El coronavirus malalta també a la Unió Europea. Sens dubte, els ministres de finances dels 27 països de la Unió Europea tenen la prioritat de fer front a la crisi econòmica i social que augmentarà els deutes públics dels estats. No arriben a un acord una vegada més:Després de la crisi financera de 2008 i el tema dels refugiats actuals, és ara el cas del coronavirus. Les mesures que s'han d'adoptar en relació a la crisi econòmica no estan consensuades.
En la reunió del 26 de març, que va durar sis hores, va quedar clar l'abisme entre els Estats del Sud, que esperen més solidaritat entre si, i els del Nord, amb Alemanya en primera línia. D'aquesta manera, s'ha donat un termini de quinze dies perquè es pugui arribar a un acord entre els 27 ministres de Finances. Al final, el tema de la solidaritat entre els Estats està sobre la taula.
Desacord sobre els coronabonos
El nou terme inventat pel primer ministre italià, Giussepe Conte, està en el centre del debat entre els ministres europeus de finances. Els coronavirus serien una via de finançament de les despeses derivades de la crisi econòmica i social: limitats a aquesta crisi i bons de deute amb garantia de la Unió Europea o de l'eurozona. Quin canvi suposa això?
Actualment, els estats estan emetent els seus propis bons de deute per a finançar el seu dèficit, dels quals són compradors tant privats com públics. Es tracta de bons de deute emesos per la Unió Europea, és a dir, que han estat emesos conjuntament per tots els Estats membres. En comptes d'estar cadascun mirant al seu, aquest camí seria la unió i la mutualización del deute.
Serien, a més, una via de protecció per als Estats en situació de precarietat econòmica, perquè són molts els especuladors que s'enriqueixen amb la situació d'aquests Estats, els tipus d'interès dels quals són molt més elevats. Per exemple, el tipus d'interès dels bons italians en la setmana anterior va augmentar fins al 2,4%, enfront del -0,39% d'Alemanya. "Hi ha una gran diferència entre ells i com es pren com a referència Alemanya, els països amb un gran dèficit sofreixen una gran discriminació per part dels mercats", ha explicat l'economista Laurent Quignon.
Aquesta proposta està secundada per França, Itàlia, Espanya –és a dir, els estats més afectats pel coronavirus en l'actualitat–, Grècia, Portugal, Bèlgica, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, també va defensar aquesta fórmula en la seva reunió del 26 de març, quan va dir que "és l'hora de la solidaritat entre els pobles europeus". No obstant això, Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia no estan d'acord amb aquesta solució, perquè tenen por que la factura final la paguin ells mateixos. Alemanya s'ha mostrat d'esquena a aquesta mutualización i, com a solució, ha apostat per proposar uns crèdits que es puguin pagar en un termini d'entre cinc i set anys.
A mesura que la crisi financera de la Unió Europea es va accentuant, cada dia la Unió Europea està prenent noves mesures per a limitar els danys. El passat 18 de març, el Banc Central Europeu va anunciar un gegantesc
pla de compra de 750.000 milions d'euros per a evitar que l'epidèmia de COVID-19 trastoqui la zona euro.
