Com més temps passem, més clarament tenim que la gestió de la COVID-19 respon a interessos que van més enllà de la gestió sanitària. Estratègicament es tracta de reforçar els interessos de les multinacionals agroalimentàries i del motor, de les empreses que realitzen grans obres públiques, de les noves tecnologies... és el camí que impulsen les elits econòmiques a Europa i en l'Estat espanyol i que troben un brou de cultiu perfecte en l'obsessió del Govern de Navarra pel creixement desenvolupista i vulnerador dels recursos. Mentrestant, aquests governs no mostren cap responsabilitat en l'actual crisi, en el foment de la creació d'ocupació digna, a replantejar la divisió del treball i la riquesa, en el reconeixement de la vigilància, en la reparació del sistema sanitari i sociosanitari, en la deslocalització de les empreses, en la falta d'indústria farmacèutica pública o en el sistema de prevenció que ha fracassat en les empreses, etc.
L'actual Govern de Navarra segueix la mateixa lògica desenvolupista que els governs anteriors, sense promoure els canvis necessaris per a pal·liar les greus i cròniques mancances que han generat les desigualtats socials que han emergit durant la pandèmia. Per tant, segueixen sense apostar per reforçar els serveis públics bàsics, sense recuperar la gestió pública d'àmbits estratègics com l'energia, l'habitatge o la banca, sense apostar per un sistema de producció i consum d'aliments pròxim, saludable i respectuós amb el medi ambient... Així ho demostren amb el pla Navarra Suspertu, els pressupostos per a 2021 i en l'actualitat els projectes de sol·licitud de fons europeus Next Generation.
En teoria, són fons per a la transició ecològica i social, però en la pràctica tenen poc en aquesta direcció. Això es demostra, d'una banda, en la condicionalitat de les ajudes, tant com préstecs que generen més deute com en el finançament directe vinculat a les reformes polítiques exigides per la UE com a contraprestació. Per exemple, baixar la quantia de les pensions públiques o bloquejar la derogació de la reforma laboral per part del Govern espanyol. Aquesta situació ens recorda a la crisi de 2008 i a les receptes d'austeritat que es van establir en aquella època i que encara no hem solucionat.
"Aquesta situació ens recorda a la crisi de 2008 i a les receptes d'austeritat que es van establir en aquella època i que encara no s'han solucionat.
Però no sols això, perquè la Comissió Europea ha demanat al Govern que resolgui la divisió de la regulació autonòmica, obrint les portes a la recentralització de les polítiques socials i laborals"
Però no sols això, sinó que la Comissió Europea ha demanat al Govern que posi fi a la divisió de la regulació autonòmica i obri les portes a la recentralització de les polítiques socials i laborals.
D'altra banda, el segon principi rector dels fons utilitza el vell relat del creixement econòmic, equiparant-lo al benestar de tota la població. I aquest creixement només el poden corregir aquells que "tenen la capacitat suficient per a innovar i ser impulsors de l'economia", és a dir, les multinacionals i les grans empreses, que ja tenen nom i cognoms a Navarra.
Aquest relat s'utilitza per a justificar la transferència de fons públics, en la majoria dels casos des de les rendes generades pels treballadors durant anys fins a les empreses privades, per sobre de les necessitats més bàsiques de la classe treballadora i de la societat. Perquè la roda capitalista no es detingui; l'extremisme i la col·laboració públic-privada en plena esplendor. Les elits s'estan recomponent amb una disfressa verda que no enganya a ningú i que segueix sense l'objectiu de garantir el benestar de la majoria de la societat.
Ens preguntem... Què és ecològic en el TAV, en la II Fase del Canal de Navarra, en continuar apostant pel transport per carretera? Parcs solars i de vent sense planificació i criteris ambientals, macro-bestiar agropecuari, projectes miners i industrials... sostenibles?
El fons de tot això és clar, també la manera de prendre decisions. Falta de transparència en la seva màxima crua. S'evita el debat social, deixant fora a tota la ciutadania i a les organitzacions socials i sindicals que la representen. Precisament el contrari del que en la Carta de Drets Socials venim reclamant des de fa temps sobre les polítiques públiques: garantir els drets socials a les persones per sobre de la mesquinesa del capital, així com la participació i la sobirania a l'hora de prendre decisions.
"És urgent i necessari retirar aquests fons que estan supeditats a les retallades i a les polítiques antisocials, i que estan condicionats. No volem diners que ens obligui a aprofundir en les polítiques capitalistes de desigualtat"
Urgeix i és necessari rebutjar aquells fons que estan condicionats a la realització de retallades i polítiques antisocials. No volem diners que ens obligui a aprofundir en les polítiques capitalistes de desigualtat. Hem d'aprofitar aquest moment perquè tota la societat decideixi quin model productiu i de treball reproductiu, treball de cura volem. Posar l'economia al servei de la majoria.
Utilitzem aquest moment per a avançar en els mecanismes que necessitem per a promoure canvis que garanteixin una vida digna a les persones: una reforma fiscal profunda i progressiva, on més paguen els qui la tenen, exigint als governs la voluntat i la responsabilitat de dur-la a terme.
Som a temps de posar en evidència aquesta nova regeneració capitalista, disfressada de la mateixa blancor, i crear majories socials, posar en el centre els interessos i les necessitats dels col·lectius vulnerables i de les majories socials i articular una proposta que ens porti cap a un model sobirà, socialment just i veritablement sostenible. Els partits polítics en el Parlament de Navarra encara tenen una oportunitat d'or per a corregir l'actitud incomprensible que vam veure quan es va obrir la porta a la gestió d'aquests fons en la votació celebrada a Madrid. L'Executiu de Chivite pot i ha de posar ordre davant l'ocultisme en la gestió de projectes i corregir l'afinitat dels projectes presentats amb els interessos de les elits econòmiques.
Finalment, cal assenyalar que, donat el gir cada vegada més autoritari de l'Administració cap a les polítiques de gestió de la pandèmia, és necessari reforçar les llibertats i revertir l'aparell estatal ancorat en la dictadura franquista, com demostren sovint les inacceptables actuacions dels jutges i les forces de seguretat de l'Estat.