Durant les últimes setmanes he tingut a les meves mans aquests dos llibres: L'espai de reflexió en basca (Euskaltzaindia, 2024) i Mariano Ferrer, el periodisme reflexiu. Periodisme i compromís (Erein, 2023) . He llegit que el 42,2% dels bascos veu ETB1 i el 20,6% llegeix la premsa basca per encàrrec de la Fundació Elkar, segons l'enquesta realitzada per Siadeco en 2018. No està malament, tenint en compte que el 22% dels euskaldunes de la CAB –6,7% a Navarra i 7% en Iparralde– utilitza habitualment el basc més que el castellà.

En el llibre d'Euskaltzaindia he llegit que en el futur dels mitjans de comunicació bascos es necessita un “canvi de matriu”. Que en els últims 40 anys els pressupostos i la visió han estat fonamentalment entorn d'ETB, en “perspectiva nacional”, i que d'ara endavant aquesta matriu hauria de ser traslladada a “els mitjans locals”, sense abandonar la perspectiva nacional, perquè en aquest àmbit els mitjans de comunicació en basc “assumeixin el lideratge de la comunicació”. Que això ha estat possible en Debagoiena i que en altres llocs també pot haver-hi. Aquesta és l'essència del missatge. I potser sí, qui sap, com en altres àmbits, té molta lògica reforçar el local i el pròxim.

Però en aquest reforçament també s'esmenta un altre element important: aquests mitjans de comunicació de la comarca haurien de tenir “línies editorials compartides, transversalment”, com en Debagoiena. Un transmissor, fins a on? De la dreta espanyolista a la dreta abertzale? O amb les sigles, des del PP fins a EH Bildu? O principalment entre abertzales, i per tant des d'EH Bildu fins al PNB?

En realitat, amb tota la meva carrera professional en ARGIA, no crec que el periodisme i la “línia editorial cruzadora” siguin molt compatibles, però reconec que hi ha diverses formes de periodisme, i que el basc necessita totes elles. Això sí, per la qual cosa es diu o pel que no es diu, no hi ha periodisme sense línia editorial. Sospito que el que és de tots o de tots, al final, i pel poder, suposa que “d'uns” és més que d'uns altres, especialment de qui posa diners, sigui públic o privat.

Mariano Ferrer tenia moltes reflexions i bells conceptes sobre el periodisme: “La comunicació és una lluita per estructurar el consens entorn d'idees pròpies”, “no n'hi ha prou amb donar notícia de la notícia, cal explicar les raons i les raons del succés i de la dada”, “el periodista ha d'estrènyer al governant, al polític”, o “la credibilitat s'aconsegueix des de la independència”, entre altres coses.

Durant 40 anys, EITB ha mirat sobretot a si mateixa i a Lakua. El resum de Mirentxu Purroy és tan exhaustiu com descriptiu: “La televisió Arantxa Tapia”. A l'ésser el més fort, podria haver tingut el lideratge dels mitjans de comunicació bascos i altres funcions en la col·laboració entre ells, però no ha estat així. Estic convençut que els canvis reals en la matriu estan més en les actituds i en la visió de país que en l'autòctona, i d'aquí vindrà més l'enfortiment dels mitjans de comunicació en basc: Des de l'altra configuració d'EITB, que, com diu Ramón Zallo, està sotmesa a la Llei de Comunicació Basca pendent?; reforçant la col·laboració entre iniciatives i institucions; i de la col·laboració entre els mitjans, 40 anys escàs i encara bastant escàs. Cadascun des de la seva pròpia naturalesa, la possibilitat de col·laboració entre nosaltres és molt major que la de la competència.