Topagunea ha presentat el fruit de tres anys de treball en les jornades celebrades en el Palau del Conestable de Pamplona. Una preocupació va posar en marxa el procés, l'augment de l'oposició al foment del basc en les dues últimes enquestes sociolingüístiques. Es basa en una realitat: els vascófilos, els nacionalistes i el propi model D estan en l'actualitat en un 30%, i és imprescindible aconseguir la defensa del 50% de la societat per a aprovar mesures que revitalitzen el basc en el Parlament. Al llarg d'aquests tres anys, s'han anat desenvolupant actituds i línies discursives per a aconseguir aquests nous aliats. Oskar Zapata, director de Navarra del Topagune, ha donat a conèixer aquests fets en el programa Metròpoli Foral d'Euskalerria Irratia.

Després de la presentació de la vostra proposta, algun ressaca emocional?

Una mica sí. Hem llevat pes de damunt, perquè la presentació pública de tres anys de treball té el seu pes.

El ressò mediàtic que ha obtingut la proposta d'alleujament de la ressaca: Gara i Diari de Notícies ho han difós amb això, Berria ho porta en la pell.

És molt satisfactori. La socialització del treball que hem fet és fonamental i és molt gratificant veure que les coses així han despertat interès.

El punt de partida de la vostra reflexió ha estat una preocupació: des de 2015 en Nafarroa Garaia s'ha incrementat l'oposició a la promoció del basc.

Sempre hi ha hagut un sector a Navarra, ampli, que s'oposa a la promoció del basc. Segons les últimes enquestes se situa en el 37%. És molt gran. I a més hi ha un altre 33% que no està a favor ni en contra. Per tant, som el 30% els partidaris de fomentar el basc. Aquesta preocupació ens va portar a una reflexió que l'important no era el que pensem o vèiem, sinó el que diuen els que no som, on veuen els que podem millorar, on poden estar els punts de trobada. Aquest va ser el punt de partida del procés: escoltarem com ens veuen.

Llavors, amb quins objectius van abordar aquest procés?

Un dels objectius estratègics del Topagune és portar a la majoria dels navarresos a posicions favorables al basc, ja que perquè el basc avanç a Navarra necessitem mesures valentes i eficaces que s'aprovaran en el Parlament si més del 50% vota a favor. Amb aquesta senzilla aportació volem veure si som capaces de portar a més gent a les actituds a favor del basc, o almenys pal·liar actituds en contra.

Qui han participat en aquesta reflexió col·lectiva?

Al principi creem un grup estable. Dins d'ella han estat amb nosaltres catorze persones, amb major o menor intensitat, durant aquests tres anys. Hem rebut moltes propostes. Gran material. Però vam veure que necessitàvem altres fòrums de contrast. En primer lloc, amb gent que sap basca. Sempre garantint l'heterogeneïtat geogràfica i ideològica. Després vam fer el mateix amb gent que no té relació amb el basc. I també passem pel sedàs de Topagunea per a arribar a un document.

Vau rebre moltes i variades opinions. No seria fàcil arribar a una formulació comuna.

No, però ha estat molt enriquidor. Sobretot hem après que és molt important escoltar i valorar les veus dels altres. Volen ajudar. Tots els que han aportat ens volien ajudar, tant si estem d'acord amb nosaltres com si no. Teníem clar que no volíem fer un informe de 200 pàgines. Ens plantegem un objectiu: no escriure més de 15 pàgines. En els pròxims anys escriurem més. Però ara volíem proposar caps de línia perquè cadascun pugui desenvolupar-les com vulgui.

Heu treballat el discurs, però també heu proposat bones pràctiques. Per què?

Nosaltres teníem pensat oferir únicament línies discursives, però en el procés d'elaboració de les mateixes vam aprendre que encara que les línies discursives siguin importants, és molt important com actuem davant la societat i les persones de Navarra. Com treballem els afectes. Per això creem una llista de bones pràctiques.

En relació amb les pràctiques, han insistit en la diversitat. Per què?

Hem d'actuar amb una perspectiva social àmplia si volem incidir a Navarra. Sempre es diu que Navarra és diversa i, per tant, política, geogràfica i lingüística. Difícilment aconseguirem la defensa dels qui no pensen com nosaltres, si no ens acostem a ells. És important tenir una mirada de classe. També és important treballar per a atendre adequadament els nouvinguts. I com aquestes altres pràctiques.

D'aquí proposen revisar la identitat navarresa. Com?

Les persones tenim identitats complexes. Això és cada vegada més evident. Des del moviment LGTBI i el feminisme han realitzat aportacions molt interessants en aquest camp. Si parlem de pluralitat, hem de considerar la pluralitat en el seu conjunt. No sols la nostra. Tots formem aquesta societat i tots hem de pensar en ella junts. Sempre entenent que el basc és una prova del bon estat de salut d'aquesta societat. Volem una societat més rica, plural i democràtica. Nosaltres apostem per això compartint les nostres idees amb els altres i ajudant a venir a aquestes posicions.

Cal buscar nous aliats, però també cuidar-los. Diuen que hem de ser pioners en el camí de la diversitat i la igualtat.

