El 2 de novembre es va celebrar el dia internacional de la mort digna. En aquest sentit, per mitjà del present escrit vull manifestar com veig la situació d'Euskadi en aquesta matèria.

Som conscients que el tema de la mort no és del seu grat per a molts amics, per inevitable que ocorri, i, com ocorre amb la vida, hi ha bones i males maneres. Per això igual, en lloc de parlar de mort, hauríem de parlar de mort digna. Què és una mort digna? És la possibilitat de decidir com, on i al costat de qui volem morir.

Tant la majoria de les religions com alguns partits dretans i feixistes renuncien a ser amos de la nostra mort. Jo defenso que, sense ser amos de nosaltres mateixos, no som lliures i perdem dignitat, per la qual cosa considero imprescindible que la nostra vida i mort siguin a les nostres mans per a gaudir de dignitat i llibertat. Mentre les dretes volen convertir la vida en una obligació, els demòcrates, els que respectem als altres, insistim que és un dret.

Els ciutadans tenim drets, però es queden buits si no sabem res d'ells. Entre aquests drets es troben alguns relacionats amb la nostra salut i morir. En el cas de la mort, a Euskadi tenim la Llei 11/2016, que garanteix els nostres drets i la nostra dignitat en el procés de mort, la Llei d'Eutanàsia i la Llei 7/2002, que regula les voluntats anticipades.

Ja dic, el coneixement dels drets que recullen aquestes lleis és imprescindible per a poder dur a terme el procés de mort. Qui ha de comunicar tot això als ciutadans perquè ells puguin triar lliurement? La pròpia Llei d'Eutanàsia estableix que la informació, formació i difusió de continguts corresponen al Govern Basc.

Desgraciadament, amb el pas del temps, l'actitud del Govern en aquests temes ha estat merament aparent, ja que, a pesar que la primera eutanàsia es va dur a terme a Euskadi, la informació que posteriorment s'ha facilitat a nivell social i la formació oferta als professionals han estat molt escasses, i el mateix pot dir-se del Document de Voluntats Anticipades (ABA), així com dels recursos necessaris per a l'exercici d'aquests drets.

Les conclusions es reflecteixen en les dades: Les eutanàsies realitzades a Euskadi han estat del 0,11% dels morts i a Bèlgica i Holanda aproximadament el 4%. Quant a l'AB, no arriben al 2%. Aquestes dades demostren la poca responsabilitat del Govern i suposen un sofriment per a molts ciutadans, tenint en compte que ABA és l'única via per a poder complir el nostre desig de morir si no som amos.

Per tot això, exigo al Govern Basc i a tots els partits presents en el Congrés que prenguin les mesures necessàries per a superar aquestes mancances, perquè la pròpia llei amb moltes limitacions també ho exigeix, i animo als ciutadans a lluitar pels seus drets.

Julen Goñi, antic professor de filosofia