Aquest dissabte, 7 de maig, el Consell d'Euskalgintza, juntament amb diversos socis, ha convocat la manifestació per al dissabte. A l'acte han assistit el secretari general Paul Bilbao i representants de les institucions que componen el Consell, AEK, IKA, Sortzen, Topagunea, Euskal Herrian Euskaraz eta Emun, entre altres, així com l'Observatori de Drets Lingüístics.

Model PAI: una altra baula de l'estratègia de minoració

En primer lloc, el secretari general del Consell, Paul Bilbao, ha fet referència a la decisió adoptada dijous passat pel Parlament de Navarra de convertir el programa PAI en un model: "Ens ha semblat molt greu. De fet, els poders públics tenen una obligació concreta de garantir el dret dels ciutadans a conèixer la llengua pròpia de Navarra, que en l'actualitat no compleix el Govern de Navarra. Això és un cop contra la igualtat entre els navarresos. De fet, el model educatiu actual nega a milers de nens i joves el dret a conèixer el basc i els deixa sense nocions mínimes de basca. Davant això, el possible dret a conèixer l'anglès és que es posava en el centre. Volen posar la façana dels drets que no existeixen a les decisions euskarafobas".

Bilbao ha recordat que quan es va posar en marxa la PAI, el llavors president del Govern va dir clarament el seu objectiu principal: "Els comentaris de la llavors presidenta, la senyora Barcina, en una entrevista en una televisió, van tenir una gran repercussió: Que amb el programa PAI pretenia paralitzar la difusió de l'ensenyament en basc". És més, en altres territoris amb llengües pròpies, com València o les illes Balears, es van posar en marxa models d'ensenyament similars per a complir el mateix objectiu: "Ha quedat clar que en els territoris en els quals s'ha pretès implantar models com el de la PAI, s'ha emmarcat dins de l'estratègia de fer front a l'ensenyament de la llengua minoritzada, i a Navarra també ho va ser, i és així", ha afegit.

D'altra banda, el portaveu del Consell denuncia que s'utilitza una velocitat d'acord amb els interessos: "Han necessitat anys per a elaborar un decret que reguli el basc com a mèrit, però han posat en marxa un procés de modelització de la PAI. Aquí també veiem que alguns partits mostren una intencionalitat perversa, sobretot quan estan en joc mesures contra el basc", ha explicat.

La necessitat de fer front als retards

Al costat d'això, el secretari general del Consell ha recordat quina va ser la primera raó principal per la qual es va organitzar la manifestació del 7 de maig: "El Govern de Navarra vol aprovar una normativa que exclogui el basc i als bascos. En conseqüència, vol tornar a les polítiques de l'època d'UPN i suprimir les mesures aprovades pels tribunals". D'aquesta manera, Bilbao ha explicat una vegada més que el decret que el Govern pretén aprovar, no sols suposa una sèrie de retrocessos, sinó que en alguns punts es retarda més que les polítiques d'UPN. El Govern té un únic objectiu: "pretenen marginar el basc i la comunitat lligada al basc, posant damunt una llengua que no té cap estatus en el territori".

Així mateix, Bilbao ha recordat que no tot val, sempre que se subestimin a la ciutadania: "el suport parlamentari a les decisions per a acabar amb el basc i amb la comunitat vascoparlante no significa que siguin decisions democràtiques".

Més adhesions

El portaveu del Consell explica que en els últims dies han arribat més adhesions a la manifestació: "D'una banda, ens sembla molt important que la ciutadania ens enviï sol·licituds de modificació del decret per tota Navarra. En aquest moment tenim cinc-centes noves sol·licituds per a fer-les arribar al Govern. En segon lloc, estan arribant les adhesions d'agents tan diversos com Duguna Dantza Taldea, Pensionistes de Navarra Martxan, Carta de Drets Socials, EHGAM, Apantallament Euskaraz, Sasoia Elkartea... Finalment, cal destacar que 28 tècnics municipals de basc de Navarra s'han adherit a la mobilització. A això cal afegir que fa unes setmanes la majoria sindical basca també va cridar a sortir al carrer".

No obstant això, Bilbao ha volgut aclarir que cadascun té la seva responsabilitat per a fer front a tots aquests retrocessos. Per això, "també volem fer una petició directa als partits polítics: l'excusa del desacord no es pot utilitzar per a acceptar aquest tipus de decisions. És hora de fer més pressió, de posar el tema del basc en el centre i d'estrènyer. De fet, les conclusions de les decisions que s'estan adoptant poden donar lloc a grans retrocessos en el procés de normalització del basc", conclou.