La política de compra de bons dels països de la Unió està en vigor des de l'època en la qual Mario Draghi va ser president del BCE i va ser una de les claus de la recuperació econòmica de la Unió Europea després de la crisi econòmica que va esclatar en 2007-2008, gràcies a aquest mecanisme es van introduir milers de milions d'euros en el mercat de deute, donant liquiditat a estats i empreses.
Però el Tribunal Constitucional alemany diu que el Bundesbank ha de deixar de comprar el deute sobirà d'altres països si el BCE no demostra que aquestes compres són imprescindibles. Segons la sentència, el BCE ha superat les seves competències amb aquest programa, que ha quedat supervisat per Brussel·les.
Alemanya no vol pagar
Després de fer alguna cosa semblança als Estats Units, l'aposta per injectar grans sumes de diners en el mercat de deute va arribar amb set anys de retard. I no va arribar sense discussió, sobretot per l'actitud contrària a Alemanya.
Una iniciativa que es va enfrontar a dos arguments: d'una banda, les elits alemanyes no consideraven just que els països “irresponsables” del sud d'Europa visquessin a costa de la generositat del BCE; per un altre, totes les autoritats alemanyes reaccionen de forma molt negativa davant qualsevol possibilitat d'augment de la inflació, que és testimoni de l'èxit de la doctrina econòmica ordoliberal a Alemanya.
No afectarà les ajudes per COVID-19
El programa del BCE, impulsat per Draghi, va finalitzar en 2018, però l'italià va tornar a posar en marxa abans que l'oficina es buidés, amb 20.000 milions d'euros al mes, després de la presa de possessió de Christine Lagarde. És cert que aquesta xifra s'ha quedat petita enfront dels mecanismes de la Unió Europea per a fer front al COVID-19 –750.000 milions d'euros–. Però és igual de cert que Alemanya ja ha fet un avís molt seriós a la Unió Europea amb aquesta decisió dels seus jutges.
De fet, retira al Banc Central Europeu una eina per a fer front a les següents crisis: canviar el valor de l'euro podria ser a partir d'ara el principal instrument que té l'organització per a fer front als retrocessos. A més, una de les oportunitats que hi ha hagut entre mans per la crisi del COVID-19, l'ús dels Eurobons, serà encara més complicada del que ja es preveia. El camí de la mancomunació del deute dels estats europeus es troba amb una gran barrera.