Lliurament i recepció. Comptar i escoltar. Aquests són els camins. No es tracta que jo li compti a vostè el meu i li demani que ho defensi immediatament. Veurem on podem fer un. Hem vist que fent defensa de la diversitat i de la igualtat hi ha una oportunitat útil per a fer nous aliats amb grups i persones que comparteixen aquests valors. Aquí tenim una zona on guanyar és una gran oportunitat.

En la jornada d'ahir els van preguntar què és la diversitat.

La diversitat en nosaltres és el reconeixement de la realitat. La diversitat lingüística és una realitat a Navarra. Aquí es parlen 100 idiomes. Juguen una sèrie de funcions en els seus territoris i per això els porten a Navarra. El basc té un únic lloc per a exercir aquestes funcions. Si en aquesta diversitat el basc no se situa adequadament, estem parlant d'una falsa diversitat. És important acostar-se als qui parlen altres llengües i compartir espais, però tenint en compte el basc.

En la jornada d'ahir, la investigadora Marina Massager va assenyalar que la major aportació que Navarresa pot fer a la diversitat del món és precisament el manteniment del basc.

Juntament amb la selva Irati [kar, kar]. Parlem de biodiversitat, però també de diversitat sociocultural.

Quant a les línies discursives, volen treure el basc del joc entre partits i del xoc d'identitats. D'on?

Convé allunyar-se de les dicotomies habituals d'aquests discursos que s'han escoltat durant llargs anys entorn del basc i traslladar el debat a altres nous paràmetres. Yasmine Khris deia ahir en les jornades que ell no se sent ni navarrès ni basc, però que és basc [Khris va néixer a Marsella, viu a Pamplona des de fa cinc anys i ha estudiat basc]. És possible i beneficiós passar d'aquestes dicotomies a unes altres: diversitat versus uniformització, convivència i democràcia versus autoritarisme. En aquests paràmetres volem situar el debat sobre el basc.

Aquesta proposta de desvinculació entre el basc i el nacionalisme pot resultar controvertida.

Nosaltres no creiem que el basc hagi d'allunyar-se del nacionalisme. Necessitem tots els suports, que venen d'on venen. Una altra cosa és on se situen els debats i els discursos. El nacionalisme ha contribuït decisivament a la situació actual del basc a Navarra. Però necessitem això i més, perquè les persones que estan a favor de la promoció del basc són el 30%, i el vot abertzale també és del 30%. Si volem ser majoria necessitem més gent, que està fora d'aquestes posicions polítiques, i també hem d'oferir línies discursives i possibilitats perquè si volen donar ciavoga tinguin mànecs discursius. Si el projecte polític de fer d'Euskal Herria un estat no serveix per a ells, tenim possibilitats de fer discursos diferents per a unir-se a ells? Doncs sí. Tenim uns valors que ens uneixen entorn de la diversitat, entorn de la igualtat, i tenim un camí comú.

A més de les noves dicotomies, proposen noves categories. Quins?

Hem classificat les línies discursives que proposem en dues categories. La primera és l'ecologia lingüística, relacionada amb els valors que això implica: diversitat, igualtat, compte, sostenibilitat. La convivència és la segona. El terme convivència ha estat molt utilitzat i nosaltres també hem d'utilitzar-lo, perquè la convivència vindrà del reconeixement i no de la negació de la llengua i la cultura. Fem valors relacionats amb la nostra convivència: respecte, reconeixement, gestió democràtica de conflictes.

Diuen que la igualtat és una de les claus. Per què?

El que proposem és actuar amb equitat. Necessitem un suport especial a la situació de vulnerabilitat, mesures de prestigi i suport institucional.

En la jornada Amaia Nausia Pimoulir d'Eusko Ikaskuntza-Societat d'Estudis Bascos va dir que la igualtat entre els ciutadans es trenca, no ensenyant el basc a tots els nens.

Record que en una entrevista que vaig tenir amb José Iribas [Conseller d'Educació, en temps d'UPN] ell em va dir que a Navarra s'imposava el basc. I jo li vaig contestar que per a imposar una llengua eren necessàries dues condicions: ser monolingüe i estar en el poder. És clar que si tots entenguem el basc estaríem més prop de la igualtat, tant en drets com en oportunitats. Nosaltres proposem un model inclusiu que permeti fer bé en castellà i basc. Mentre això no estigui, hem de secundar tots els models [A i B] que acosten als nens al basc. Seria dolent en Azagra, per exemple, tenir contacte amb el basc a través de l'educació, a diferència del que ocorre avui dia?

Segons l'estudi d'Eusko Ikaskuntza-Societat d'Estudis Bascos, citat ahir amb freqüència, el basc està a Navarra enmig del conflicte entre dues identitats nacionals. Com socialitzar aquest nou discurs enmig d'aquest conflicte?

Una de les claus és la gestió democràtica del conflicte, perquè hi ha i hi haurà conflicte. Són diferents posicionaments. Hem d'identificar i apostar pels elements necessaris per a viure i conviure millor. La convivència vindrà del reconeixement de les llengües i les cultures, i no de la negació, i a partir d'aquest principi hem de buscar quins poden ser els punts de contacte. Que el basc estigui viu des de la comprensió del consens.