En ETB1, el secretari general del Consell, Paul Bilbao, ha estat convidat al programa Ahoz Aho i el que ha escoltat en l'entrevista ens ha portat a escriure aquestes línies, alguna cosa que ja gairebé ningú veu (1,7%).

Algunes de les característiques del discurs que ha dominat l'Euskalgintza de la CAB en els últims anys ens semblen molt controvertides. El que parla de les conseqüències de la pandèmia.

D'una banda, hem de sentir que en temps de pandèmia el basc és més vulnerable o més vulnerable. El basc no és res sense els bascos, per tant, els euskaldunes serem els més vulnerables, no? I què significa això: que els bascos som més febles que els altres? Sí, sabem que no es vol donar a entendre això, però estem segurs que ajuda a augmentar el complex de pobre i malalt que ja tenim.

Se'ns diu que l'única relació que tenen molts nens i nenes amb el basc és a l'escola, i com s'han hagut de limitar o suprimir les classes presencials, aquests nens i joves que viuen en un entorn castellanoparlant han rebut una dosi menor de basca que d'una altra manera i, per tant, se'ls ha oblidat / alentit a molts. Val, però llavors diguem que els escolars o joves d'entorns castellanoparlants han sofert una pèrdua d'idioma degut a la pandèmia. I no ho sacemos fora, sense caure en un discurs corrupte victimista... perquè la misericòrdia té pocs predicats.

I diguem alt i clar, que EiTB no compleix una de les funcions que hauria de complir, és a dir, oferir als nens i joves un agafador en basc còmode i agradable, més encara als entorns castellanoparlants.

D'altra banda, només s'esmenten els drets: els drets que tenim els euskaldunes per a poder parlar en basc. Però no es parla d'imposicions, perquè no sembla que sigui un discurs just i venal. Però amb aquesta manera de parlar, quan trenquem una mica la prima capa exterior, ens trobem de seguida amb la dialèctica dels drets i deures.

Perquè si nosaltres tenim dret a parlar en basc, tot el que viva a la nostra casa té el deure de conèixer el basc; si no, és impossible. I també cal dir que totes les lleis vigents en la CAPV garanteixen el dret a fer en castellà, tant en l'àmbit privat com en l'administratiu, on i en qualsevol moment. Però que no ocorre el mateix amb el basc; que els euskaldunes no tenim garantit el dret a parlar en basc en molts àmbits, no en la CAB, però molt menys a Navarra i Iparralde.

Fins aquí estarem d'acord. Llavors, per què no esmentem que els qui no ho saben tenen l'obligació d'aprendre basca, i que aquesta obligació és personal i col·lectiva, i que, com és així, les institucions públiques han d'adoptar mesures perquè el dret que tenim els euskaldunes a fer-ho en basc a Euskal Herria sigui garantit en tots els àmbits. I també que, almenys, hem de tenir els mateixos drets que qui vol fer-ho en castellà, i per a això és imprescindible que tots els que vivim en la CAB sapiguem preceptivament basca, sense obligar a cap euskaldun a fer-ho en castellà en cap àmbit.

En definitiva, i per a garantir el dret dels euskaldunes a expressar-se en basc a Euskal Herria, cal assenyalar que tots els ciutadans i ciutadanes de la CAPV tenim el dret i el deure de conèixer-lo en basc, tal com tenim l'obligació de saber en castellà/francès.

Que no és un missatge simpàtic? No té per què ser simpàtic! Que és una imposició disfressada? Garantir el dret a expressar-se en basc al País Basc mai serà una imposició; al contrari que a Espanya no és utilitzar l'espanyol, i a França no és francès.

Diguem les coses clares sense enganyar a ningú i sense perdre'ns en eufemismes vagues i dolços. Al dret a parlar en basc, tots tenim l'obligació de conèixer, com es construeix la paret!

I per a garantir-ho, les mesures públiques són urgents en tots els àmbits, començant per EiTB!