Les experiències en basca han sorgit per a fer front al procés de minoració i a les situacions d'assetjament que sofreixen el basc i la cultura basca en els diferents àmbits de la nostra societat (mitjans de comunicació, educació, oci...). Es tracta d'experiències desenvolupades des de la societat civil, és a dir, des del poble. Per tant, en la majoria de les ocasions s'ha relacionat amb la cultura i la cultura basca. Molt poques vegades, no obstant això, amb l'economia. I menys encara, amb la realitat de l'economia social.
La proposta de l'economia social se situa més enllà de la dicotomia públic-privada i pretén incidir en la dimensió col·lectiva i comunitària de les experiències econòmiques: l'economia social està formada per activitats econòmiques que combinen l'interès col·lectiu dels membres, les necessitats de la societat o les dues dimensions esmentades, tant col·lectiva com social.
GEZKI, Institut d'Economia Social i Dret Cooperatiu (UPV/EHU), té com a objectiu principal la recerca, formació i difusió de l'economia social. Fa dos anys, GEZKI va comptar amb la col·laboració de la UEU “Ikastolak eta Kooperatibismoa (I. Trobades)”. En col·laboració amb la Federació d'Ikastoles, l'objectiu d'aquestes trobades va ser aprofundir en el caràcter cooperatiu de les ikastoles referents a Euskal Herria, identificant reptes i proposant respostes.
"Ens agradaria obrir-nos del cooperativisme a l'economia social i fer el salt de les ikastoles al basc integral"
Després de dos anys, i seguint el segon pas d'aquestes trobades, venim amb una nova proposta: des del cooperativisme a l'economia social, i des de les ikastoles a tot el basc. El repte no és fútil: Com vincular la cultura basca, plural d'aquesta, amb l'economia social que es conforma amb una varietat d'activitats? Què poden assumir els agents del món del basc de la proposta d'economia social? Quins instruments o mecanismes de solidaritat habituals en l'economia social poden ser útils per als reptes del futur del basc? I també a favor: què pot aprendre la proposta d'economia social dels diferents projectes i iniciatives que s'estan posant en marxa en el món del basc?
Com s'ha dit, el repte que es vol posar damunt de la taula amb aquestes trobades no és petit, per la qual cosa col·laborem amb el Consell en el disseny i organització de la trobada. L'objectiu principal d'aquestes trobades no és tant mirar a la societat, sinó mirar cap a dins en el món del basc, reflexionar sobre els models organitzatius dels diferents agents de l'activitat cultural basca i compartir pràctiques, sembrar els brots per a futures iniciatives conjuntes.
Euskal Herria és molt rica en experiències comunitàries relacionades amb el món del basc i moltes d'elles són les que hem volgut portar a Katakrak de Pamplona: Berria eta Argia, en el sector dels mitjans; Errigora i Aiaraldeko Ekintzoria, en el desenvolupament comarcal; Elhuyar i Emun, en la innovació social; Elkar i Ikastolen Elkartea, en l'àmbit de la materials i l'educació. I, finalment, AEK, Bertsozaleen Elkartea, Topagunea i el propi Kontseilua reflexionaran sobre l'organització del treball, la intercooperació i el caràcter comunitari, sota la moderació dels amics de l'Institut Lanki (Mondragon Unibertsitatea) i d'Olatukoop (xarxa d'economia social transformadora del País Basc).
El 28 de juny, per tant, acudirem a la capital d'Euskal Herria un gran nombre de persones, ja que tenim molt a comptar i compartir sobre les experiències comunitàries que hem en aquest país, i molt a aprendre i millorar per a enfortir-les. Esteu tots aquells que us ha interessat el tema, com no, convidats a aquesta iniciativa!