La majoria dels lectors probablement estan a favor de la primera opció, però ho estan fent en va: mancant Estat, la llei està en contra. Prova d'això és el protocol lingüístic català, que va ser suspès pels tribunals espanyols, o la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Navarra. No obstant això, podem convertir-nos en imprescindibles, amb el treball diari, si es parla de la història clínica.
És sabut que la nostra llengua de treball és el castellà. Alguns metges hem començat a escriure la història clínica en basca, i per a fer front a aquesta amenaça, Osakidetza ha donat prioritat a la traducció per a evitar possibles problemes. Del basc al castellà, i no al revés. Potser no han tingut en compte l'aportació que el sector sanitari pot fer en la normalització del basc, ni què dir de les necessitats dels pacients.
L'àrea de Salut té una peculiaritat que no existeix en altres àmbits administratius, i que pot fer del basc un idioma absolutament imprescindible. És més, la qual cosa pot ajudar al fet que el basc sigui una llengua de treball. Es tracta, per descomptat, de les relacions verbals amb els pacients, però també, i sobretot, de la documentació clínica i de les seves característiques. La història clínica informatitzada i unificada és única, no modificable per a la protecció dels pacients, és a dir, una vegada redactada en basca, quedarà quan estigui. Per tant, la redacció de la història clínica en basca obliga a entendre el basc a tot el personal sanitari que participi en el procés d'atenció, amb la finalitat de garantir la seguretat del pacient. En la resta no es dona aquest tipus de situacions, i els perfils lingüístics no garanteixen el seu ús.
No és una proposta radical, sinó adaptada i gradual. Creat per a un marc de treball dominat per treballadors castellanoparlants monolingües. Però pot tenir un futur prometedor: si es treballa la documentació en basca, el número i la mitjana de treballadors vascohablantes és cada vegada major, el basc es converteix en imprescindible
Amb aquesta fi es van proposar els itineraris del basc. A través d'elles es pot garantir progressivament el servei en basc, amb atenció especialitzada des de l'atenció primària, en les relacions orals i escrites. No és una proposta radical, sinó adaptada i gradual. Creat per a un marc de treball dominat per treballadors castellanoparlants monolingües. Però pot tenir un futur prometedor: si es treballa la documentació en basca, el número i la mitjana de treballadors euskaldunes és cada vegada és major, el basc es converteix en imprescindible. Preferiblement imprescindible, perquè és necessari per al treball i no obligatori, perquè així ho estableix la llei.
No obstant això, la Direcció no vol que el basc es converteixi en imprescindible per a la ciutadania. Per això vol posar en castellà el poc que escrivim en basc, a través d'Itzulbide. En la cruïlla, ha optat per un camí equivocat: atractiu, integrador, progressiu i opulent, en lloc d'una ineluctable necessitat. Aquells que afirmen que el procés de normalització del basc ha de fer-se de manera lenta i acurada, han decidit de sobte i amb urgència una drecera que no va a cap part. Basc opcional per als treballadors, no obligatori ni imprescindible; aleatori per als usuaris, segons el metge.
En Sanitat, els circuits ens permeten fer imprescindible el basc, sense obligar a ningú, sense imposar, amb esforç. Per contra, el traductor automàtic interromp aquest camí i ens porta al conflicte. D'una banda, els castellanoparlants, perquè els perfils lingüístics són una imposició per a ells. D'altra banda, els bascos, al no ser obligatori el basc com una atenció de qualitat