argia.eus
INPRIMATU
Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
  • El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit tram. Entre el patrimoni trobat es troben una escultura en bronze del déu Cupido, habitacions amb hipocráteres i el propi mosaic.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2024ko uztailaren 05a
Mosaikoa 235.000 teselaz dago egina eta Ablitasko kultur etxean jarri dute ikusgai.

En Ablitas, a la Ribera de Navarra, encara pot haver-hi molts tresors arqueològics de l'època romana, que poden donar l'oportunitat de conèixer com vivia la gent de fa 2.000 anys. A poc a poc es va excavant el jaciment del Villar, no gaire allunyat del nucli urbà, i entre ells es troba un mosaic de gran grandària, un dels més importants trobats a Euskal Herria

El mosaic és de tres colors (blanc, negre i vermell) i mesura 2,35 metres quadrats. S'estima que té 235.000 tessel·les decorades amb 116 rosetes i 108 creus

Per iniciativa del Govern de Navarra i de l'Ajuntament d'Ablitas, el mosaic ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura, al costat d'una exposició que explica el context. El mosaic és de tres colors (blanc, negre i vermell) i mesura 2,35 metres quadrats. S'estima que en total té 235.000 tessel·les decorades amb 116 rosetes i 108 creus. Probablement és similar a altres jaciments romans importants que es conserven en el Museu de Navarra.

El mosaic va ser descobert en 2017 al Villar dins d'una de les campanyes d'excavacions participatives que anualment realitzen al costat dels veïns de la zona, i des de llavors va sofrir danys a causa de la trajectòria dels animals rosegadors que estaven enlairant els tessel·les, i també per a no sofrir espoliacions o robatoris, per la qual cosa han decidit rehabilitar-lo i traslladar-lo.

Restauració del mosaic. Foto: Govern de Navarra

El Villar, una gran granja

Les ruïnes romanes d'Ablitas es coneixen almenys des de 1925 –com diu l'arqueòloga María Jesús Berraondo–. A principis de segle, a més, va aparèixer un tresor de monedes iberoromanas, però fora del context estratigràfic i molt dispers.

Les primeres excavacions del Villar no es van realitzar fins a l'any 2010. El jaciment té la traça d'una clàssica granja romana, i els arqueòlegs diuen que la zona sencera pot tenir almenys 40.000 metres quadrats, dels quals uns 4.000 estan protegits i guardats amb una tanca.

El jaciment del Villar en una imatge presa des del Cabezo de la Mesa. Pot tenir fins a 40.000 metres quadrats, com sis camps d'esport, però hi ha més de 4.000 metres quadrats protegits i part excavada. Foto: Urko Apaolaza

Aquestes viles romanes o villae (en plural en llatí -ae) van portar a la Ribera de Navarra un tipus d'assentament rural innovador, totalment dedicat a l'agricultura. A més de les zones destinades a esclaus, animals i cultius, les granges també comptaven amb un espai urbà –vivia l'amo de la casa o el Dominus–, que és el que es troba protegit en el jaciment d'Ablitas, que ha vist per georadar que encara existeixen nombrosos edificis en el subsol.

Cada any es duen a terme campanyes d'excavació en col·laboració amb els pobles de la zona. Foto: Urko Apaolaza.

Hipocalero: una casa amb calefacció

En les excavacions realitzades fins al moment s'han detectat alguns d'aquests edificis, entre ells els que posseeixen un sistema de calefacció o un hipocaust per a mantenir el sòl calent. Ablitaskoa és un dels jaciments millor conservats del País Basc.

En 2013 també es va trobar un objecte especial en un peristil o passatge: Una petita figura de bronze del déu Cupido, molt ben llaurada i conservada. Podia tenir una funció religiosa o simplement ser utilitzada com a ornament.

Petit Cupido de bronze exposat en un dels 'peristils' del Villar en 2013. Foto: Plaça Nova

Calçada romana no gaire llunyana

El Villar es trobava en un lloc estratègic, pròxim a les ciutats de Cascantum i Belsinone, al costat de la ruta que unia Tarraco amb Asturica-Astorga. No és difícil imaginar, per tant, que els cultius produïts en la zona es traslladarien fàcilment a aquestes ciutats gràcies a la calçada romana.

Els romans utilitzaven una enginyeria complexa per a construir aquestes "autopistes" de quaranta metres d'ample i centenars de quilòmetres: netejaven els voltants, aplanaven i col·locaven nombroses capes de pedra arenisca i guix.

De fet, les millors parts d'aquesta calçada s'han conservat en la zona. A penes a mig quilòmetre del jaciment del Villar han desenterrat la part baixa de la calçada gràcies a la fossilització dels noms de “Camí dels Romans” o “Camí Emmallin” (ciutat de Belsione), entre altres.

A la vista, pedres de guix en la calçada romana que han fet emergir a Ablitas. Foto: Urko Apaolaza
També s'ha col·locat en la zona d'intepretación la recreació d'un miliario, pedra utilitzada en l'època romana per a marcar les calçades. Foto: Urko Apaolaza
Segurament no hi haurà més trams de calçada que s'hagin conservat tan bé en tot el recorregut i s'han condicionat les proximitats. Foto: Urko Apaolaza.

En Ablitas, podem veure com eren les vies de comunicació, les cases, els nuclis rurals i l'art de fa dos mil anys. Tot això en un decorat únic.