- La nova generació de joves s'ha unit a la lluita pel basc i han realitzat una acolorida manifestació el dissabte en Donostia sota el lema Euskara Aurrera. Organitzar la pròpia mobilització ha estat el primer repte de Gazte Euskaltzaleen Sarea (GES), un agent de recent creació, i el nerviosisme entre els promotors es notava en l'Antic abans de la manifestació. Amb el suport d'Euskalgintza i dels principals agents, inclòs el d'ARGIA, els euskaltzales assistents han recorregut el camí de Boulebard.
Del túnel de l'Antic han sortit 3.000 persones, segons compte ARGIA, i han tingut presència en el recorregut els principals alts i baixos dels moviments i agents públics: estudis en basc, no a la zonificació de Navarra, pantalles en basca, ficció en ETB en basca, imposició dels estats d'Espanya i França i la falta de sobirania d'Euskal Herria...
A més de l'activació pública, han exigit a les institucions públiques polítiques lingüístiques adequades
L'acte de clausura ha començat amb els versos d'Irantzu Idoate. D'aquí està la frase que hem portat al títol d'aquest article. A continuació prenen la paraula Aize Otaño en representació d'AEK i Begoña Garaikoetxea de GES. Subratllen dues idees principals: d'una banda, que l'activació de la ciutadania és un pilar fonamental per a aconseguir la normalització lingüística, i, per un altre, que la RSC s'ha creat per a treballar això entre els joves, que en aquest moment han estat els que més aplaudiments han provocat entre els assistents. D'altra banda, subratllen que, a més de la iniciativa popular, les institucions públiques han d'introduir canvis estructurals. Demanen "pensar i posar en marxa noves polítiques lingüístiques adaptades als temps actuals", i diuen que no fer-ho seria no escoltar les demandes de justícia i democràcia. Recorden que la revitalització del basc no és una qüestió individual, és un repte col·lectiu, sinó que han retret a les administracions públiques que tenen una especial responsabilitat.
Al final, s'han enumerat alguns dels reptes que té el basc: euskaldunizar completament a les noves generacions, crear espais per a viure còmodament en basc, incrementar el basc en les pantalles, tenir el basc com a llengua d'acolliment, convertir el basc en llengua de cohesió social, o que l'aprenentatge del basc sigui "d'una vegada" gratuït i universal.
La pandèmia ha colpejat especialment la llengua que abans era vulnerable, han denunciat que, a més, en els últims temps el camí de la normalització del basc ha sofert nombrosos cops, com el qüestionament del model d'immersió al País Basc Nord, el retrocés dels drets lingüístics a Navarra o les últimes decisions euskarafobas que arriben dels tribunals.
"Exigim als governs de tot el territori del basc que abans de tarda debatin i prenguin mesures entorn de polítiques lingüístiques que responguin als reptes i necessitats actuals juntament amb el basc i la ciutadania", han assenyalat.
A continuació, fotografies preses per Dani Blanco.
.jpg)
