- Hem de donar forma a un nou terme, “Euskalgintza Zaharra”. La transformació i adaptació progressiva en el si de la societat i del moviment popular ha de ser un element imprescindible per a la marxa de la llengua, de l'economia, de la política, etc.
Perquè també necessitem aquesta anàlisi adequada i permanent de l'activitat cultural basca per a analitzar el que estem fent bé i malament, per a omplir els buits de la nostra estratègia i fer passos endavant.
Pel que sembla, en els últims anys el basc no ha fet més que progressar. Continuem avançant en el coneixement, la Korrika té més inclinació que mai, i en general, el basc té més presència que fa 50 anys.
No obstant això, hem de preguntar-nos si aquells que veuen aquest fenomen mig ple d'ampolles no s'ofegaran amb glòria en un parell de gotes d'aigua. Basc ètnic (J.M. Amb el permís d'Odriozola) no hi ha més que veure com s'ha materialitzat aquesta molla en aquests anys.
Es pot dir que en l'actualitat l'activitat cultural basca abasta dos àmbits diferents: el vell i el nou. L'anomenada Euskalgintza zaharra analitza l'evolució del basc des dels paràmetres del franquisme. És a dir, comprèn aïlladament tota transformació del franquisme, i tot assoliment és or, lluentor. El mantra es repeteix en tot moment: les relacions de poder estan a favor, l'administració està a favor, no és necessari que el basc sigui present en els centres de poder, i la defensa del basc és major que l'oposició. En general, anem pel bon camí.
Es pot dir que actualment l'activitat cultural basca abasta dos àmbits diferents:vell i nou. L'Euskalgintza zaharra contempla l'evolució del basc des dels
paràmetres del franquisme
Aquest conjunt d'opinions prové en la seva major part dels mitjans de comunicació bascos i dels focus d'opinió hegemònics. D'aquells que viuen de l'administració, dels tècnics de basc, de “estar” o de donar l'aparença d'estar a favor del basc. Dels quals venen a dir que els que funcionen en la pròpia Administració en espanyol i en francès estan a favor del basc i que la responsabilitat i la culpa de no viure en basca és només dels euskaldunes. Dels quals diuen que si es posen nerviosos aquests que estan en contra del basc, poden portar més errors que beneficis.
Aprofundint en l'anàlisi, no obstant això, estem bastant collons. Pocs esmenten, dins de la biografia de Txilardegi, la labor que alguns sectors d'Euskal Herria van haver de fer en contra de l'euskalgintza oficial del moment per a crear el basc unificat i hegemonizarlo en el petit món basc. Aprofundint en la tesi, el basc té en tot moment el risc de ser assimilat.
Hi ha molts diners en joc. L'Administració ha invertit molts diners en tècnics de basc, auxiliars, plans de basc i responsables de comunicació. També en les subvencions per a “treballar” pel basc a aquells que són amics de la pròpia administració.
Són precisament aquests treballadors els que volen evitar la confrontació amb l'autoritat estrangera en el món del basc. La complicitat amb l'Administració i la dependència econòmica són massa grans per a entendre que aquestes figures còmiques que ens venen en la televisió com euskaltzales no tenen gens d'interès personal. Se senten còmodes en el seu dia a dia i el salt de la rutina al compromís sembla massa car quan viuen en la dependència del cap. Al final, el basc ha de limitar-se a l'oralitat i a la pròpia voluntat, sabent que així, condemnem al basc a ser llengua de conversa a casa, a parlar a les vaques i a les cols.
La nova euskalgintza és l'únic element per a trencar amb aquesta entelèquia. Estructurat mitjançant una anàlisi adequada de la situació. Els mitjans de comunicació, l'administració, la política, l'economia, etc., estan formats en espanyol i en francès, és a dir, estem davant una nova era de poder guneak.Kolonizazio, on l'homogeneïtzació ja va més enllà d'Espanya i França. Al mateix temps, cal fer front a la crisi de la militància i del moviment popular, recuperant el capital humà, polític i econòmic.
Existeix aquesta nova activitat en basca. És al carrer, en la societat, integrat en el moviment popular. No dependent de l'Administració, que té com a objectiu els espais de poder, basat en la voluntat del col·lectiu i disposat a construir el model de xoc necessari per a avançar en l'activitat cultural basca. Si els que estan en contra del basc no es posen nerviosos, difícilment podrà avançar l'euskalgintza, precisament perquè el seu nerviosisme indica la possibilitat de fer passos endavant.
Betor, doncs, a la plaça, a aquesta nova euskalgintza, i que la vella i rovellada euskalgintza sigui tirada a la pila de porcs per a millorar el basc.