Al llarg de tota la setmana el magazine del matí ha començat en un lloc diferent, el dilluns per exemple des de la casa del dibuixant Patxi Huarte, que va ser el primer tècnic de la ràdio, i ahir des del quiosc de la Plaça del Castell. El dia començava tristament a Pamplona, i el director Mikel Bujanda va recordar en la pròpia ràdio que el 7 de novembre de 1987 també va començar a ploure. Des de llavors, Bujanda està treballant en la ràdio i en l'acte va subratllar que “va ser llavors quan comencem a donar servei a la comunitat euskaldun de la Comarca de Pamplona i continuem fent-ho”.
En els últims 30 anys, Euskalerria Irratia ha tingut dificultats de tota mena i ha hagut de treballar sense llicència fins a 2016. Els governs del PSN i d'UPN, especialment aquest últim, han obstaculitzat contínuament la seva trajectòria negant legalitat, subvencions i publicitat.
Tot això li ha obligat a liderar una estratègia comunitària sòlida i s'ha convertit en un dels símbols de la comunitat basca a la Comarca de Pamplona. En l'actualitat, compta amb una dotzena de col·laboradors, una àmplia xarxa de publicitat i prop d'un miler de socis. Compta amb una audiència de 8.000 oients i en els últims quatre o cinc anys ha aconseguit llançar una web molt sòlida.
La música com a protagonista
Gorka Urbizu de Berri Txarrak va tocar en l'acústic amb quatre cançons. La cantant va recordar que ella també va fer un programa de música en la ràdio i tal vegada va suposar un dels moments més emotius de l'esdeveniment, quan va dedicar una de les seves cançons a Ibon Gaztanbide, tècnic de la ràdio mort en 2014.
Abans van estar Joseba Tapia i Ió Celestino i Nerea Erbiti, que estan preparant el disc; i abans van tocar els components d'Edonon Bi: Ritxek dels Rapers d'Emaus i Aingeru del grup Somiadors nats.
Al costat del cronista, un va comentar si a l'acte no li va faltar un punt d'emoció, i un altre va comentar que no és fàcil aconseguir-lo una vegada i una altra. La tercera va afegir que el que va fer fa 10 anys a l'auditori de Barañain si que va tenir aquest punt. I un quart va agregar que la llicència era i que les de llavors eren més èpiques.
En qualsevol cas, a més dels comentaris habituals sobre la naturalesa de l'esdeveniment, Euskalerria Irratia va tornar a demostrar la seva capacitat per a controlar l'esdeveniment d'una hora amb els temps de la ràdio. I cosa que és més important, la seva facilitat per a reunir una comunitat rica i forta: dirigents institucionals de tota mena, representants de partits i sindicats, de moviments populars… o simplement, euskaltzales i radiofònics de tots els colors. Els responsables de la ràdio diuen amb orgull que han aconseguit ser la ràdio en basca més reeixida en l'àmbit urbà i no els falta raó.
30 anys sempre és molt, sobretot tenint en compte les circumstàncies que s'han donat en el camí. I el més important, amb la trajectòria dels últims anys, es pot dir que la ràdio està en el seu apogeu. Una bona posició per a afrontar el futur.