Les haizeolas eren tallers per a transformar el ferro en metall. Es van utilitzar al País Basc des del segle V a. C. fins al segle XV, fins i tot després d'iniciar-se l'ús de l'aigua en les travesses; en el nostre cas, aquest sistema de producció siderúrgica, amb un recorregut de 2.000 anys, es convertia en un forn prehistòric d'altura.

El Grup d'Arqueologia del Museu de Meteorologia del País Basc va iniciar fa 15 anys un estudi sobre les haizeolas, a petició del Govern Basc, veient que moltes d'elles es trobaven en perill per la seva situació en el subsol. Per a salvaguardar aquest patrimoni arqueològic, en un primer moment es va considerar necessari realitzar el recompte i s'ha multiplicat per cinc el número d'haizeolas existents en la CAPV: S'han catalogat 170 jaciments en Bizkaia, 150 a Guipúscoa i 25 a Àlaba.

Tipus de forn que canviarà la història

Javier Franco, cap de l'equip arqueològic i investigador de la UPV/EHU, ha explicat que a Europa també s'ha trobat un “tipus de forn” que no té parangó: eren un tipus d'atuells de boca ampla que es van conservar fins a l'Edat mitjana amb una forma més moderna portada pels romans. Aquesta particularitat, segons Franco, modifica la teoria sobre l'evolució dels forns a Europa.

D'altra banda, l'estudi ha demostrat que Bizkaia i Guipúscoa eren productors siderúrgics “de primer nivell”, mentre que a Àlaba aquest material s'importava com s'exportava la ceràmica.