argia.eus
INPRIMATU
Euskara: El botí de tots els pals
Patxi Saez Beloki @PatxiSaez Enbata 2025eko apirilaren 02a

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El president de Kutxabank,

Anton Arriola, ha afirmat en una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de Bilbao que el nostre model educatiu en basc és un “molt important limitador” per a atreure professionals estrangers, és a dir, que l'educació en basca és un obstacle per a portar talent estranger. També ha demanat que l'educació en anglès sigui "accessible" per a la gent que vingui a nosaltres de manera temporal.En concret el Sr.

Arriola diu textualment el següent:

«Si un polonès ens ve i ha de passar aquí cinc anys, potser no se li ficarà al cap que els seus fills hagin d'aprendre basc. És important compatibilitzar-ho amb el nostre model educatiu de llengua vehicular com és el basc. És un tema seriós. El més important són els fills. Segurament, l'educació en anglès hauria d'estar disponible per a la gent que ve de fora, per a la qual ve de manera temporal. És un limitador molt important». Les declaracions d'Anton

Arriola han portat una cadena de repulsa dels agents socials d'Euskal Herria, però el senyor Arriola, lluny de retrocedir, s'ha reafirmat en el missatge que ha enviat als treballadors de Kutxabank, dient que Confebask és una associació empresarial basca i diversos agents econòmics d'Euskadi.

Mai hi ha hagut tants enginyers bascos per metre quadrat en la història del basc. No obstant això, les empreses basques deixen escapar aquest talent. Més concretament: dissipen aquest talent

És la

joventut més culta, preparada i euskaldun de la nostra història. Mai hi ha hagut tants enginyers bascos per metre quadrat en la història del basc. No obstant això, les empreses basques deixen escapar aquest talent. En concret, dissipen aquest talent.

Posem exemples concrets per a entendre el que està succeint amb la nostra joventut: anem al municipi de Beasain de la comarca del Goierri de Guipúscoa. En ell es troba la fàbrica de Construccions i Auxiliar de Ferrocarrils (CAF) de la indústria ferroviària, «la gran fàbrica» per als goierritarras, fundada en 1917 i que se suposa que és el model industrial del País Basc. La signatura Kutxabank, que té com a lema Anton Arriola, compta amb el 13,231% del capital de l'empresa CAF, que ascendeix a 155 milions d'euros (desembre de 2024). El Govern Basc també té el 3% del capital de la planta adquirida amb el finançament públic del fons Finkatuz (35 milions d'euros).En l'actualitat,

CAF té els majors beneficis econòmics de la seva història, però segons el sindicat de treballadors bascos ELA de CAF, existeixen importants bretxes salarials entre els treballadors que treballen en les empreses de la Gran Fàbrica de Beasain i del Grup CAF. Als joves enginyers que comencen a treballar per primera vegada en les empreses del grup CAF no se'ls paga el sou corresponent a la categoria professional de l'enginyer, ja que CAF ha creat sub-nivells per a pagar menys als joves enginyers que treballen. Es creu que en les empreses del grup CAF treballen joves enginyers amb un sou de 20.000 euros anuals. Així, en l'època en la qual han de construir el seu projecte de vida, aquesta política salarial posa als nostres joves talents bascos en el camp curt. Si aquesta situació sufocant d'ingressos es combina amb el problema d'accés a l'habitatge de la joventut actual, no hi ha més remei que seguir el camí que molts joves del Goierri han pres: Trobar oportunitats laborals amb millors salaris fora del País Basc. Són molts els joves bascos goierritarras que han anat a treballar a Madrid i a diversos països d'Europa. Segons les dades facilitades per l'Institut Basc d'Estadística (EUSTAT), el 45% de les persones que s'han desplaçat a Euskadi l'any 2020 eren joves de 21 i 39 anys. D'ells, el 59% es van desplaçar a l'Estat espanyol, especialment a Castella i Lleó i Madrid, i el 41% es van desplaçar a l'estranger, especialment a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units. Endevinar el paradís d'aquests joves que surten a treballar

fora d'Euskal Herria no és difícil: a la ciutat en la qual comencen a treballar, coneixeran a la seva parella i aquest estret vincle entre treball i amor els unirà a aquesta ciutat allunyada de casa i, moltes vegades, pels fills que vindran després, per a tota la vida. D'aquesta manera, els joves euskaldunes que no poden construir el seu projecte de vida a Euskal Herria, perdem per a la construcció nacional del basc.

La política que segueixen les fàbriques com CAF és clara: Menyspreant el coneixement i el talent dels nostres joves, que sorgeix del sistema educatiu en basc del País Basc, pagant menys sou, portar talent de l'estranger, sobretot, atraient a professionals de països amb salaris inferiors als d'aquí


Els nostres joves no sols viuen la misèria i la misèria amb el salari, sinó també amb l'habitatge. Els joves talents de Beasain, igual que els d'altres llocs d'Euskal Herria, no poden aconseguir un habitatge per a construir el seu projecte de vida al poble, però l'Ajuntament de Beasain, sorprenentment, en col·laboració amb l'empresa CAF i altres quatre empreses del Goierri, acaba de presentar el projecte “Factoria de Talents” per a donar allotjament al talent professional estranger. La Factoria del Talent iniciarà en 2026 la construcció de 35 apartaments per a donar cabuda a aquest talent exterior en Beasain. L'Ajuntament de Beasain ho considera «un projecte estratègic» i necessita realitzar la major inversió econòmica de l'última dècada per a tirar endavant aquesta Factoria de Talentos.la

política que segueixen les empreses com CAF, que s'han enaltit com a models de la indústria basca, és clara: Ignorant el coneixement i el talent dels nostres joves, que neix del sistema educatiu en basc del País Basc, pagant un salari més baix, portar talent de l'estranger, sobretot, atraient a professionals de països amb salaris més baixos que els d'aquí.

Però el que està succeint amb la nostra joventut no se circumscriu només a l'àmbit industrial, sinó que en molts altres aspectes també són de la mateixa manera. Posem ara l'exemple sanitari: Diuen que no hi ha suficients metges bascos entre els nostres joves per a satisfer les necessitats mèdiques d'Osakidetza i que des del Govern Basc s'afanyen per portar a aquests metges de fora. Recentment s'ha creat una bona chapita perquè el Tribunal Suprem ha anul·lat la competència d'homologació de títols estrangers i el Govern Basc no podrà homologar títols per a portar metges estrangers a Osakidetza. Però, d'altra banda, cada any, una mitjana de 100 metges criats i educats al nostre país demanen al Col·legi de Metges l'acreditació per a anar a treballar a l'estranger. França, el Regne Unit i Irlanda són els països amb més opcions de treball. Entre les principals raons per les quals aquests metges es desplacen a l'estranger, en la majoria dels casos, es troben millors condicions laborals i salaris.

Gorka Maiz, president de l'Associació Basca de Metges de Família Complementant, ha afirmat que a Euskal Herria mai hem tingut tants metges de família. En paraules de Maeztu, “no es tracta de si hi ha suficients metges, sinó de condicions laborals i salaris d'Osakidetza. El problema és l'organització del treball i no la falta de professionals de la medicina».

Si des de les institucions laborals d'Euskal Herria se'ns repel·leix als joves talents euskaldunes d'Euskal Herria i els hi representen amb professionals castellanoparlants portats de fora, la comunitat de parlants del basc se'ns dessagnarà i en la normalització del basc, inevitablement, ens tirarem cap enrere. El basc els molesta. D'aquí han convertit en l'odre de tots els pals.