicació de les quotes, això pot passar amb les sales de cinema. De fet, en tractar-se d'un cas en el qual es “lleva” l'espai físic, la por a la reducció del públic pot estendre's entre les sales. “Aquest és un debat profund”, ha dit el ponent, després d'exposar la seva opinió amb claredat: “Crec que si el català és l'idioma local i el teu negoci no funciona perquè has de complir la quota del català, doncs, senti, el teu negoci no és rendible. Els nens no treballen, veritat? Perquè si estàs utilitzant als nens per al treball i sense la força de treball d'aquests nens el teu negoci no funciona, és evident per què”.

Cruz-Corominas: "Hem de ser conscients que tenim un estatut d'autonomia i hem de ser pesats per a defensar les polítiques lingüístiques"

En qualsevol cas, les plataformes no tenen excuses: “Quan veus una pel·lícula, quan tens 25 idiomes, si ofereixes hindia i no sé quines més llengües, no oferir català i basc no té sentit”.

Exemples per a donar quotes a qui diu que és dictatorial

Els exemples són una màquina. Indicadors que les quotes culturals no són tabú, com ha assenyalat Lanartea.

Al Brasil, com és habitual des de 1961, el 70% de la música emesa en les emissores de ràdio ha de ser brasilera de naixement, llei que posteriorment ha estat derogada per estar ben dirigida i complerta. A França, des de 1996, el 40% de la música donada en les emissores de ràdio ha de ser en “llengua de país” –les ràdios basques del País Basc Nord interpreten que, com el basc també es parla en l'Estat francès, poden omplir el contingent amb el basc–. A Portugal, la quota mínima de música nacional de les emissores privades se situava en el 25%, es va elevar al 30% durant la pandèmia, la qual cosa ha demostrat que no perjudiquen les cadenes comercials de ràdio, i s'ha mantingut en el 30%, mentre que en la ràdio pública la música portuguesa ha de representar el 60%, percentatge que ha estat generat per la població de la Unió Europea i entre la música recentment formada. Com a Itàlia. A Xile, en 2016, el congrés va fixar una quota del 20% a l'emissió mínima de música autòctona. I a Colòmbia, sense sistema de quotes, se'n crida a posar música produïda allí.

En l'apartat audiovisual també hi ha un munt d'exemples, i alguns han estat els que han destacat des de Lanarte. Per exemple, a la Unió Europea, són diversos els estats que exigeixen a les plataformes de streaming que compleixin una sèrie de quotes pendents, com Alemanya, Grècia, Finlàndia, Noruega, Suècia o Dinamarca. L'Estat francès reclama que el 20% dels títols del catàleg pertanyin a la Unió Europea, i el 40% d'ells a la llengua francesa.