L'hegemonia lingüística a Euskal Herria està molt estesa, tant com la tendència apresa a la subordinació dels bascos, però no hi ha iniciatives en contra per part dels agents abertzales, i la resposta de l'activitat cultural basca és cada vegada més tèbia, obstinada en la via institucional.
Els bascos som ciutadans de segona en la CAB, així com en la majoria de les institucions governades pels nacionalistes. En les dirigides pels espanyols/francesos no som tampoc això, o millor dit, no som més que persones a erradicar, amb dissimulació en la CAPV, però amb desvergonyiment a Navarra i Iparralde, una darrere d'una altra la prohibició i el menyspreu, des dels propis òrgans de govern.
Els missatges que es difonen des del poder polític de la CAPV i el seu entorn són optimistes: “Cada vegada som més euskaldunes”, però el principal indicador de la salut de la llengua, l'ús del basc, no creix, i ens acusa la ciutadania de la mala evolució de l'ús, dels seus “esforços”. “Les institucions no poden fer tot”, estem llegits diverses vegades amb vergonya.
De fet, la política lingüística que desenvolupen les principals institucions de la CAB (respecte al basc) és molt dolenta en la majoria dels àmbits, començant pel propi Govern Basc.
"Els bascos som ciutadans de segona en la CAB, i en la majoria de les institucions governades pels nacionalistes bascos. Ni tan sols som això en el que condueixen els espanyols/francesos"
EITB: El Govern Basc premia i prioritza les cadenes en castellà sense vergonya, destinant molt menys recursos a les de basca. Evidentment, els resultats depenen de la inversió. A més, l'oferta de producció cultural en basca és marginal. El que ocorre a Euskadi Irratia amb la música basca és increïble: en els grans programes musicals la música basca és totalment marginal o insignificant. I per a què esmentar les cadenes en castellà…
L'opció lingüística “lliure” dels representants polítics. En la CAB i a Navarra a penes hi ha polítics constitucionalistes que parlin basc en les xarxes socials, Arriola en fi, Andueza molt poc… i punt. Per contra, tots els representants abertzales usen l'espanyol, la majoria més que el basc, i alguns sol o gairebé exclusivament l'espanyol. En altres paraules, la majoria dels representants abertzales fan una “lliure elecció” a favor de la llengua que se'ns imposa. No ens sembla el millor model per a fomentar l'ús del basc entre la ciutadania, doncs…
A la policia bon dia a triar. No ens referim només a la Guàrdia Civil espanyola i a la Policia Nacional. Encara que sembli mentida, amb l'Ertzaintza i amb diferents Policies Locals, no tenim més remei que actuar moltes vegades en espanyol. L'Ertzaintza i les policies locals estan en la seva majoria sota la responsabilitat dels partits abertzales, especialment del PNB. Estimades autoritats, el fet que els policies facin en castellà a la ciutadania no és la tècnica més eficaç per a fomentar l'ús del basc, en la nostra humil opinió… Podem aportar molts exemples més, però és necessari? Cal canviar radicalment la política lingüística en la CAB.
A Navarra i Iparralde, si no hi ha forces per a això, cal organitzar la resistència per a sobreviure... i els agents de la CAB tenen molt a dir en aquesta tasca.
És urgent que les institucions abertzales s'euskaltzalen, si alguna vegada sortim de la dependència. L'euskalgintza és una activitat autònoma i valenta. A qui sigui necessari, als partits, als sindicats i a altres organitzacions, que els digui el seu i això de cinc, quan sigui necessari.
Fa uns dies un euskaltzale deia en la notícia: "Hem d'aconseguir polítics vasquistas compromesos... que tinguin l'efecte suficient per a passar de la política lingüística folklòrica a una política lingüística que defensi els drets dels bascos".
Per a això haurem d'organitzar-ho i impulsar-ho. No es produiran per si mateixos.
I si no continuem en aquesta direcció, ens quedem aquí, a la vora del camí, oblidats.