argia.eus
INPRIMATU
Servei educatiu basc, destí intermedi
Blanka Martínez de San Vicente Jon Urrusolo Galder Sierra 2022ko azaroaren 24a

L'ús del basc declivi, la transmissió cultural no es garanteix, la segregació augmenta, el control dels estats, la falta d'autonomia, l'afebliment de l'escola pública, la concertació de tot projecte privat, etc. I què fem? Demanar una solució a Madrid i París? Quedar-se mirant? Esperar a aconseguir l'Estat Basc? Ni pensar. És necessari fer un pas qualitatiu en el camí cap a l'Escola Pública Basca Unificada i beneficiar a l'Escola Pública i a les Ikastoles.

L'Acord Educatiu Bàsic va ser una fita que van signar desenes de referents d'Educació fa setze anys. Els principals impulsors van ser el moviment pedagògic Hik Hasi i Joxe Mari Auzmendi, que tant ha donat a l'educació basca. Volem recordar aquell acord, que ens sembla de gran actualitat: “L'educació pública serà una educació que satisfaci les necessitats del desenvolupament dels pobles i de tots els ciutadans, un servei de qualitat que garanteixi tots els drets en igualtat d'oportunitats”. Per tant, en aquell acord es proclamava que el públic és una escola que garanteix drets. La llista d'aquests drets està basada en el Pacte Educatiu de les Nacions Unides, per la qual cosa són els Drets Humans Universals, que han d'exercir-se a nivell local. I quins són els drets que un centre ha de garantir per a ser públic? Garantir el coneixement de la llengua i cultura locals, en el nostre cas el basc i la cultura basca; dret de tots els alumnes a una educació de qualitat en igualtat d'oportunitats: el document parlava de “coeducació, inclusió, no discriminació, participació, autonomia”.

"És important que en les pròximes setmanes i mesos la Llei d'Educació per a la Comunitat Autònoma del País Basc intenti recollir una idea correcta i precisa del Servei Basc d'Educació"

Aquí està la segona clau, que ve literalment de la declaració de fa setze anys: “L'execució del servei públic educatiu basc hauria de concretar i distribuir les competències que corresponen als poders públics i a la ciutadania (la comunitat educativa). El finançament i el control haurien de ser públics. Per tant, la gestió de l'educació pública hauria de ser eficaç, transparent i amb continuïtat social”. Hem aconseguit eliminar la pols de les fulles grogues. Avui, el Govern Basc ha proposat al Servei Basc d'Educació titulant-se des de l'Acord Educatiu Bàsic de fa setze anys. Però la clau no està en el nom, sinó en l'ésser. Sota el nostre punt de vista, el Servei Basc d'Educació pot ser la base, el pilar principal, el pont i la boina del nou sistema educatiu. La Llei d'Educació, seguint la lletra i l'esperit de l'Acord Educatiu, pot tenir potencial per a modificar-lo tot.

L'Acord Educatiu de la CAPV, signat a l'abril per totes les parts de l'extrema dreta, considera que formarien part del Servei Basc d'Educació aquells centres que compleixin amb els drets i obligacions determinats. Quins i quins? Euskaldunización, transmissió de la cultura basca, resistència a la segregació, diversitat, inclusió, gratuïtat, autonomia... Això és, aproximadament, el definit en l'Acord Educatiu que signem fa setze anys els individus de l'educació. És més, els centres que garanteixen aquests drets i deures, com a membres del Servei Basc d'Educació, tindrien finançament suficient per a desenvolupar el seu projecte educatiu. A més, l'acord exigeix establir mecanismes d'estricte control dels diners públics.

Per què és transformador l'acord aconseguit pels partits polítics en aquesta matèria? Perquè els centres que passarien a formar part del servei el compensarien amb drets i deures i compartirien el mateix espai. Des d'aquest nou punt de partida, la confluència de Centres Públics, Ikastoles i altres centres amb vocació pública seria molt més fàcil que la necessària per a constituir l'Escola Pública Basca. És a dir, seria el pas qualitatiu d'un procés de transició, en el camí d'una gran convergència, l'oportunitat àuria d'estendre de forma consensuada l'àmbit públic.

Desgraciadament, en l'esborrany de Llei presentat a l'octubre pel Govern de la CAB, aquest barret apareix sense cap, sense fonament, frustrant el seu potencial. Per això considerem important que en les pròximes setmanes i mesos la Llei d'Educació per a la Comunitat Autònoma del País Basc intenti recollir la idea del Servei Basc d'Educació. També som conscients que la llei no és per a tota Euskal Herria i que a més, sense sobirania, no serà possible arribar fins a la meta. Però com el camí es fa a peu, posa't el calçat i avanci.

 

Blanka Martínez de Sant Vicent, Galder Sierra i Jon Urrusolo són promotors de l'Acord Educatiu Bàsic.