Heu organitzat una mobilització el dissabte contra la Llei Tàpia. Han fet dues crítiques principals a la llei. La primera des de l'ecologisme, lligada al model de desenvolupament.

La Llei de Tàpia ha arribat en els últims temps a una sòlida oposició als megaprojectes que el Govern Basc ve promovent des de fa temps. Aquests projectes –parcs eòlics i fotovoltaics, TAV, hivernacles industrials…– suposen una clara amenaça contra la biodiversitat, els danys que produirien són irreversibles. A més, no canvien el model de desenvolupament, i aquest és l'origen de la crisi social, ecològica i energètica que vivim. La Llei Tàpia promou la continuïtat d'un model econòmic, social i cultural basat en el consum i explotació dels recursos naturals, com si aquests no fossin finits. El sistema que utilitza el creixement com a desenvolupament termòmetre està condemnat a la confrontació social entre les elits i les classes populars.

Els tipus de projectes que es pretenen imposar amb la Llei Tàpia suposen també una amenaça per a la sobirania alimentària. Industrialitzen els cultius agrícoles i augmenten la pressió sobre els agricultors que són desprotegits per la Diputació i UAGA. La Llei de Tàpia permet la usurpació d'espais naturals i agrícoles sense cap mena de garantia, amb la finalitat de privatitzar i industrialitzar. Els primers a prendre consciència d'això han estat les reunions administratives amenaçades directament, que han sabut respondre i organitzar contra els megaprojectes. El Govern Basc i la Diputació d'Àlaba no esperaven aquesta reacció, perquè estan acostumats a actuar sense tenir en compte la veu dels pobles.

De fet, l'altre pilar de la seva crítica està relacionat amb el model de governança i amb la democràcia. Per què és una Llei Tàpia en detriment de la democràcia?

Per a evitar que els Ajuntaments i les Juntes Administratives s'oposin a aquestes infraestructures, el Govern ha establert una normativa superior a les competències de les entitats locals: la mera declaració d'un projecte com a Projecte d'Interès Públic Superior permet la seva tramitació directa, sense altres consideracions. S'ha anul·lat el model d'organització i participació dels pobles que han romàs durant segles. La Llei Tàpia permet imposar projectes als municipis. Evita decisions que fins ara han estat vinculants en l'àmbit del desenvolupament territorial i el deixa en mans d'un criteri absolutament mercantilista i interessat.

D'altra banda, la llei s'ha aprovat evitant el debat i la participació, tot el procés s'ha fet a costa de la gent. Han utilitzat el corró la la majoria absoluta del PNB i del PSE, dinamitant el consens existent fins ara en aquesta matèria.

La transició energètica està en boca de tots. Però diuen vostès i el Govern que les maneres d'entendre aquesta transició són contradictòries. En què?

La transició energètica que promou el Govern Basc és un frau. Les empreses energètiques són les que prioritzen i les organitzacions segueixen aquests criteris. La base és donar continuïtat al model privat d'explotació energètica, de manera que les empreses privades s'implanten en el territori per a apropiar-se de l'espai. Cap dels projectes presentats constitueix una alternativa real al procés de descarbonització de l'energia, ja que els combustibles fòssils són essencials per al desenvolupament d'aquestes enormes infraestructures.

Els promotors dels megaparques eòlics o fotovoltaics pretenen fer creure que tot el nostre consum energètic es pot electrificar, i això no és així. Els combustibles fòssils no poden ser substituïts per centrals d'energies renovables. L'escassetat de materials necessaris per al desenvolupament d'aquestes tecnologies i les limitacions en l'ús de l'energia renovable, especialment en el camp, la indústria i el transport.

Què proposen vostès?

Proposem la relocalització de la producció d'energia i aliments. Això permet adequar la producció a les necessitats reals de les persones, possibilitant la producció, gestió i desenvolupament local. Creiem que socialitzar la gestió de l'energia garantiria l'accés de tots i evitar l'especulació i dependència que patim de les grans transnacionals. Un model més eficaç i respectuós amb l'entorn, més pròxim a cada territori i a les persones que viuen en ell. Permetria una estructuració cohesionadora del país, actualment amenaçada.

La Llei de Tàpia va ser aprovada al desembre pel Parlament de Gasteiz. Però ara hi ha una adaptació en tràmit, que ha pres el nom de Tàpia Lege plus o Tàpia Lege 2.0. Què opineu d'això?

Aquesta aberració, la Llei Tàpia, en la seva versió 2.0, obriria també la porta als projectes privats. Aquests projectes venen de la mà dels fons europeus de recuperació, lògicament, volen apropiar-se d'aquestes ajudes. És lògic pensar que el benefici o el compromís social de tots no estigui entre les seves prioritats.

La versió renovada facilita al Govern Basc anteposar els interessos privats a qualsevol altre. Un exemple clar el veiem amb Iberdrola, que ens crida públicament “ximple”, i alhora aprofita la xarxa de clients que s'ha anat teixint amb les institucions.

Entre els moviments populars, l'ecologista ha estat l'únic que s'ha posicionat contra la Llei Tàpia, però l'impacte de la llei va més enllà. Veieu la necessitat d'ampliar el focus?

Som una plataforma popular i assembleària Llaurava Bizirik. Naixem en el medi rural per a respondre a una sèrie d'amenaces: macrocentrals eòlics, fotovoltaics, duplicació del ferrocarril en plana o implantació d'una agricultura intensiva industrial basada en hivernacles. Per això el moviment està lligat a la custòdia del territori i a la sobirania dels consells.

Transcendeix la idea de l'ecologisme per a defensar una vida lligada a la terra, que és la que ha permès conservar els antics espais naturals. Hem de mantenir i millorar aquest patrimoni per a les generacions esdevenidores.

Valorem la propietat comunal com a garant de la conservació d'aquests entorns, d'aquí ve que Llaurava Bizirik sigui una dels seus senyals d'identitat. Demanem a totes les persones d'Euskal Herria que se sumin a la nostra lluita per a mantenir els sistemes de propietat i governança vinculats al nostre país, que avui veiem en risc.