Els resultats de l'estudi impulsat per EHNE Bizkaia han confirmat que els tomàquets produïts en el model agroecològic tenen un menor impacte en les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i, sobretot, en el consum d'energia en comparació amb els tomàquets produïts en el model agroindustrial. En aquest sentit, el fet de ser autòcton i consumir en les vies de comercialització local és fonamental, ja que hi ha diferències importants en les fases de transformació i transport.
L'agricultura és un dels principals responsables de les emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle (GEI) que impulsen el canvi climàtic. Els Sistemes Alimentaris en el seu conjunt (de producció a balafiament) suposen entre un 21 i un 37% de les emissions globals de GEI. No obstant això, els models agroecològics poden reduir un 40% les emissions de GEI i oferir possibilitats d'embargament de carboni del sòl.
Partint d'aquestes afirmacions, acabem de realitzar un estudi amb EHNE Bizkaia per a contrastar la petjada de carboni generada pels aliments agroindustrials que mengem fora de temporada, amb la petjada d'aliments produïts de manera agroecològica en el nostre entorn. Per a això, hem triat un aliment molt benvolgut que es consumeix fora de temporada a Euskal Herria, el tomàquet –més del 80% del tomàquet que consumim és importat–. En aquest estudi s'han mesurat les quantitats d'energia i emissions de carboni consumides en el cicle de vida del tomàquet, des de la producció fins a la transformació i el transport.
Els resultats més significatius obtinguts són:
• Els tomàquets agroecològics del País Basc emeten un 38,6% menys de CO₂ que els tomàquets d'Almeria i consumeixen un 46,2% menys d'energia no renovable. En tots dos casos la producció i el transport són les baules que més emissions de CO2 generen. La major diferència entre tots dos models es troba en la fase d'envasament i logística, ja que en els tomàquets agroecològics les emissions de CO₂ i el consum d'energia no renovable són un 91% inferiors a les d'Almeria. Aquestes diferències estan relacionades amb el model de venda, ja que els tomàquets produïts al País Basc es comercialitzen a través de la venda directa, i en ser envasos reutilitzables, la petjada de carboni es redueix dràsticament.
• Quant al transport, en el tomàquet agroecològic local es redueixen les emissions de GEI en un 60%. En els d'Almeria, els camions realitzen 950 km per a arribar a la CAB i altres 20 km per a arribar amb furgoneta al mercat minorista. En el model agroecològic es fan 43 km per a repartir els tomàquets en els grups de consum de la zona. No obstant això, cal destacar que els projectes de producció hidropònica (amb hivernacles calefactors) que pretenen ampliar la temporada de tomàquet, encara que se situen al País Basc, tenen una despesa energètica i una petjada de carboni molt superiors als models d'Almeria.
• En la fase de producció hi ha menys diferències entre tots dos models. En l'agroecològic les emissions de CO2 són un 6,6% inferiors a la producció d'Almeria i el consum d'energia no renovable és un 14% inferior. Això té a veure amb l'eficiència en l'ús d'energia dels hivernacles d'Almeria, ja que la quantitat de quilos de tomàquet per hectàrea és molt elevada.
Per tant, si tenim l'objectiu de reduir les emissions de GEI associades al Sistema Alimentari, les decisions polítiques haurien de promoure el consum d'aliments agroecològics de temporada i reforçar les vies de venda directa.
En aquest sentit, el programa de mandat que acaba de presentar la consellera d'Alimentació, Amaia Barredo, ens genera molts dubtes, ja que encara que preveu impulsar el relleu generacional del sector, els projectes que prenen força en el programa són l'aposta pel cultiu d'hivernacle i el desenvolupament de centres d'emprenedoria per a promoure la indústria alimentària basada en les noves tecnologies.