CHILL MÀFIA
On: Txosnagunea de Mendillorri (Pamplona), 9 de setembre.
-----------------------------------------------------------
Des del principi dic que no va ser el concert que esperava o que no vaig trobar almenys l'ambient que esperava. Chill Màfia portava mesos sense concert i hi havia ganes. Al llarg de tota la tarda va haver-hi dos fantasmes al voltant del Txosnagunea de Mendillorri: 1) Cessarà la pluja? I 2), sobretot, apareixerà Kiliki? Finalment, la nit del dissabte es va reunir multitud al voltant de la pista vermella. Ho tenien tot a favor: a casa (en el barri), fansas procedents de tota la Conca de Pamplona i el cel que va donar a la porta. Però no sé en què no van encertar, o per què no em va enganxar de manera habitual.
El paraigua es va elevar a la mà (Kiliki també) i Sara va muntar el quiosquet que tenia per a cobrir l'equip. Van començar amb una jota personalitzada, no la coneixia, i no se sentia massa. Després van venir Ben Yart i el seu sempre performatiu outfit, i cançons menys conegudes del grup. Fins llavors deia que encara teníem les expectatives enlaire quan tocava més el concert.
Un amic diu que no és cap grup txosner. Que al final es necessita un bon equip, que ho espatlla tot. Un altre em va dir que a una persona que no sap les cançons de Ben Yart se li pot fer un concert pesat i que prefereix el concert quan Ben Yarte el dona en solitari. Jo li vaig demanar l'opinió a un tercer, i encara que era aficionat, em va dir que va ser un mal concert.
La veritat és que al final sortim per sota de la carpa a l'exterior perquè no encertem amb el lloc (no vaig agafar el xaval que va donar tot pujat en el correu de la carpa). Això també condiciona com vius un concert. Les cançons més conegudes (Barkhatu, ai que emoció, 31014, Mañaneo, Cobles de la joventut corrent...) es van deixar per al final i la imaginació, des de fora, no era de l'èxtasi col·lectiu. Fins i tot exigien jaleico una vegada i una altra des de dalt, el que donava algun senyal.
Em van preguntar què eren i en quin han evolucionat. Bé, perquè no diré que sigui un fenomen que s'ha esgotat. No hi ha més que veure quantes persones (molt diferents) són capaces de sumar. Com tots els grups tenen bitlles bones i dolentes. Un concert és, a més, el resultat de molts factors i el dissabte, per a mi, tot era favorable, però va ser una cadena d'agents contraris. La pluja no va parar a Chill Màfia, però quina pena. Hauré de guardar el record del gairebé èpic concert que van donar a l'hivern en la Central fins a la pròxima.