argia.eus
INPRIMATU
Tigres del País Basc
  • És una qüestió recent. El linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies felines més amenaçades del món, ha passat de “en perill d'extinció” a “vulnerable” en el Llistat Vermell d'Espècies Amenaçades de la IUCN. Els esforços realitzats per a la conservació de l'espècie han donat fruit.
Egoitz Alkorta Miranda 2024ko uztailaren 22a
Argazkia: Martin Mecnarowski.
Linx nòrdic (Lynx lynx)

GRUP: Vertebrat/Mamífer.

TALLA: Cos 80-130 cm. Cua 21-24 cm.

ON VIU? Sobretot en els boscos i també en els boscos oberts i matolls.

Què menja? Petits ungulats, llebres, conills, esquirols, ocells, etc.

NIVELL DE PROTECCIÓ No està protegit.

Antigament el linx vivia en tot el País Basc i sabem que aquí va sobreviure fins fa uns 200 anys. El que la gent no sap és que, segons les dades recollides, els que vivien aquí eren uns linxs del nord (Lynx lynx). Un linx que viu avui dia en el centre i nord d'Europa.

El seu parent nòrdic és bastant major que el linx ibèric, les femelles ronden els 20 kg i els mascles poden arribar als 25 kg... hi ha alguna cosa per a un “gat”! Pelatge clar amb tons de grisenc a groguenc. També té taques, però no són tan evidents com les de l'ibèric. Llargs flocs de pèl en forma de pinzell en les oïdes i cua curta amb punta negra. És un caçador excepcional i capaç de caçar preses d'entre 3 i 4 vegades més grans que ell, cabirols, sarrios i fins i tot algun cérvol (especialment femelles i cries).Si es veu la possibilitat, el linx del Nord també s'aplicarà a les gallines, cabres o ovelles.

Aquesta peça era molt apreciada pels caçadors, ja que es dedicava a cometre grans matances en ramats d'ovelles o cabra, i era recompensada per qui la caçava. Són molts els documents que esmenten la caça del linx al País Basc.En basc no tenien problemes per a cridar a aquest animal, el linx, però sí en castellà, ja que no sabien com anomenar a aquell que tenia un nom tan clar: tigre, tiguere, unça, lleopard, pantera... de tot li havien dit en les cròniques i diccionaris de llavors.

Patziku Perurena va trobar en els comptes municipals de Goizueta alguna al·lusió a aquest tema. Concretament, són de 1669: “Blasio de Çavaleta veí de Leyça dos ducats i dos reals per haver mort a tres animals tigres que en criden catamoça”. Iztueta va relatar que en 1776 els pastors d'Idiazabal li van pesar en Arantzazu “un tigre corpulent”, que va pesar 39 kg. També hi havia linxs en la zona del Gorbea: Entre 1762 i 1777 hi ha al·lusions a la caça de cinc linxs.En Lizartza, dos lleopards van ser assassinats al gener de 1777 en el mont Illarrazu i un altre en 1781 en el mont Antzarreta.El “tigre” que els de Mutriku van capturar a Arno també seria un linx. A pesar que va pesar menys de 23 kg, l'animal va fer una gran matança amb “cues curtes”. Algunes cites de 1837 esmenten que un veí de Villanañe va caçar una “pantera” en les muntanyes de voltant. L'últim d'Euskal Herria va ser caçat en 1936 en la serra navarresa d'Alaitz, a Navarra.

Des de llavors no hi ha hagut un linx en les muntanyes i boscos d'Euskal Herria… o sí? En les últimes dècades s'han esmentat petjades i observacions directes als Pirineus, així com al País Basc. No obstant això, aquestes observacions no s'han pogut donar per segures i el misteri del linx segueix aquí. El que és clar és que el linx necessita espais amplis per a viure tranquil i a Euskal Herria cada vegada són menys. No els hem posat fàcil als nostres “tigres”.

Perquè no tot està perdut. És possible que encara quedin alguns exemplars als Pirineus i el linx s'està estenent al llarg de la península, augmentant progressivament. En el futur, quin apareixerà abans en terres basques? Ibèrica o nord? Aposta!