- Com és sabut, els principals actors que han revolucionat la situació política a Catalunya són quatre: PdeCat, ERC, la Cup i l'ANC. A les portes del referèndum del passat mes d'octubre, els quatre actors polítics de l'esquerra abertzale no compartien la mateixa opinió que abans. Les bases socials, ANC-Omium i la CUP van començar les mobilitzacions i l'exCIU i ERC van haver d'aprovar el recorregut.
De moment, la proclamació de la República catalana no és més que simbòlica i estem en una etapa del procés. El conflicte jurídic-polític està obert i el resultat està per veure.
S'ha posat de manifest que una de les claus és que els agents independentistes mantinguin una estratègia comuna, mentre que, paradoxalment, el fet que siguin diferents i autònoms també és una altra de les claus.
D'una banda, la pluralitat de l'independentisme ha possibilitat arribar a molts àmbits de la complexa societat catalana; per un altre, la rivalitat (que és perjudicial per a l'estratègia comuna) ha obstaculitzat l'acció del seu adversari polític, l'Estat espanyol i el nacionalisme espanyol.
L'Estat i els seus col·laboradors, com Iñigo Urkullu, han estat buscant i han estat per la fissura dels grups independentistes, però els quatre agents que han participat en la protesta no poden fer marxa enrere. Els agents independentistes saben que si un dels quatre es retira, la base social li farà pagar de valent. Així les coses, ha impedit que en l'Estat espanyol hi hagi "agents independents" i "sobirans" dins del moviment independentista.
Al País Basc
En el nostre cas, és evident que els agents polítics no completen el panorama que tenim a Catalunya. Aquí, malgrat tenir un component important que no tenen a Catalunya, (la majoria sindical) els principals actors no se situen en l'independentisme actiu i ens situen lluny de l'inici d'un procés independentista.
Si es llegeix la premsa de fa un any, en les compareixences prèvies al referèndum de Catalunya, alguns agents reivindicaven la unilateralitat per a emprendre la "Via Basca". Avui dia, no obstant això, sembla que s'han intimidat. De fet, sembla que les últimes convocatòries d'aparellament dels rellotges de Catalunya i d'Euskal Herria s'han fet perquè es quedin a Catalunya.
Els principals portaveus de l'independentisme d'esquerra, davant el temor a la frustració que pot generar un fracàs, han buscat la coincidència de viatge d'EAJ-PNB, convençuts que davant les noves necessitats i riscos d'aquest partit els interessos comuns ens poden unir
També han estat preocupants algunes explicacions, aconsellar que l'Estat espanyol plantegi proposades per a seduir (seduir) a la ciutadania basca i als catalans, per a l'ocasió. Jo diria que estan massa a prop "seduir a Espanya", de Iosu Ió Imaz, o dir que hi ha possibilitats que siguem seduïts. Les propostes per a estar "a gust" en l'Estat espanyol m'espanten i en aquest context molt més, perquè en lloc de coincidir amb el salt de Catalunya, pot coincidir amb les que volen fer marxa enrere a Catalunya.
Segons els experts, en les societats esgotades s'imposa el "fracàs preventiu" i jo crec que "el fracàs preventiu és el que més prima en les persones que havien d'assumir la responsabilitat de dinamitzar l'independentisme.
Els principals portaveus de l'independentisme d'esquerra, davant el temor a la frustració que pot generar un fracàs, han buscat la coincidència de viatge d'EAJ-PNB, en la convicció que els interessos comuns ens poden unir davant les noves necessitats i riscos d'aquest partit.
No obstant això, pactar un acord estratègic amb un partit capaç de votar els pressupostos del pp la mateixa setmana, investir a Pedro Sánchez com a president i signar amb EH Bildu el principi d'un possible Estatus polític és molt perillós. Sense cap conseqüència, intentar fer un salt sobiranista amb un partit capaç de desenes de vegades de menjar la paraula donada no és viable.
És cert que davant la involució que s'està produint en l'Estat espanyol i a Europa, el PNB té por. Tenen por de perdre els beneficis que els dona l'Estat de Guernica, però l'Estat espanyol sap com ha de comportar-se amb la ciutadania basca. Van intentar amb Major Orella fer això de "per ells" i saben que això no val. Pot ser que hi hagi involució, però en cas que això ocorri, després de molts gestos, al final el PNB anirà a la recerca de suports.
Els límits del canvi d'estatus per als tres països occidentals són estrets. Quan sentim la necessitat, el PNB acordarà amb PSOE i Podem un altre camí. Per al PNB és molt més còmode deixar la ultradreta a un costat i deixar a Esquerra Sobiranista a l'altre costat, signant un acord amb la resta d'agents per a seguir a Espanya còmoda i pròspera.
Aquest escenari és possible i mortal per a l'esquerra independentista. En aquest escenari, l'esquerra independentista en Araba, Bizkaia i Guipúscoa hauria de posicionar-se en contra del que el PNB ha signat amb Podem i el PSOE per a reivindicar un nou estatus d'autonomia, l'esperpent. El PNB no tindria a penes moviment i l'independentisme quedaria desactivat. De fet, diversos agents ja han coincidit en la necessitat de posar fi a l'activitat independentista a Euskal Herria.
Necessitat d'actuacions independentistes.
Igual que a Catalunya, a Euskal Herria també necessita agents que reivindiquin i practiquin la ruptura amb els Estats i el model socioeconòmic. Sense elles no es crearan dinàmiques transformadores en els pròxims llargs anys i sense elles la nostra societat, serà una societat esgotada, ofegada en el fracàs preventiu.
En el context actual, aquests agents no es poden posicionar en el marc de l'assistència a les eleccions. Aquest marc estarà constituït per a uns anys tal com està en l'actualitat i els alts i baixos no poden ser molt grans, perquè aquest guió no proposa canvis estructurals.
La direcció d'EH B ha pres una decisió estratègica en aquest àmbit i les conseqüències d'aquesta decisió obstaculitzaran el desenvolupament de l'independentisme actiu. Si situéssim la competència en el marc dels partits que concorren a les eleccions, el resultat seria una divisió, absolutament estèril en aquest moment.
Igual que a Catalunya, a Euskal Herria també necessita agents que reivindiquin i practiquin la ruptura amb els Estats i el model socioeconòmic. Sense elles no es crearan dinàmiques transformadores en els pròxims llargs anys i sense elles la nostra societat serà una societat esgotada, ofegada en el fracàs preventiu
L'únic mode d'aconseguir una bilateralitat equilibrada amb l'Estat espanyol i francès és crear una república sobirana. Per tant, ara les estratègies basades en la bilateralitat ens porten a un mur; no tenim força suficient per a portar l'estratègia d'unilateralitat a l'extrem final. Per a sortir d'aquest laberint, l'independentisme ha de crear nous camins i nous subjectes polítics. Només cal començar per la unilateralitat, però per a entendre el desenvolupament històric i la transformació política hem d'utilitzar nous recursos i paradigmes.
Com els nostres amics del Mediterrani, nosaltres també necessitem referents radicals. Només es poden generar dinàmiques transformadores si alguns subjectes polítics i persones inicien el procés de ruptura des del minut 0.
No es donen les condicions per a conformar nostra ANC, entre altres coses, perquè la dreta d'aquí és autonomista i les estructures "pannacionalistas" es limiten a l'autonomisme; però hi ha una possibilitat i una necessitat de crear unes "CUP basques" al marge de la competició electoral, compatible amb altres militàncies i que ajudin a ballar i tocar melodies i melodies més interessants.