- L'esperit de la República Basca no és el nou propòsit dels abertzales, inventat aquest matí. És una reivindicació de llarga tradició històrica. 130 anys abans del naixement de Sabin Arana, en el segle XVIII, el Pare Larramendi va escriure: “Per què el basc no pot veure a tots els seus parlants junts, reunits en una sola Nació, lliures i al marge de la subordinació d'altres llengües i nacions? Per què els tres territoris d'Espanya (Guipúscoa, Àlaba i Bizkaia) han d'estar sota el domini de Castella (i què no hauria de dir del regne de Navarra?) i altres tres (de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea) sota el domini francès?”. I en un altre passatge assenyalava la seva proposada independentista: “Serem les Províncies Unides dels Pirineus…. I crearem una República de vascongados”.
Després de Larramendi, i abans del naixement d'Arana, el labortano Dominique Garat i el suletino Agosti Xaho van presentar propostes similars. Tots ells tenien la República Basca fos de França i d'Espanya.
Més tard, en el segle XX, es va produir un interessant episodi històric, una cosa desconeguda per a la majoria dels abertzales i independentistes: A l'abril de 1931, pocs dies després de la instauració de la República Espanyola, diversos ajuntaments d'Hego Euskal Herria, al·ludint al dret d'autodeterminació, van proclamar mitjançant una moció una República Basca. No van ser pocs els ajuntaments de Guipúscoa i Bizkaia que van aprovar aquesta moció, que després de la seva aprovació van enviar un telegrama al president de la República espanyola sol·licitant una República Basca.
La data del 14 d'abril de 1931 està lligada a la instauració de la República Espanyola en la memòria de molts bascos. Estem acostumats a portar aquesta data a Euskal Herria i a representar la reivindicació de l'Ajuntament d'Eibar, on tots els anys es reuneixen els de l'esquerra espanyola per a celebrar aquest aniversari. Pocs saben, no obstant això, que uns dies més tard altres municipis d'Euskal Herria van fer una crida a la República Basca, exigint una república pròpia per a la nostra nació. En Azpeitia, Zumaia, Bermeo, Mundaka, Renteria, Bergara, Markina, Lazkao, Oñati, Orio o Hernani, entre altres, els ajuntaments van aprovar per unanimitat la proclamació de la República Basca. Ja és hora de conèixer aquest passatge de la nostra història recent i d'adonar-se de la seva força.
Perquè el desig d'una república natural no és la nostra ambició, sinó la necessitat imperiosa. Els bascos necessitem una República Basca per a tenir la nostra pròpia casa, i a la nostra casa nosaltres vam governar, no els espanyols o els francesos. Necessitem una República Basca per a aconseguir una societat més justa i democràtica. I necessitem una República Basca per a mantenir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva, i per a sobreviure com a Poble davant les pretensions asimilacionistas insaciables franceses i espanyoles. Segons Txillardegi, “amb un estat, potser, el basc no se salva; sense ell, segur que no”. Si no s'aconsegueix la República Basca, Euskal Herria està condemnada a desaparèixer.
Per tot això, el 7 de maig celebrarem en Azpeitia el Dia de la República Basca. D'una banda, per a recuperar la nostra memòria històrica i recordar aquell episodi de 1931 de la nostra història recent, però també per a socialitzar la necessitat de la República Basca, i per a visibilitzar l'actualitat del missatge que fa 91 anys van reivindicar l'Ajuntament d'Azpeitia i molts altres ajuntaments d'Euskal Herria. La cadena no s'ha interromput. Som perquè van ser, perquè som.
Visca la República Basca! El 7 de maig, tots els independentistes bascos a Azpeitia!
(*Per part del Grup Nacional)